Oficina d'Afers Religiosos

Amb ella conversem al voltant de temes com el paper de la dona en la institució eclesial, el sínode de les dones, el sínode dels bisbes, les dones teòlogues, entre altres temes.

Lurdes Casanovas és mestra i logopeda a l’equip d’orientació d’un centre educatiu, li agrada la música, caminar per la muntanya, fer esport, fer contemplació, llegir, conversar i aprendre. Amb el temps s’ha adonat que “menys és més” i que allò important és gaudir de les petites coses. Actualment és membre de Dones Creients Alcem la Veu, entitat que demana que l’Església catòlica tingui en compte les dones per participar, decidir, opinar i liderar.

 

Ens podries comentar quina ha estat la teva trajectòria personal dins l’Església catòlica?

Vinc de família creient, participava en grups de parròquies de Badalona, i als 18 anys vaig participar en uns grups de catecumenat que es feien al Casal Loiola de Barcelona. Al primer curs es tractava la figura de Jesucrist i en el procés de les sessions vaig veure que era el camí que volia seguir. He estat monitora d’esplai d’una parròquia, he participat en associacions que treballen per al tercer món, i vaig començar a formar part de les Comunitats de Vida Cristiana (CVX)[1] i hi segueixo participant.

A la vegada, l’agost del 2003 es va fer a Barcelona el II Sínode Europeu de Dones i amb unes amigues hi vam participar. Allà vaig conèixer el Col·lectiu de Dones en l’Església, que ja feia anys que obria camí.  Ens va interessar molt i vam decidir constituir-nos com a grup amb el nom Skamot Magdala. Fèiem teologia feminista, llegint i treballant diferents teòlogues, i vam arribar a participar en alguna trobada de l’Associació Europea de Dones per la Investigació Teològica (ESWTR). I ja va ser el 2019, quan persones de diferents moviments catòlics i sensibles al tema feminista, ens vam començar a trobar per fer un grup i reivindicar de manera pública canvis dins l’Església. Hi participo en l’àmbit local amb Alcem la Veu (m’encarrego de la primera rebuda de les persones interessades) i a la vegada en l’àmbit estatal amb les CVX. Totes estem treballant i buscant la manera de participar en aquest canvi de l’Església que volem.

Què és Alcem la Veu? Quins actes es fan des de l’entitat?

Alcem la Veu és un moviment que ajunta persones, principalment dones, procedents de diferents moviments, com ara  Col·lectiu de Dones en l’Església, Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC), Acció Catòlica Obrera (ACO), Moviment de Professionals Catòlics, Vedrunes, Adoratrius, les CVX, entre altres. L’any 2019 totes aquestes persones es van anar ajuntant i es va constituir Alcem la Veu. Ens trobem per fer accions conjuntes de denúncia de la situació de la dona a l’Església catòlica. El nostre manifest l’han signat unes 1.300 persones.

Les accions es duen a terme amb dos objectius. El primer seria visibilitzar el potencial, la creativitat, el compromís i la consciència de les dones creients, tant a la societat, com als diversos espais dins l’Església. Denunciar el no reconeixement de la igualtat amb els barons, cosa que suposa no tenir accés a les taules on es prenen les decisions, no tenir accés al diaconat, a l’ordenació, al que cadascuna se senti cridada. Per tant, el primer pas hauria de ser compartir les taules de decisions, per poder dir, al costat dels barons, l’Església que volem o que voldríem. De totes maneres, mentrestant, els passos que realment serien signes de canvi són la presència de les dones en la formació del clergat, no només fent una assignatura a les facultats dels seminaristes; el protagonisme real de les dones a les parròquies, que haurien de ser més democràtiques, i no que el rector sigui el que tingui l’última paraula; que es vagi explicant a les homilies, que uns i unes i altres hi puguin participar, preparar-nos per veure dones a l’altar com ja passa a les esglésies protestants, o en altres confessions. El segon objectiu és expressar públicament l’Església que volem. Això es canalitza a través de tres accions que es fan cada any: una concentració de totes nosaltres a la plaça de la Catedral de Barcelona, el diumenge abans del 8 de març; també ens fem visibles a la manifestació del 8 de març com a dones creients, i el 25 de novembre (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones) fem una pregària i ens manifestem per denunciar els abusos i la violència contra les dones dins i fora de l’Església. De moment les accions es fan a Barcelona, amb la participació d’homes i dones, i aquest any també a les illes Balears, i esperem que ben aviat altres llocs de Catalunya s’animin a fer-ho.

