Oficina d'Afers Religiosos

Corea forma part dels molts països d’arreu del món on trobem presència de diverses branques del cristianisme evangèlic. Entre altres, algunes de la denominació coneguda com a presbiterianisme. A Barcelona, les esglésies coreanes es configuren com a espais de trobada i intercanvi per a la comunitat coreana resident a la ciutat. Deok Lee és ancià de l’Església Presbiteriana Reformada Coreana Jeil Spain, la primera església presbiteriana coreana de la península Ibèrica. Com a ancià, té un paper d’administració i gestió financera a l’església. Ens explica les claus del presbiterianisme evangèlic coreà i reflexiona sobre la seva presència a la ciutat.

El presbiterianisme és una denominació dins el cristianisme evangèlic. Què vol dir això? Quines són les claus d’aquesta doctrina i què caracteritza concretament el presbiterianisme?

El cristianisme protestant, també anomenat evangèlic, està format per una gran diversitat de congregacions i denominacions que tenen en comú el fet d’haver-se desvinculat de l’Església catòlica com a resultat de la reforma protestant del segle XVI. Així, es tracta d’una branca del cristianisme molt heterogènia, sense una doctrina única.

El presbiterianisme es despenja de les esglésies calvinistes i es basa en la Confessió de Fe de Westminster i en el catecisme de Heidelberg, així com en les doctrines d’Holanda i Escòcia, on hi ha una majoria presbiteriana. Tanmateix, en la confessió presbiteriana mateixa també hi ha moltes denominacions (baptista, pentecostal, etcètera).

Quina rellevància té el cristianisme evangèlic i, concretament, el presbiterianisme a Corea?

Històricament, la religió més practicada a Corea era el budisme. Als anys setanta i vuitanta hi va haver un auge del cristianisme en totes les seves denominacions, però després va tornar a disminuir. Avui en dia, em penso que el presbiterianisme el practica prop d’un 20% de la població coreana.

A Corea, el presbiterianisme va arribar fa entre 100 i 120 anys a través de missioners estatunidencs i anglesos. Actualment, el coreà és el presbiterianisme anomenat koshin. Es caracteritza per basar-se en el sobiranisme total de Déu. En aquest sentit, els practicants del presbiterianisme koshin no depenem del nostre esforç i la nostra reflexió, sinó que és la paraula de Déu la que ens crea la fe.

Una altra de les claus del presbiterianisme koshin és l’evangelització. Un dels nostres deures principals és l’evangelització global. Així, l’església presbiteriana coreana és, avui en dia, la que més missioners envia a escala mundial. N’hi ha a tots els països. També als comunistes, on fan la seva feina en secret.

I, des de Corea, com arriba la vostra església a Barcelona? Quan i com sorgeix?

L’Església Presbiteriana Reformada Coreana Jeil Spain és la primera església coreana de tota la península Ibèrica. Va ser fundada el setembre del 1980 pel meu sogre, que formava part de la primera generació de coreans que es van mudar a Barcelona en la dècada dels vuitanta. En aquell moment no era més que un local petit, però amb el temps va créixer en dimensions i influència. Va ser a través d’aquesta mateixa església que es van fundar altres esglésies a Madrid, a València, a Las Palmas de Gran Canaria i a Saragossa, així com fora d’Espanya, a Sierra Leone.

Actualment, hi ha dues grans esglésies presbiterianes coreanes a Barcelona. Les dues tenim característiques similars i la mateixa denominació koshin. Tenim ofici tots els diumenges, al matí i a la tarda. I els dimecres i els divendres al vespre fem reunions amb els feligresos.

Participeu en algun espai de diàleg amb altres religions i comunitats?

Bé, per començar, ens hem trobat que la ciutadania catalana acostuma a ser bastant reticent a l’hora de parlar de temes de religió. És molt complicat establir un diàleg directe en aquest sentit amb algunes persones. Són temes delicats.

Es fa complicat, fins i tot, connectar amb altres esglésies evangèliques. Ens han contactat diverses vegades des de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) i des del Consell Evangèlic de Catalunya, però organitzar reunions conjuntes es fa difícil, sobretot perquè la majoria s’organitzen els dies laborables i nosaltres estem dedicats a altres tasques.

De quina manera les esglésies coreanes presbiterianes són un espai de trobada, d’identitat, fins i tot, per a la comunitat coreana de Barcelona?

La influència de l’església coreana a la comunitat és molt important. Les esglésies coreanes no només fan accions de pregària i pràctica religiosa per a les persones creients, sinó que funcionen com autèntiques institucions d’acompanyament, comunicació i suport logístic i, fins i tot, econòmic per a la comunitat, sobretot, per a les famílies nouvingudes. Quan arriba una família coreana a la ciutat, l’església li ofereix suport en tots els àmbits: des de l’habitatge, per trobar un pis, fins a qüestions més administratives.

I és que a escala estatal existeix el consolat, però hi ha coses que aquest no pot cobrir. Així que l’església funciona com una mena de consolat o ambaixada a la ciutat. No hi ha empreses que es dediquin a fer aquestes feines de relocalització, així que les fa l’església, sempre seguint la voluntat cristiana d’ajudar al proïsme.

I, més enllà de la comunitat coreana, dueu a terme activitats de cara a tota la ciutadania de Barcelona?

Bé, cada cop més. La primera generació que va venir a Espanya va tenir, lògicament, molts problemes de comunicació. Els meus pares, que ja van arribar grans (jo tenia ja 15 anys) es reunien amb la comunitat, amb la família, però poca cosa més. Ara, però, hi ha persones de segona i tercera generació que comencen a fer passes cap a l’obertura. I crec que en un futur encara s’ampliarà més l’activitat de l’església.

De fet, en els últims anys hi ha hagut un augment sense precedents de l’interès de la joventut espanyola i catalana per la cultura coreana, sobretot per l’èxit del K-pop. Hi ha joves que s’han acostat a l’església per pura curiositat, i nosaltres hem aprofitat això per acostar-los a la nostra cultura, anant més enllà de la nostra religió. Alguns joves fan classes de coreà a la nostra escola. Intentem que vinguin més ciutadans catalans a l’església. En tot cas, actualment obrir més l’església és un dels nostres projectes.

A banda d’això, també fem activitats de suport a la comunitat barcelonina. Aquest Nadal, per exemple, hem organitzat una recollida de mantes i menjar per a les persones sense sostre. També tenim programes de voluntariat en què els joves de l’església reparteixen àpats en col·laboració amb altres entitats. Tot això ho fem de manera independent, sense cap mena d’ajuda de l’Administració, perquè les esglésies minoritàries no tenen cap mena de subvenció ni cap suport polític. El que duem a terme ho fem només amb el nostre esforç.