La sacralitat de viure

Català

Existeix una relació entre ciència i contemplació, infància i ecologia o poesia i alimentació? Estem acostumats a parlar d'un món globalitzat i interrelacionat, però sovint ho associem a àmbits com l'econòmic o el tecnològic, quan en realitat totes les tradicions religioses ens han ensenyat que aquesta interrelació és molt més profunda i evident del que ens imaginem. El científic anglès Rupert Sheldrake ens diu que aquesta connexió de tot amb tot no podem deslligar-la de la sacralitat: “No som sagrats quan estem separats i desconnectats els uns dels altres, del món més-que-humà i de la font de tot ésser. Experimentem el sagrat quan estem connectats a la font de la vida que va molt més enllà de les nostres limitades naturaleses.”[1]

És aquesta experimentació del sagrat que fem cada dia, cadascun de nosaltres, i no tant la seva teorització, la que modula el nostre viure. Tenim integrat que la vida és sagrada, hauríem de tenir integrat, també, que la terra és sagrada, però un altre vector igual d'important és aquest viure sagrat, és a dir, com ho posem en pràctica, què fem, com actuem i ens relacionem a cada instant (l'instant, per cert, com a expressió sagrada del temps immesurable).

De tot això en vam voler fer un cicle de conferències que no podíem titular de cap altra manera: “La sacralitat de viure”. Un cicle organitzat per l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona a diferents biblioteques de Barcelona i que, durant els mesos d'abril i maig, va reunir diversos testimonis per parlar-nos d'aquesta sacralitat de viure des de diferents àmbits, tots units però també cadascun amb les seves particularitats i idiosincràsies. Es va voler obrir un marc més inclusiu en el qual poder veure diferents aproximacions a aquesta noció de sacralitat sense haver de fer explícita una religió en concret, ja que, si bé el fet religiós continua sent una qüestió important per a moltes persones, també és cert que desperta recels en d'altres. No obstant això, cada vegada es fa més evident la necessitat de recuperar un sentit del sagrat, de transcendència i de consciència desegocentrada per afrontar una vida més rica i amb sentit, tant individualment com col·lectivament. Les greus crisis mediambientals, socials i econòmiques es poden descriure sota aquesta manca de respecte per un món que no ens pertany, però del qual som corresponsables.

Parlar de la sacralitat de viure és parlar de ciència, de rituals, d'arts, de nutrició i salut, de criança... En definitiva, de tots aquells àmbits que ens fan tornar a connectar amb la nostra essència primera, més enllà d'uns dogmes i creences en particular.

D'aquesta manera, dos poetes tan reconeguts com Lluís Solà i Jesús Aguado van iniciar el cicle amb el recital d'alguns dels seus poemes acompanyats de comentaris i reflexions inspiradores, per exemple, quan Solà va emfatitzar el do de la paraula que se'ns ha regalat i que sovint menyspreem o embrutem. Aguado, amb la fina ironia que el caracteritza, va suggerir que si Déu havia de tenir un nom, aquest havia de ser Jugar. I precisament del joc va parlar Sonia Kliass a la següent xerrada, dedicada a la infància i l'adolescència, en la qual aquesta psicòloga ens va recordar la importància de tornar als sentits per sortir del pla mental i reconnectar amb nosaltres mateixos, una necessitat que moltes vegades neguem als infants. De la mateixa manera que els neguem, com va apuntar Sònia Castaño en aquesta mateixa xerrada, l'educació espiritual, especialment a uns adolescents que, com va dir, “ja estan farts de tanta banalitat”. La tercera xerrada va ser un diàleg fluid entre Ángeles Parra i Pedro Burruezo per parlar d'ecologia profunda, donant valor justament a aquesta dimensió espiritual per poder afrontar amb més serenitat i autocrítica la crisi mediambiental. Trobar el balanç entre compromís social i treball interior i contemplatiu és un gran repte, i d'això van parlar, a la quarta sessió, Olga Fajardo i Laia de Ahumada, per a qui compromís i contemplació són inseparables i responen a necessitats que cal atendre. En aquest joc de pesos i balances també van entrar-hi Jordi Pigem i Josep Maria Mallarach a la xerrada dedicada a la ciència com a revelació, oferint la visió de la ciència occidental moderna (Pigem) i de les ciències no occidentals (Mallarach) des de l'erudició i la passió que els caracteritza. El cicle es va cloure amb Bonnie Cohen i Montse Castellà. Cadascuna d'elles, des de les respectives tradicions espirituals mil·lenàries, la jueva i la budista, ens van regalar una sèrie de consells, impregnats de relats autobiogràfics, sobre com es pot nodrir l'ànima i alimentar el cos.

En definitiva, un cicle en què vam poder escoltar persones que reunien un gran coneixement sobre les qüestions que van tractar amb aquesta sensibilitat cap a la noció del sagrat, fossin religioses o no. Perquè si avui és urgent parlar d'aquest retorn a la consciència del sagrat entès com a vincle, també és important obrir espais on el fet religiós es tracti des de la transversalitat i la pluralitat no només de creences, sinó de pràctiques i experiències dins d'una mateixa creença.

 

                                                                                                                                                                  Dídac P. Lagarriga

 

[1]     Rupert Sheldrake. La ciencia y las prácticas espirituales. Barcelona: Kairós, 2019.

Comparteix aquest contingut