Oficina d'Afers Religiosos

El legong és un tipus de dansa tradicional de l’illa de Bali que es balla acompanyada d’un gamelan, el conjunt de percussió tradicional de les illes indonèsies de Java i Bali. El conjunt musical del gamelan s’utilitza generalment per acompanyar esdeveniments de caràcter religiós o social, representacions teatrals o coreografies. Tots dos han estat objecte d’estudi en el camp de la musicologia, la dansa i les arts en general. Aquestes formes artístiques estan profundament arrelades en la cultura balinesa, i reflecteixen tant la seva història com la seva cosmovisió. El legong i el gamelan no només serveixen com a manifestacions estètiques, sinó també com a vehicles per a la transmissió de valors culturals, espirituals i socials. Tots dos poden ser entesos a través dels conceptes de “ritualitat” i “sacralitat”. Segons la perspectiva cultural balinesa, la música i la dansa són eines essencials per connectar-se amb la divinitat.

El legong té el seu origen al segle XVI i, segons la tradició balinesa, va sorgir com una forma de retre homenatge als déus i esperits en cerimònies religioses. La dansa, profundament estilitzada, es caracteritza per moviments precisos de les mans i els peus i per una marcada expressivitat facial, tot en estreta correspondència amb la dinàmica i el ritme de la música. Dins el repertori hi ha diverses danses, algunes de les quals narren històries extretes de mites i llegendes balineses, mentre que d’altres representen elements de la natura. Originalment creat com a entreteniment per a la noblesa, aquest gènere ha transcendit la seva funció inicial i avui dia es troba present tant en escoles de dansa com en escenaris de tota l’illa, fins al punt d’esdevenir un símbol identitari de la cultura balinesa.

El gamelan és un conjunt instrumental tradicional que es caracteritza per la seva combinació d’instruments de percussió, com el gong, les campanes, el xilòfon, i els tambors, juntament amb instruments de corda i vent. Aquest conjunt té l’origen en la mitologia de la regió, segons la qual els déus es cridaven entre ells mitjançant la interpretació musical. La tradició del gamelan va més enllà de la musicalitat. El conjunt és propietat de la comunitat on s’origina, de manera que no només és un pilar d’articulació de la vida social, sinó també una entitat viva que es respecta i es venera. La paraula “gamelan” prové del terme javanès “gamel”, que significa “colpejar”, fent referència a l’acte de percudir els instruments. La relació entre el legong i el gamelan és simbiòtica: la dansa es nodreix de la música per transmetre una narrativa emocional i espiritual, mentre que la música adquireix vida a través de la interpretació visual de la ballarina.

Una de les particularitats del gamelan és que els instruments utilitzats i el material amb què estan fets varien segons el context i la ubicació geogràfica, la qual cosa ha generat una grandíssima diversitat de sons, tot i que el comú denominador és la percussió i l’addició freqüent de flautes i instruments de corda polsada o fregada. Els conjunts de gamelan a Bali estan dividits en diferents tipus, cadascun destinat a un context específic. Existeixen gamelans per a cerimònies religioses (gamelan gong kebyar), per a espectacles teatrals (gamelan gambang), i per a la dansa i la música en general (gamelan jegog) (Neidich, 2013). El gamelan gong kebyar, per exemple, és un dels més coneguts i utilitzats. Es caracteritza pel seu ritme vibrant i la intensitat sonora creada pels gongs i els metalls, que, en conjunt, produeixen una atmosfera energètica i mística.

Una altra de les particularitats del gamelan és que, si bé es tracta d’una orquestra, s’entén com un únic instrument, fins al punt que l’afinació de cadascuna de les seves peces es duu a terme en relació amb la resta. A més, la del gamelan és una música heterofònica i, per tant, cada instrument interpreta de manera individual diferents versions d’una melodia, fins al punt que, en molts casos, només el resultat del conjunt és reconeixible.

En aquest concert, el Gamelan Barasvara, grup resident del Museu de la Música, compta amb la col·laboració extraordinària de ballarins balinesos de renom i ofereix un programa que explora el legong tradicional i contemporani, a més del repertori instrumental, amb un espectacle que inclou dues estrenes.

CONVERSA:

Com a cada sessió del cicle #Trànsits, tindrà lloc una conversa prèvia que introduirà al públic les principals característiques del gamelan, la relació entre la dansa, la música i l’espiritualitat, i els usos i les funcions d’algunes de les formes més representatives d’aquestes músiques i danses, tant dins com fora del seu context original a Indonèsia, així com el significat actual per als practicants.

Accés lliure fins a completar l’aforament

• Data: Dissabte 5 d’abril
• Lloc: Sala d’interactius – Museu de la Música de Barcelona
• Hora: 18.00 h

Anak Agung Bagus Harjunanthara

Ballarí, coreògraf i docent, és graduat en Arts Escèniques per l’Institut d’Arts Indonèsia Denpasar (ISI Denpasar). Ha obtingut diversos premis en dansa tradicional i ha representat Indonèsia en esdeveniments internacionals. Actualment, dirigeix l’Arjuna Production Art Community a Bali.

Eka Santi Dewi

Ballarina i docent, es va formar a Bali i ha ensenyat a centenars d’alumnes al llarg de la seva trajectòria. El 2003, va ser guardonada amb l’or al prestigiós festival d’arts de Denpasar. Des de 2011, resideix a Anvers, on continua difonent la dansa balinesa a Europa.

Nyoman Hardiani Dewi

Originària de Bali, viu a Barcelona des de fa 12 anys i des de fa 2 anys participa en el gamelan balinès tocant i ballant, a més de servir de referent en qüestions culturals relacionades amb la pràctica del grup Gamelan Barasava.

Kendra Stepputat, moderadora

Etnomusicòloga centrada en les arts escèniques balineses. Ha viscut i estudiat a Bali (Indonèsia) durant algun temps i ha après a tocar el gamelan i a ballar. Actualment investiga en el camp de la coreomusicologia. És professora associada i cap de l’Institut d’Etnomusicologia de la Universitat de Música i Arts Escèniques Graz (KUG).

EXHIBICIÓ “Legong, música i dansa del gamelan de Bali”:

Aforament limitat. Preu: 10 € amb reserva prèvia AQUÍ.

• Data: Dissabte 5 d’abril
• Lloc: Sala 2 Oriol Martorell – Museu de la Música de Barcelona
• Hora: 20.00 h

Us hi esperem!

Comparteix! #Trànsits #museudelamúsica #OarBCN @museumusicabcn @bcn_interculturalitat

**** Autor de la imatge: Xavier Erruz