Quines relacions té Alcem la Veu amb altres entitats vinculades amb la mateixa temàtica?

Alcem la Veu es troba al territori català. Tot i que la concentració es fa a Barcelona ens hem mogut per tot el territori i aquest any també s’ha fet a les illes Balears.  En l’àmbit espanyol tenim relació amb Revuelta de Mujeres en la Iglesia a diferents ciutats. En l’àmbit europeu estem vinculades amb el Catholic Women Council (CWC). Totes seguim fent camí i fent propostes en diferents temàtiques.

Quines han estat les teves inquietuds i preocupacions amb relació a la dona a l’Església catòlica?

Veig que el món canvia, que som persones, tinguem la definició de gènere que tinguem, que som iguals, que es lluita per una societat més igualitària, a les famílies, als entorns laborals, a la societat en general, i és quelcom que també ens pertoca com a Església, i no ens hi impliquem. Jo fa molts anys que dic “tinc un carnet”, participo en una cosa pel fet d’haver nascut on he nascut, soc de l’Església catòlica i es tracta d’una institució totalment masclista i patriarcal, i penso que les noves generacions algun dia ens preguntaran “i vosaltres què hi vau fer?”. I la meva implicació i la meva intenció és aportar el meu granet de sorra per si alguna reflexió, alguna escletxa, alguna cosa es pogués moure per fer-ho possible.

 

SÍNODE DE LES DONES

A l’octubre del 2022 es van presentar les conclusions del sínode de les dones a l’Església catòlica. Ha estat el primer sínode de dones? Pots explicar com s’ha organitzat i en què ha consistit?

Aquest ha estat un sínode amb dones de tot el món, amb participació de tots els continents. Va estar convocat pel Catholic Women Council (CWC) i va acabar l’octubre de l’any passat a Roma. I Alcem la Veu hi ha participat intensament, juntament amb Revuelta de Mujeres en la Iglesia d’altres ciutats de l’Estat. En total ara ja som 21 ciutats d’Espanya que hi han participat, i també molts grups i entitats, on hem fet arribar les nostres veus.

En aquest procés les dones de tot el món hem elaborat materials, s’han fet tallers, grups de treball i trobades per compartir experiències amb totes les dones que estan interessades a treballar i assolir el ple reconeixement de la seva dignitat i igualtat en la comunitat eclesial.

El lema triat per al sínode de les dones va ser “Nosaltres som el canvi. Vine a construir-ho”.

Quins temes s’hi han plantejat i quines han estat les conclusions?

Els eixos que s’han tractat en aquest sínode han estat la situació de les dones a l’Església; poder, participació i representació; transparència i rendició de comptes; vida sacramental, i resistència i esperança. S’ha reflexionat i intercanviat experiències al voltant d’aquests temes. I la metodologia de treball s’ha basat a veure, jutjar i actuar, amb perspectiva de gènere.

Les conclusions més importants que s’han tret d’aquest sínode han estat, en primer lloc, la necessitat de recuperar la comunitat de Jesús de Natzaret, que contradiu el funcionament actual de l’Església, fet que comporta enfortir la responsabilitat de tots els seus membres, homes i dones, laics i preveres. En segon lloc, donar prioritat a l’Evangeli, il·luminat pels estudis actuals de les Escriptures, perquè puguem viure tal com Jesús va viure i ensenyar, que sigui un missatge alliberador. En tercer lloc, reconèixer que l’Església no és només el clergat, sinó totes i tots els batejats, i seguint la veritable llibertat, com la de Crist, basada en la veritat, que no implica trobar-nos aferrades a les tradicions, a les estructures culturals, que són històriques, no essencials i són doctrines fetes per l’home i que pertanyen a èpoques passades. És a dir, vol dir ser lliures per viure vides autodeterminades.

