JUDAISME | La festa de Sucot
QUÈ REPRESENTA LA FESTA DE SUCOT?
La festa de Sucot, de les Cabanyelles o dels Tabernacles, és una festa jueva de tardor que s’estén al llarg d’una setmana durant el mes del calendari lunisolar hebreu de tixrí (entre setembre i octubre del calendari gregorià). La celebració es porta a terme reconstruint les cabanes que va emprar el poble jueu durant l’èxode d’Egipte a través del desert i de camí cap a la terra promesa de Canaan. Els fills d’Israel van viure al desert quaranta anys i van deixar enrere l’esclavitud.
Juntament amb el Péssah i la festa de Xavuot, la festa de Sukkot és una de les festivitats més importants del judaisme que comportaven tres antigues peregrinacions al temple de Jerusalem.
Com a festa agrícola, Sucot se celebrava com un dia d’acció de gràcies per les collites de tardor i, de forma més general, pels dons de la natura per tot l’any.
LA CABANA O SUKKÁ
La Torà ordena als jueus i jueves que es traslladin de casa seva a la sukkà (cabanyella o tabernacle, singular de sukkot) durant la setmana que dura la festivitat.
“De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes setè: durant set dies heu de viure en cabanes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanes, perquè els vostres descendents sàpiguen que vaig fer viure en cabanes els israelites quan els vaig fer sortir d’Egipte. Jo soc el Senyor, el vostre Déu”.
Levític 23:41-43
Així doncs, les persones jueves construeixen una cabana al balcó o pati de casa seva que sigui apta per menjar-hi i dormir-hi. Per emfatitzar el caràcter temporal de la sukkà, aquesta ha d’estar construïda de tal manera que recordi la precarietat de les cabanes al desert i només amb elements naturals. A causa de la dificultat d’erigir cabanes (sukkot) a les urbs modernes, s’han estès al món jueu les cabanes públiques. Al 2018, a Barcelona, es va crear la primera cabana pública de l’Estat espanyol.
És tradició convidar amics, amigues i familiars a gaudir de la festa, ja que les cabanes també simbolitzen la força i la unió que proporciona l’hospitalitat. Als tabernacles tenen lloc una sèrie de ritus en els quals no pot faltar la benedicció dels “quatre vegetals”: la palmera (lulav), el cítric (etrog), la murtra (hadas) i el salze (aravà).
LA COMUNITAT JUEVA A BARCELONA
El judaisme ha estat present al municipi des de l’edat mitjana, però la seva continuïtat es va veure afectada per les diferents persecucions. La comunitat jueva va tornar a estar activa a la ciutat a partir del s. XX.
