Oficina d'Afers Religiosos

Montse Castellà i Olivé és practicant de budisme tibetà des de finals dels anys setanta, traductora i editora de textos budistes, entre els quals destaquen Mujeres de sabiduría (La Liebre de Marzo, 1990), de Tsultrim Allione, i El cálido aliento de la Dakini (Metafísica del Tercer Milenio, 2002), de Judith Simmer-Brown. És autora de nombrosos articles sobre dones i tradicions espirituals. Ha estat membre de Trafil, grup de recerca de la UAB dedicat a la traducció i a la transferència cultural del budisme tibetà. És instructora de meditació i cofundadora i actual vicepresidenta de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes. També és presidenta de Sakyadhita Spain, associació internacional de dones budistes, així com de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR) i membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya.

És la comissària de la primera edició de les jornades “Fe(r) i dones. Textos/rituals/transmissió” (#FeRiDones), organitzades per l’Oficina d’Afers Religiosos i el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

És budista i una de les fundadores de Sakyadhita Spain. Ens pot explicar què és i com va sorgir aquest projecte?

Perquè una tradició religiosa o espiritual es mantingui viva i segueixi sent font d’inspiració, ha de ser flexible i capaç d’adaptar-se a l’època en què es troba. Un dels aspectes que més cal tenir en compte en la reconstrucció de les religions i creences espirituals és el fet que la majoria d’elles s’han originat sota la influència d’un context sociocultural fortament patriarcal: els homes al centre i les dones, així com la natura, a la perifèria. En conseqüència, tant la interpretació de les religions com la major part de la documentació historiogràfica existent, tant occidental com oriental, està fonamentada en una visió androcèntrica. Els textos i litúrgies han estat escrits per homes i dirigits a homes; qualsevol referència a les dones sol ser com a objecte i no pas com a subjecte. Per tant, la seva visió i experiència ha estat, en gran manera, exclosa i silenciada des de sempre.

Davant d’aquest context, es fa evident la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere en l’àmbit religiós i espiritual. Per tal d’afrontar aquest repte, es va fundar Sakyadhita Spain a principis del 2015. En aquest moment es va integrar a la xarxa internacional de dones budistes, constituïda l’any 1987. Es tracta de l’única organització budista transversal, en el sentit que està integrada per dones de totes les tradicions budistes. La seva estructura és horitzontal i flexible, en comptes de jeràrquica i piramidal, la qual cosa permet fomentar l’equitat, la cooperació i la cocreació. La seva missió és superar la visió androcèntrica que es troba impregnada en el budisme.

També està molt vinculada a activitats de diàleg interreligiós. Què creu que aporta aquest diàleg?

En aquest món globalitzat en el qual vivim, es fa evident que estem tots interrelacionats. Actualment ens veiem abocats a conviure amb persones amb creences diferents de les nostres, que viuen segons cosmovisions diferents de les nostres. És urgent que deixem de veure l’altre com a diferent, ens hi hem d’apropar, l’hem de conèixer, i hem de reconèixer el que hi ha d’igual entre nosaltres: la qualitat humana, la nostra dimensió espiritual. Llavors la diversitat religiosa o cultural deixa de ser una amenaça i es converteix en una riquesa.

En relació amb les dones espirituals, el fet que en la majoria de les tradicions religioses i de creences hagin estat relegades a la perifèria del poder i s’hagin vist discriminades o excloses ha propiciat el sorgiment d’un moviment interreligiós transversal de dones. Com que no tenen res a perdre, ara són elles les capdavanteres en la creació de noves maneres de relacionar-se i organitzar-se i de desafiar les estructures jeràrquiques patriarcals obsoletes.

Quina ha estat la seva trajectòria per posar en relleu el paper de les dones en les tradicions espirituals i religioses?

Els condicionaments patriarcals els tenim tan interioritzats que sovint no en som conscients. Personalment va ser amb la traducció de Mujeres de sabiduría, de Tsultrim Allione, l’any 1990 que vaig prendre consciència que la visió i l’experiència de les dones no estava recollida en el budisme, que els llinatges de transmissió eren fonamentalment masculins, que quan es mencionaven dones en els textos solien aparèixer com a objectes i no com a subjectes. Aquesta presa de consciència va ser essencial i el meu primer pas en aquest llarg camí, fascinant, d’intentar crear espais de trobada, facilitar sinergies i donar veu a les dones, amb la confiança que la seva aportació és imprescindible i valuosa per a tota la humanitat i el planeta sencer.