Les conclusions van ser entregades al Papa, quina ha estat la recepció?

Les reflexions i propostes generades en aquest procés han estat lliurades, al mes d’octubre del 2022, al papa Francesc a Roma, i també s’han lliurat a les diverses diòcesis i bisbats. Hem tingut resposta que les han rebut i ara caldrà seguir fent passos, s’ha de seguir avançant.

Què pot significar aquest sínode a partir d’ara, a mitjà i llarg termini?

De moment significa que dones de tot el món ens hem sentit, ens hem escoltat, hem creat xarxa i estem segures de seguir en aquest camí, i que hem de seguir treballant. I a més a més, oferir una porta oberta perquè moltes més s’hi apuntin. Ens estem organitzant, estem parlant i estem reflexionant i ho fem arribar. En un futur això ha estat un primer pas, però esperem que se’n faci ressò i vagi obrint portes. Crec que és quelcom potent que fins ara no s’havia fet.

 

DONES TEÒLOGUES

Quin paper han tingut les dones teòlogues catòliques al sínode de les dones?

Les dones teòlogues hi han participat activament, ens han acompanyat, donant suport, animant i formant. Per exemple, la Asociación de Teólogas de España (ATE), associacions de teòlogues com ara la mexicana Tras las Huellas de Sofía o associacions sud-africanes i asiàtiques, entre moltes altres.

Les dones teòlogues catòliques estan tenint una veu més visible, s’estan fent més presents. En general, quin paper estan tenint i quins temes estan treballant?

Moltes són optimistes i es veuen capaces de modificar els sistemes simbòlics, morals, teològics, litúrgics, i sostenen que per fer-ho cal reformular com es verbalitza Déu i l’experiència religiosa. També defensen que s’ha d’assumir la igualtat. Tot i que no totes són del mateix patró, algunes consideren que s’ha de renovar l’Església des de dins. No té cap sentit fer-ho des de fora. Altres proposen una renovació des dels marges. Algunes creuen que fins que no es llegeixin els textos fundacionals de manera diferent, no canviarà res. Cal fer una relectura d’aquests textos. A part de les teòriques, hi ha grups que, des de l’experiència, volen viure sense contradiccions el fet de ser dones i de ser creients. I cal dir que no és necessari que aquest tema sigui exclusivament de dones.

Quines són, segons el teu parer, les  dones teòlogues referents en l’àmbit internacional, llatinoamericà, espanyol i català?

Hi ha moltes teòlogues que cal anar coneixent i sentint anomenar, perquè a vegades són poc conegudes. Elizabeth Johnson (britànica), Elisabeth Schüssler Fiorenza (romanesa), o Ivon Guevara (brasilera). Del nostre territori, jo anomenaria Carmen Bernabé, Mercedes Navarro, Teresa Forcades, María José Arana i Adelaide Baracco, que estan a punt de treure un llibre sobre l’ordenació de les dones, i també Pepa Torres, que és molt activista. També vull deixar constància de les teòlogues italianes i totes les teòlogues d’arreu del món autores de la col·lecció de 20 llibres sobre el tema de La Bíblia de las mujeres, que està escrit en quatre llengües.

 

SÍNODE DELS BISBES

Recentment, el Papa ha obert un procés sinodal, que es tancarà l’octubre del 2024, en el qual s’està preguntant a totes i tots els membres de l’Església catòlica quines són les qüestions o els temes que els preocupen més. Com veus aquest sínode dels bisbes? Quina valoració en fas?

