La comunitat Gnawa és originària de les regions subsaharianes, descendent de persones que van ser esclavitzades i traslladades al llarg de segles per governants àrabs i berbers al Marroc i arreu del Magrib. Avui en dia aquesta comunitat travessa fronteres i té presència en ciutats europees com París, Brussel·les o la mateixa Barcelona, on s’ha convertit en un pont entre cultures.

Les Gnawa són confraries o turuqs sufís, que practiquen un islam místic en què la música i la dansa tenen un paper central. La música, que conjuga sons clàssics de l’islam i d’altres de populars preislàmics, esdevé molt rítmica i té un rol vehiculant primordial. Aquesta expressió artística i espiritual, reconeguda el 2019 com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO, combina poesia ritual, música tradicional i moviment en cerimònies de gran intensitat espiritual i simbòlica.

El seu patrimoni ben conservat combina la poesia ritual amb la música tradicional i el ball. La pràctica musical i corèutica Gnawa està profundament lligada amb l’espiritualitat. Un element clau de la tradició Gnawa és el ritual de la Lila o Derdeba, celebració de caràcter religiós i espiritual, que pot arribar a durar una o diverses nits, per a la pregària, la curació i la trobada comunitària amb el món espiritual. De fet, lila es tradueix literalment com a ‘nit.’

El ritual es desenvolupa en set etapes, cada una de les quals s’associa a un color i a un repertori propi, i el condueix un gnawa maalem (mestre) amb la veu i el guembri, un llaüt baix de tres cordes cobert de pell, considerat l’instrument melòdic essencial del grup. L’acompanyen els koyo, percussionistes i coristes que fan sonar les karkabas —castanyoles metàl·liques— i el tbel, un tambor que anuncia l’inici de la cerimònia. El públic, sovint integrat en la celebració, acompanya amb palmes i cants.

La veu i els cants Gnawa s’interpreten en alternança responsorial entre solista i cor, evoquen i alaben figures santes, esperits protectors i lloances a Al·là i al profeta Muhàmmad. Les persones fidels i assistents hi participen amb palmes, amb cants i amb exclamacions de devoció (“saha!”) que manifesten gratitud i fervor religiós.

Si la música és rítmica, els balls també. Les persones participants solen moure el cap en cercles, moviment que s’encomana a la resta del cos. Llavors donen voltes sobre si mateixes, a la manera dels dervixos, alhora que s’ajupen i segueixen girant. D’aquesta manera poden arribar a entrar en trànsit.

Avui en dia la música Gnawa representa molt més que una manifestació cultural: és un canal de diàleg cultural i espiritualitat viva i una expressió de pluralitat en la Barcelona diversa, rica i dinàmica.