Oficina d'Afers Religiosos

L’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona va organitzar el 27 de novembre l’activitat “Les comunitats religioses de Barcelona contra el racisme i les discriminacions”. La proposta va consistir en dues taules rodones en les quals entitats civils i comunitats religioses i espirituals van dialogar com a agents implicats en la lluita contra el racisme.

La iniciativa va estar emmarcada en un conjunt d’activitats paral·leles, “Veus contra el racisme”, al 4t Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la UNESCO, una proposta per posar la lluita contra el racisme a la primera línia de les agendes internacionals per assolir compromisos concrets en la matèria, que va tenir lloc del 9 a l’11 de desembre.

CONSULTA LA GALERIA D’IMATGES DE L’ACTIVITAT AQUÍ!

Les creences religioses són un dels motius de discriminació a Barcelona, tal com recullen les diverses edicions de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona. La major part de casos són situacions d’islamofòbia o racisme antimusulmà, antisemitisme i, en grau més baix, cristianofòbia. Al mateix temps, la religió s’inscriu en altres àmbits de la societat que impacten en l’accés i garantia efectiva dels drets fonamentals, com ara l’educació o l’atenció sanitària. Per aquest motiu, cal abordar i implicar les comunitats religioses i la societat en general per revertir aquesta situació. D’altra banda, les comunitats religioses de la ciutat fa anys que han assumit importants compromisos en la lluita contra el racisme i les discriminacions en la seva acció social i educativa. A través de projectes d’acollida i lluita contra la discriminació, aquestes comunitats es posicionen com a agents de canvi i difusors de missatges antiracistes. Ambdues taules rodones, conduïdes per Mery Loor, politòloga especialitzada en migracions i perspectiva intercultural, van abordar totes aquestes qüestions.

L’acte el va encetar Sara Belbeida, Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, que va deixar constància que “Barcelona és una ciutat plural, una ciutat diversa que es nodreix de la riquesa de les persones que la formen” però que “malauradament sabem també que el racisme continua sent una realitat que afecta la nostra societat amb un increment preocupant d’incidents any rere any”. I va continuar afirmant que “les comunitats religioses són autèntics motors de canvi, fent des del seu compromís amb els valors de la solidaritat i la justícia tenen la capacitat de promoure iniciatives que no només transformen els seus membres sinó que inspiren a tota la ciutat”. I va concloure dient que “aquesta activitat permetrà conèixer exemples concrets de com es poden abordar aquestes problemàtiques des de perspectives diverses, però amb un objectiu comú, que seria erradicar qualsevol forma de discriminació i construir una societat més inclusiva i cohesionada”.

La PRIMERA TAULA va tenir com a objectiu presentar projectes concrets que s’estan duent a terme a Barcelona. Hi van participar Houssam Bakkali, des de la Fundació Bayt al-Thaqafa, i Paul Sánchez, president de la junta de l’associació cultural jueva Mozaika. Houssam Bakkali va començar presentant la trajectòria de Bayt al-Thaqafa (“Casa de Cultura”), una entitat que té per referent la seva fundadora, Teresa Losada, una persona amb una relació especial i particular amb el món àrab i islàmic. Aquesta germana franciscana va deixar la seva feina de professora de llengües semítiques a la Universitat de Barcelona els anys setanta per dedicar-se a acollir persones que arribaven principalment del Marroc i del nord d’Àfrica. Defensava els seus drets fonamentals i va crear, per exemple, el primer oratori islàmic a Barcelona, en un petit espai de la Basílica de Santa Maria del Mar. Enguany l’entitat ha celebrat el 50è aniversari, i el llegat de la seva fundadora ha seguit durant anys al Bayt acollint i dedicant-se a les persones nouvingudes, sent un referent en el diàleg interreligiós i intercultural, i tenint com a una de les prioritats mantenir la connexió d’aquestes persones amb la seva cultura, llengua, etcètera. Són molts els projectes que treballa avui en dia la Fundació: formació, programes d’infància, referents familiars i joves, etcètera. Un d’aquests projectes és Empoweryouth del qual Houssam és responsable.

