JUDAISME | Purim
La festa de Purim es celebra a mitjans del mes d’Adar del calendari jueu i es remunta a la Pèrsia del segle V aC, quan el poble jueu estava sotmès al poder del rei Assuer. En un moment de gran confusió, Haman, ministre del rei, aprofita per decidir amb un sorteig (purim) macabre el millor dia per executar a la totalitat de jueus del regne. Ester, un noia que amagava la seva fe, serà l’heroïna que s’encarregarà de desemmascarar les intencions de Haman i aconseguir, amb l’ajuda del seu cosí i pare adoptiu Mardoqueu, que sigui Haman i la seva família els que sigui ajusticiats.
El relat de Purim es troba explicat en el Llibre d’Ester (Megilat Ester), text que òbviament es llegeix en l’ocasió acompanyat de pregàries i cants de joia. Tot i que es tracta d’una festivitat molt alegre on s’acostuma a beure vi i recitar càntics, està precedida d’un dejuni que recorda l’angoixa i penediment durant l’espera de l’execució.
Els infants juguen un paper important en la celebració de Purim, ja que participen activament disfressant-se, repartint regals, burlant-se del ministre Haman amb fresses o menjant una mena de dolços cuinats especialment per aquesta festivitat, de forma triangular i que anomenen “orelles de Haman” (oznei Haman). En ídix aquestes pastes reben tradicionalment el nom de homentash.
L’ensenyança profunda en la història de Purim es desprèn del poder present dins del cor del creient pur i just (tzadik). En aquest cas, es demostra com la força de la fe pot arribar fins i tot a anul·lar els designis del destí. De fet, al rei de Pèrsia se’l representa com si estigués adormit i és Ester qui el desperta fent-li veure que està a punt de permetre un genocidi.