És la comissària de la primera edició de les jornades “Fe(r) i dones”. Per què creu que són importants aquestes jornades? Quin impacte espera que tinguin?

Responen a l’objectiu i a la voluntat d’explorar les relacions entre les dones i l’espiritualitat, fomentar el diàleg i donar reconeixement a la realitat femenina, sovint invisibilitzada dins de les mateixes tradicions religioses. En aquestes jornades tenim la voluntat de crear un context i unes condicions que propiciïn el diàleg i la interrelació entre dones de les diferents tradicions, generar una atmosfera idònia que faciliti la trobada amb l’altra, que doni peu a compartir experiència, etcètera. Hi estem posant tot l’esforç i l’entusiasme, conscients alhora que no podem forçar res, que els resultats i el possible impacte que poden tenir aquestes jornades no depenen només de nosaltres, sinó també del que es vagi donant i creant entre totes les participants.

Com heu escollit el tema d’aquesta primera edició? Per què aquests tres eixos?

Podríem considerar aquests tres eixos, “Textos/rituals/transmissió” com els tres pilars presents en tota tradició religiosa o espiritual. En totes hi trobem la paraula escrita, diferents maneres de connectar amb la dimensió transcendent i persones que ens transmeten la seva experiència del sagrat. Com a dones ens hi trobem còmodes, incloses? Proposem altres maneres de fer i ser? En aquesta primera edició de les jornades es tracta de valorar, reflexionar, parlar i dialogar al voltant d’aquests tres àmbits.

A les jornades hi participen dones de comunitats religioses i espirituals molt diverses. Com heu fet la tria de les persones participants?

Hem intentat mantenir una actitud com més inclusiva millor en tot moment, per tal de garantir que aquestes jornades siguin representatives en referència a la pluralitat religiosa existent a la nostra ciutat.

A les jornades hi ha activitats de formats molt diferents. Per què aquests formats?

Els diferents formats de les activitats estan dissenyats per propiciar al màxim el diàleg i la interrelació, són dinàmiques participatives i cocreatives. Trobem unes taules de reflexió que tenen l’objectiu de dialogar i repensar, de manera conjunta, al voltant dels tres temes als quals es dedica l’edició d’enguany: textos, rituals i transmissió. Les segueixen unes tallers pràctics en què, sota el guiatge de dones expertes, que compartiran els seus coneixements i la seva experiència, les persones assistents podran experimentar de primera mà exemples concrets sobre la interpretació de textos sagrats, la pràctica ritual i la música com a mitjà de transmissió de la fe. I el darrer dia hi haurà unes reflexions i un diàleg amb pensadores reconegudes d’àmbit internacional, expertes en l’estudi de les seves tradicions i també en la reflexió sobre el paper i el valor que hi tenen les dones, com Lama Guelongma Tsondru, Teresa Forcades i Asma Lamrabet. Es tracta de tres dones vinculades a diferents tradicions, que dialogaran entorn dels temes de les jornades d’enguany a partir de les aportacions recollides el dia anterior.

Aquestes jornades estan organitzades des de l’OAR i el Monestir de Pedralbes. Per què aquest binomi?

Les jornades són el resultat de diverses col·laboracions entre el Reial Monestir de Pedralbes i l’Oficina d’Afers Religiosos i responen a l’objectiu compartit d’explorar les relacions entre dones i espiritualitat, fomentar el diàleg i donar reconeixement a la realitat femenina, sovint invisibilitzada dins de les mateixes tradicions religioses. En aquest sentit, l’OAR treballa per donar a conèixer la pluralitat de creences i espiritualitats presents a Barcelona; i, d’altra banda, el Monestir de Pedralbes és un lloc on les dones històricament han viscut l’espiritualitat com a eix central de la seva existència i que esdevé de manera natural un punt de trobada de dones que viuen de manera espiritual el seu dia a dia i desenvolupa també des de fa temps activitats al voltant d’aquest tema. L’any 2019 l’OAR i el Monestir de Pedralbes van unir esforços i van iniciar diverses col·laboracions per treballar al voltant dels eixos dones i religió/espiritualitat. Les jornades “Fe(r) i dones” són la culminació d’aquests dos anys de col·laboracions.