Paul Sánchez, president de la junta de l’associació cultural jueva Mozaika, va parlar de l’entitat, creada fa catorze anys per un grup de joves jueus que oferien, més enllà del que oferien les comunitats religioses, poder gaudir, explorar o indagar en la seva identitat o cultura jueva. Va començar a partir de reunions informals per parlar de cultura, llibres, etcètera, la qual cosa va donar peu a la creació d’un fanzín que portava el nom de Mozaika. Mozaika és una associació jueva catalana que acull tant persones jueves com no jueves interessades en diferents àmbits de la cultura jueva. Actualment, la seu es troba a la Casa Adret, la casa al cor del call jueu més antiga de Barcelona contínuament habitada. Els seus projectes han crescut en dimensió i naturalesa i estan oberts a tots els públics, com “El festival del llibre jueu” o “Salam Shalom”, una iniciativa de diàleg interreligiós entre persones musulmanes i jueves, o el projecte Future Up, que treballa el concepte de la diàspora en l’actualitat, o la creació de materials educatius per a persones líders religioses per evitar les actituds antisemites o islamofòbiques. Organitzen concerts, xerrades i festivals i han estat desenvolupant projectes de la Unió Europea que posen èmfasi en la lluita contra l’antisemitisme i la islamofòbia, ja que entenen “la lluita contra el racisme com una lluita compartida i transversal”, va comentar Paul.

El diàleg i el coneixement es converteixen en les dues entitats en quelcom transformador en la lluita contra el racisme i les discriminacions. Per Houssam Bakkali, des del Bayt, va explicar que posen el focus “en la dignitat humana com a quelcom inherent, quelcom inseparable de l’ésser humà i conseqüentment, cal posar en valor les diferents dimensions de la seva identitat”. La Fundació Bayt al-Thaqafa afavoreix el diàleg intercultural organitzant formacions antiracistes i accions de sensibilització en l’àmbit educatiu, “fomentant la prevenció i la convivència religiosa, per tal que el professorat pugui incloure la interculturalitat en el seu dia a dia en una societat diversa i plural”, va concretar. Houssam Bakkali va destacar les Jornades Gatzara i el projecte anteriorment mencionat Empoweryouth, un projecte desenvolupat, en tres territoris, Catalunya, País Basc i Madrid, amb l’objectiu de lluitar contra la islamofòbia “incorporant les veus de persones musulmanes en diferents àmbits”.

Des de Mozaika, Paul Sánchez, va comentar que “la mera existència com a organització cultural jueva a Barcelona ja ens posa en l’espai públic”. I va argumentar que, per ell, “l’antisemitisme a Espanya sovint neix des del desconeixement”. Per això, des de Mozaika organitzen activitats obertes a tots els públics i va puntualitzar que, “fins i tot, la majoria de gent que ve als esdeveniments és no jueva, i ja ens interessa que sigui així”, la qual cosa trenca aquesta desinformació. I va constatar que “així la cultura jueva torna a treure cap a Catalunya i li poden posar cara i ulls, poden anar a parlar amb persones jueves i no imaginar-se caricatures de fantasia”. La lluita contra el racisme “sempre ha estat present a Mozaika”. I va continuar explicant: “el racisme té les seves particularitats, però el que tenim en comú és que al final som tots minories que estem reivindicant els nostres drets, la igualtat i la dignitat. Aprendre els uns dels altres, aprendre dels racismes que pateix altra gent, fa que junts siguem més forts. Junts creem xarxa i ens podem donar suport a una cosa bàsica i essencial que són aquests valors fonamentals de l’home”.