És molt important el procés sinodal que ha començat Francesc, perquè fa participar tothom en un sínode i això és inèdit, és un canvi de paradigma. El sínode no són només uns bisbes tancats a Roma, sinó la veu de persones, dones i homes de tot el món, que opinen sobre el present i el futur de l’Església. Una Església que és una assemblea, i aquesta idea de comunitat que avança conjuntament, on ningú és més que ningú, és la que recupera el papa Francesc. És una assemblea d’iguals. El volum de feina és tan ampli que fins i tot faltarà temps per poder-ho analitzar, concretar i posar en marxa, tenint en compte que al sínode dels bisbes no es retallin o menyspreïn algunes de les aportacions. És molt important l’esforç que s’ha fet a escala mundial per aglutinar aquestes aportacions.

Quins creus que seran els resultats d’aquest sínode?

Ningú sap quins resultats tindrà. Ell ha obert un camí i a veure on ens porta. Té detractors, perquè molts bisbes i capellans no s’ho acaben de creure, però n’hi ha molts que sí que s’ho creuen. Sobretot la participació del laïcat ha estat molt important. A curt termini potser veurem petits detalls, a llarg termini ja veurem. Jo soc optimista!

A la fase diocesana, a Barcelona, es van recollir temes com el protagonisme més gran del paper de la dona, així com el del sacerdoci de la dona, entre altres. Creus que aquests temes arribaran a la fase final després de tots els processos?

Com més lluny estan les decisions finals, més difícil és que arribin les reflexions del laïcat. En el procés de la diòcesi de Barcelona hi van sortir temes molt trencadors, però al resum de la Conferència Episcopal Española ja quedaven més diluïts. De totes maneres, el tema de les dones surt tant a tot arreu, que és impossible que no el tinguin en compte, esperem. Segurament menys del que voldríem, però d’alguna manera s’avançarà. No fer-ho seria menysprear la veu de moltes dones i homes. Seria una presa de pèl. Crec que alguna cosa es guanyarà.

Quines mesures creus que s’haurien de prendre per oferir un paper més protagonista a la dona dins l’Església catòlica?

De primer fer un grup d’estudi amb dones, on la majoria puguin ser dones, potser amb homes, laics i religiosos, i estudiar els passos, no fer les coses amb pressa ni corrents. Seria un grup postsinodal on hi hauria un pes important de dones. Després de vint segles les podem anar fent de mica en mica.

 

LES I ELS JOVES I LA RELIGIÓ

Com veus el jovent amb relació a la religió?

Part del jovent s’ha allunyat de l’Església com a institució. El que és l’espiritualitat o la recerca espiritual en tenen necessitat i ho busquen. Tot i això a Alcem la Veu tenim noies joves, i per les que encara hi són, és bo que fem aquestes propostes i que movem cel i terra perquè les coses canviïn també a l’Església.

Quin paper estan tenint les dones joves dins l’Església catòlica? Quines són les seves preocupacions?

A Alcem la Veu tenim noies joves que hi participen i volen provocar el canvi. Volen ser a l’Església però no com és ara, sinó que cal adaptar-se als temps que estan canviant. Volen una Església més oberta i en la qual hi hagi espai per a tothom, per a totes les diversitats.

En general, moltes de les dones catòliques creients s’han allunyat de la institució perquè s’han posat obstacles i no hi ha hagut canvis.

 

L’ESGLÉSIA CATÒLICA AVUI

En general, com veus l’encaix de l’Església catòlica a la societat contemporània?

Actualment està força desprestigiada, tot i que hi ha missatges ben contradictoris, cosa que significa que no tothom pensa de la mateixa manera. Jo penso que hauria d’anar pel que li pertoca per definició, una veu profètica, alliberadora, on tothom tingui cabuda amb veu i vot, i que no sigui una organització tan rígida i estratificada. Caldria que fos més assembleària i menys jeràrquica, amb més participació de tots i totes.