Oficina d'Afers Religiosos

Podríem començar parlant de les plurals i complexes societats actuals, però, com ens adverteix el sociòleg Joan Estruch, [1] el pluralisme no és un fenomen exclusiu de la modernitat. En allò que llavors sí que podem dirigir la mirada, guiats pel teòleg i filòsof Raimon Panikkar, [2] és cap a l'individualisme endèmic de la nostra època i dir que és el que ens mostra la urgència del diàleg.

Per continuar amb el plantejament inicial del sentit de la nostra reflexió, sumem la referència al filòsof Josep M. Esquirol [3] que ens parla de la necessitat d'acostar-se a la significació de les coses, és a dir, no quedar-nos en mirades panoràmiques. Si volem aprofundir en la necessitat de dialogar per fer comunitat, prenem la relació entre l'atenció i el diàleg que ens ofereix J. M. Esquirol. [4] El filòsof sosté que la mirada atenta ha de precedir el diàleg perquè aquest sigui profitós.   

Ara bé, no parlem d'un diàleg sobre temes quotidians i superficials sinó que volem parlar d'un diàleg en què s'aprofundeixi en valors, pràctiques i en el sentit de la vida amb el marc de diferents religions i conviccions. Ens referim a la conformació d'espais d'escolta i testimoniatge on siguin centrals el respecte i la cura de la paraula. Amb aquest entorn és important tornar a recollir una reflexió de J. M. Esquirol i recordar que la paraula protegeix, abrigalla i reconforta [5].   

Els Grups de Diàleg Interreligiós i Interconviccional (GDI) són espais de trobada que ens permeten reconèixer els principis i les tasques de persones de diferents religions i conviccions (incloses les persones agnòstiques o atees) i poder establir-hi col·laboracions en projectes comuns.

Les trobades dels GDI poden ser espais enriquidors per a totes les expressions perquè conèixer l'altre permet analitzar conjuntament les coincidències, però també comprendre els raonaments que condueixen a camins nous, siguin convergents o divergents. La proposta, que a la primeria pot semblar un desafiament, es pot convertir en una experiència de reconeixement de l'altre i de la seva diversitat. Podem dir que aquest diàleg dialògic, sostingut des del respecte, ens permet entendre una altra mirada, una altra manera de sentir i de fer amb què podem conviure i créixer.

A més, cal que emprenguem una tasca de reflexió i d'educació interior que faci possible l'entesa. Dit d'una altra manera, cal tenir cura de la comunicació i estar disposat a sospesar una proposta diferent de les que ja coneixem. Evidentment, no es vol convertir l'altra persona, sinó afrontar la complexitat d'una manera ètica, que eviti malentesos i prejudicis, perquè ens podem trobar davant d'una cerca compartida de sentit. I és així precisament que es pot facilitar la cohesió social, que porta a teixir xarxes col·laboratives de benestar. Compartir fets, necessitats i inquietuds i trobar conjuntament eines i mecanismes de suport dins de la convivència al barri. 

El diàleg interreligiós i interconviccional obre la possibilitat de qüestionar-se sobre el sentit de la vida a partir de diferents perspectives o cosmovisions. Si ens guiem per l'obra del filòsof i teòleg Francesc Torralba, [6] l’ésser humà, en virtut de la seva intel·ligència espiritual, és capaç d’interrogar-se pel sentit de la seva existència, té el poder de preguntar-se per allò que realment dota de valor i de significat la seva estada al món. 

Amb aquesta perspectiva que ens ofereix F. Torralba, podem veure que es pot ser espiritual sense ser religiós i que es pot ser religiós sense pertànyer a cap religió. Aquesta línia d'anàlisi ens pot ajudar a donar flexibilitat a diferents situacions que poden sorgir a les trobades.

La intel·ligència espiritual, que és a la base del diàleg, ens permet sortir enfortits després d'interpel·lar-nos mútuament, perquè el marc de respecte que oferim no és excloent sinó reflexiu. El diàleg interreligiós i interconviccional ens dona l'oportunitat de transformar la realitat perquè ens permet partir d'una diferència que podria ser motiu de conflicte i esdevenir una situació de coincidència o bé de desacord, però sense violència.

Finalment, el diàleg interreligiós i interconviccional com a diàleg dialògic, que cerca l’entesa mútua, ens dota d'eines per fer comunitat, trencar prejudicis i afavorir la convivència intercultural i interreligiosa. Altrament dit, podem afirmar que la participació en els GDI és una via per treballar per la pau i la cohesió.

Margarita Díaz 

Tècnica del projecte Grups de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Barcelona