En una creixent diversitat cultural i religiosa en una ciutat tan rica i plural com Barcelona que es fa evident amb més de 500 centres de culte de 36 tradicions religioses diferents i on es parlen més de 300 llengües, també, malauradament, aquesta diversitat està relacionada amb diferents formes de discriminació. Són molts els obstacles i reptes que les persones i entitats han de treballar i abordar. Des del Bayt, Houssam, va ressaltar que “un gran obstacle que dificulta el camí cap a una societat més cohesionada és l’augment dels discursos d’odi, que, a més a més, es difonen des dels mitjans de comunicació. Al final, aquests discursos estereotipats estigmatitzen i es converteixen en discriminacions i vulneracions de drets fonamentals de les persones racialitzades i de les minories i sempre eliminen la riquesa de la diversitat i no la tenen en compte. El pitjor d’aquests discursos d’odi és que moltes vegades venen emmascarats de llibertat d’expressió de manera subtil.” I va continuar puntualitzant que “moltes vegades se’ns escapa que l’Estat espanyol és aconfessional, que reconeix la coexistència i existència de les minories en igualtat de condicions, en teoria, i això moltes vegades no s’aplica de manera eficaç, eficient i correcta”. A més, va afegir que “és necessari i essencial que tota mena d’entitats religioses, socials o civils puguin treballar en xarxa, i igualment trencar els estereotips i les estigmatitzacions”. Segons ell, “és necessari que les persones racialitzades participin en el debat acadèmic, social i públic per reivindicar els drets fonamentals”. Paul Sánchez va explicar que “conviure i compartir espais públics, però cadascú des de la seva diferència és el bé de la pluralitat religiosa. Un país que no protegeix la pluralitat religiosa posa en greu perill les minories religioses”. I va deixar constància que, per ell, “no és necessari reconciliar les diferències, però escoltar-se i parlar-se és essencial, cal mantenir l’atenció dialèctica, perquè si no som capaços de debatre i escoltar el que diu l’altra persona, estem fent un trist servei a la democràcia i a la llibertat d’expressió de la qual gaudim”.

A la segona taula es va tractar el racisme des de la perspectiva de diferents tradicions religioses: l’islam, el cristianisme evangèlic, el cristianisme catòlic i la fe bahá’í. Es va comptar amb la participació de persones representants de diferents comunitats, que van compartir els seus punts de vista sobre la lluita contra el racisme des de la pròpia fe. En aquest cas, es va establir un diàleg entre Emilio Egea, secretari del Centre Bahà’í de Barcelona; Sara El Bahri Zaidi, membre de la secció Entre Joves de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT); Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC), i Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna, per parlar sobre la incorporació de la mirada intercultural des de les seves entitats i els mecanismes de lluita contra el racisme i les discriminacions.

Mery Loor, moderadora també de la segona taula, va constatar que quan parlen “de lluitar contra el racisme, contra les discriminacions de tota mena, cal parlar d’un canvi de paradigma: cal passar d’una mirada assimilacionista o multiculturalista cap a una mirada intercultural”. I va concretar que s’entén “la mirada assimilacionista com aquella que et fa renunciar els teus trets distintius, és a dir, la cultura, la llengua, la religió, entre d’altres, per tal d’adaptar-se a la cultura d’acollida”. I va continuar precisant que “s’entén la mirada o el govern multiculturalista com aquell que atorga una sèrie de drets i reconeix la diversitat, però no obre espais al diàleg i a la participació ciutadana per tal de coconstruir una societat i decidir sobre temes tan importants com l’educació, la política, l’economia, entre molts altres”.

LES COMUNITATS RELIGIOSES POSEN EN RELLEU AQUESTA MIRADA INTERCULTURAL? DE QUINA MANERA? Les comunitats religioses, com a potents agents de canvi, posen en relleu aquesta mirada intercultural en molts aspectes i, segons Peio Sánchez, des del cristianisme catòlic va voler deixar constància que “l’augment dels fonamentalismes, fent ús de les noves tecnologies com les xarxes socials, i en una situació de polarització dins de la comunitat catòlica, fa que sigui difícil mantenir la voluntat de les comunitats i fa difícil la lluita contra el racisme”. Però “aquesta mirada intercultural es fa més necessària que mai”, va fer palès Emilio Egea, des de la fe bahá’í “i s’ha de tenir en compte que la cultura no és permanent, sinó canviant. Pels bahá’ís, la Terra és un sol país i tota la humanitat són els seus ciutadans, diversos i plurals, i això s’ha d’aprofitar perquè una cultura traspassi a una altra per fer-la més significant. Aquí rau la riquesa de la humanitat. Per nosaltres, la interculturalitat és fonamental.” I va continuar a Sara El Bahri, des de l’islam, afirmant que, tot i que hi hagi diversitat i interculturalitat, moltes vegades “es van creant petites bombolles, i t’alerten que no et relacionis amb altres bombolles. La interculturalitat no és això, no és crear bombolles aïllades, grups de persones isolats, és relacionar-se i participar de l’espai públic i descobrir sinergies”. Per Guillem Correa, des del cristianisme evangèlic, actualment hi ha una “crisi de civilització, que ve generada quan la crisi d’identitat depassa la situació personal, com és el que passa avui en dia. Existeix una tendència a definir la identitat en tant que una persona s’enfronta a una altra. I això és erroni. Cal viure la nostra identitat en l’afirmació del que som i a compartir la nostra identitat des del diàleg amb els altres”. En referència a les actituds fonamentalistes anteriorment mencionades va explicar que “avui el fonamentalisme no es limita a aquells grups que s’autoentenen com a fonamentalistes o s’hi autoanomenen. Va molt més enllà”. Per combatre aquestes mirades racistes i discriminatòries, va argumentar Correa, “cal cultivar llavors de pau, de diàleg i models, i, igualment, les comunitats religioses han d’esdevenir única comunitat acollidora per a qualsevol persona, sigui qui sigui”. Perquè, segons ell, “compartim una mateixa identitat. Una identitat en positiu, una identitat que ens afirma en nosaltres mateixos. Una identitat que no ens porta a enfrontar-nos a l’altre, sinó que ens porta a construir un pont perquè l’altre forma part d’aquest projecte compartit que és la societat que nosaltres volem”.

QUINA ÉS LA MIRADA DE LES DIFERENTS TRADICIONS RELIGIOSES ENTORN EL RACISME I DE QUINA MANERA ABORDEN LES DISCRIMINACIONS? Per Emilio Egea, un punt de trobada de totes les religions i espiritualitats és que tots els éssers humans tenen “una naturalesa espiritual, una transcendència, una dignitat humana”. En el moment de traspassar aquest coneixement i educar els infants o l’entorn, cal deixar clar que “perdre aquesta dignitat humana és el pitjor que li pot passar a una persona”. Per la fe bahá’í, hi ha “una identitat espiritual, l’ànima, i tota la resta de dignitats, el gènere, l’origen, etcètera, són identitats subsidiàries. Si creiem que tota persona és membre d’una sola família humana, quan arriba una persona l’acollim, l’acompanyem, l’ajudem. No hem de caure en la temptació que les identitats subsidiàries són les principals, i que són justament aquestes les que ens separen”. La societat actual té una sèrie de paradigmes que han de canviar, però no és fàcil. I va continuar dient que vivim “en una societat que fomenta la competició com un element de progrés, quan contràriament totes les lleis de l’univers estan fonamentades en la cooperació, en la unitat, i si això existeix hi ha un progrés real”. I va seguir explicant que tot allò que atribuïm “a Déu, l’amor, la justícia, la misericòrdia, cal reflectir-ho en aquest món”. Hi ha d’haver un treball educatiu i la societat ha d’estar compromesa, no només les esglésies i les comunitats religioses, sinó tota la societat. És necessari un diàleg continu entre tots per adonar-nos que cal canviar”. Per Sara El Bahri, en referència a com abordar les discriminacions, va explicar que des d’Entre Joves estan duent a terme un estudi a través d’enquestes demostrant i deixant palès que les dades de situacions discriminatòries a persones musulmanes no són individuals, sinó que demostren que és un problema col·lectiu. I va seguir Guillem Correa dient que “és necessari estar al costat de la gent que veu amenaçada la seva identitat” i posava l’exemple de Rosa Parks, una dona negra que va seure en un seient d’un autobús reservat per a blancs, o l’exemple de Martin Luther King, pastor evangèlic, profeta de la no-violència i lluitador acèrrim i tenaç contra el racisme i la injustícia. Ambdós van aconseguir que aquella injustícia, que aquella lluita contra el racisme fos una pàgina que va passar a la història. Però quan davant de les manifestacions de poder i de prepotència, “nosaltres prenem consciència des de la consciència de l’església, i aquesta traspassa la mateixa frontera de l’església i arriba en el si de la nostra societat, és quan es produeixen canvis socials”, va concloure Guillem Correa. A continuació, Peio Sánchez va afegir: “el racisme està creixent, no és profètic, és una anàlisi de la realitat. Les polítiques socials i econòmiques s’encaminen cap a un escenari de futur complicat. Cadascuna de les tradicions religioses hem de desmuntar els discursos fonamentalistes dins de cada tradició. La religió cristiana té una tradició molt forta de reconeixement de la diferència. Cal el diàleg. Això també suposa que dins de cada ‘casa’ hi ha un problema latent”. I va afirmar que “és imprescindible que les administracions públiques es prenguin seriosament la força que tenen les religions en situacions complexes o de conflicte”. I va continuar dient que una de les formes de lluita contra el racisme, segons ell, és “la recuperació dels vincles entre les persones, de coneixença real i de comprensió”.

QUINS APRENENTATGES PODEM EXTREURE DE LES RELIGIONS EN LA LLUITA CONTRA EL RACISME? Sara El Bahri va començar la seva intervenció fent referència a diversos episodis del profeta Muhammad que reflecteixen com la lluita contra el racisme ha estat històricament present a l’islam. Per l’exemple, els escrits de l’imam Musnad de Ahmad ibn Hanbal, que recull l’últim sermó del Profeta: “No hi ha superioritat per a un àrab sobre un no-àrab, ni per a un no-àrab sobre un àrab, ni per a un blanc sobre un negre, ni per a un negre sobre un blanc, excepte per a la pietat i les bones accions”, que reflecteix la mirada antiracista. Però tots aquests exemples que queden llunyans en el temps ens porten a parlar de l’actualitat, “com per exemple que la ‘Carta dels Drets Fonamentals’ no es va entrar en vigor fins al 2009”. A més a més, va afegir: “Sembla que les religions són coses antigues. Però des de la religió es poden parlar moltíssimes coses que cal resoldre en conflictes del 2024”. Des de la fe bahá’í, Emilio Egea, va comentar que “el racisme és relativament recent, del segle XVIII, el que havia existit anteriorment era odi per l’altre o por de l’altre”. Però considera que “a poc a poc es va avançant. Cal aprendre a conviure amb la realitat, que en aquest moment ens pot superar, perquè també hi ha molt eco mediàtic”. I va explicar que, “les tensions que es creen ens obliguen a plantejar-nos la governança i plantejar-nos com podem resoldre aquestes tensions. Llavors, no ho veiem tampoc com un problema, sinó com una oportunitat”. Per ell, els principis religiosos han d’arribar al cor i venir des de la consciència i cal posar-los en pràctica. Una de les pràctiques que més va ressaltar és la del diàleg, concretament la del diàleg interreligiós: “Cal crear espais on la societat civil i les comunitats religioses puguin dialogar puguin fer aportacions a la construcció d’una societat diferent.” Per Peio Sánchez aquests aprenentatges “no han de ser una construcció teòrica, sinó que és la vida del moment. Ja sigui pregant junts per un familiar, cosa que surt de manera natural, o estan al costat de l’altre convivint, compartint taula. O al final de la missa que fem a la parròquia, on es proclama una sunna de l’Alcorà. La proximitat a l’altre, viure el dia a dia, fa que la comprensió sigui més profunda”. Per Guillem Correa, “la discriminació marca, ja sigui per qüestions religioses, de pell, etcètera”. Un dels aprenentatges o reptes que va destacar és “la recuperació de la justícia social en el si de l’església”. I va concloure dient que “hi ha una consciència que ens necessitem els uns i els altres, que necessitem les institucions i tots aquells que vulguin caminar en el mateix camí. És una consciència que ens dona un signe d’esperança”.

Així doncs, aquesta activitat va permetre deixar constància que la lluita contra el racisme i les discriminacions, és una lluita constant i persistent a la societat actual, i evidentment també a la Barcelona rica, plural i diversa. Esdevé una lluita transversal i compartida. Per això és necessària una escolta i un diàleg per tal d’aconseguir la societat que volem, i aquí les comunitats i entitats religioses i espirituals són agents clau, i hi tenen molt a dir. Els seus valors, els seus projectes i els seus objectius són, en molts casos, exemples a emmirallar-nos i a seguir com a possibles models. Cal tenir present la mirada i la perspectiva intercultural que fan enriquir encara més la Barcelona d’avui en dia. Les persones, amb totes les seves identitats i bagatge, enriqueixen a la ciutat. En paraules de Guillem Correa, “la millor lluita contra la discriminació de la nostra societat és que tots i cadascú de nosaltres afirmem la nostra identitat en positiu”.