El Fandango Jarocho estrena la quarta temporada del cicle #Trànsits de l’OAR i el Museu de la Música
El cicle “Trànsits, les músiques de l’esperit”, coorganitzat per L’Auditori, el Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, continua amb la seva aposta per una visió plural i intercultural que vol mostrar el vincle històric entre la música, l’espiritualitat i les pràctiques culturals i religioses de les diferents comunitats que conviuen a la ciutat.
El cicle el conformen unes sessions desdoblades en una conversa prèvia i una celebració (ritual, litúrgica o en forma de concert) en què la música i la dimensió sonora tenen un paper prominent. Enguany arriba a la quarta edició i aquest darrer trimestre del 2025 vol apropar a l’espectador el Fandango Jarocho de les comunitats mexicanes de Veracruz (setembre), el ritual Lila de les comunitats Gnawa del Marroc (novembre) i el culte col·lectiu i altament musical d’una comunitat evangèlica (desembre).
S’iniciarà aquest setembre en el marc de la temporada “Renaixements” de L’Auditori, que convida a explorar nous inicis, ruptures i transformacions que han marcat la història de la música i la humanitat.
EL CICLE “TRÀNSITS”
A “Trànsits”, la dimensió espiritual és una via d’accés per treballar la interculturalitat a través de la música. Activitats com aquesta pretenen donar a conèixer aquesta pluralitat a la ciutadania, però també posar-la en valor. Les tradicions religioses contribueixen també a fer més rica la ciutat culturalment. En aquest cas, a través de la música. Hi ha la necessitat de cicles com aquest per donar a conèixer la diversitat que conviu a la ciutat.
Cal destacar també un element que fa singular el cicle i és el fet que algunes sessions permeten escoltar i experimentar aquesta música en el seu context dins de la litúrgia o de la festivitat en les quals prenen sentit. En aquest sentit, aquest cicle és també un exemple de participació i compartició d’un conjunt de pràctiques vives.
El cicle, doncs, no només programa concerts que permeten al públic ser conscient de l’articulació entre la música i la religió o l’espiritualitat, sinó que ho fa d’una forma arrelada a la realitat de la vida cultural i religiosa de la ciutat. “Trànsits” és un clar exemple d’interacció dels àmbits socials i culturals i de participació ciutadana, ja que les comunitats en són les vertaderes protagonistes.
L’organització d’aquest cicle ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i enguany enceta la quarta edició.
#TRÀNSITS 2025-2026
Les sessions que podrem viure aquest darrer trimestre del 2025 són les següents:
- 27 DE SETEMBRE. Fandango Jarocho: festa i religiositat popular (contingut i informació de la sessió a continuació).
- 8 DE NOVEMBRE. Nit Gnawa: música i trànsits al Marroc, que convidarà a participar en una Lila, un ritual de sanació de les comunitats Gnawa en què la música i la dansa creen una atmosfera per dur el cos al trànsit i, amb això, a la purificació. La comunitat Gnawa és originària de les regions subsaharianes, descendents d’esclaus que van ser traslladats per governants àrabs i berbers al Marroc i arreu del Magrib. Les Gnawa són confraries o turuqs musulmanes místiques sufís amb pràctiques religioses en què la música té un rol vehiculant primordial. A més, les seves pràctiques religioses van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2019. Lila es tradueix literalment com a “nit”, aspecte que fa referència al caràcter nocturn d’aquest ritual que, al seu torn, s’articula en set fases que s’identifiquen amb set colors. Durant tot el transcurs d’aquest acte místic, la música té un paper primordial, en la mesura que és el vehicle per al trànsit sanador de la cerimònia.
- DESEMBRE. Culte d’una església evangèlica (més informació pròximament), que convidarà a participar en un culte altament musical que es fon amb l’èmfasi en la lloança i l’adoració de la denominació pentecostal i la preponderància del cant del protestantisme, que resulta en pràctiques espontànies i participatives en què la música té un paper essencial.
FANDANGO JAROCHO: FESTA I RELIGOSITAT POPULAR (27 de setembre)
Aquesta primera activitat de l’edició de #Trànsits 2025-2026 l’organitzen l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) i el Museu de la Música de Barcelona, en col·laboració amb Casa Amèrica Catalunya i el Casal de barri Can Carol.
El Fandango Jarocho és una celebració comunitària sorgida a la zona de Sotavento, a Veracruz (Mèxic), i té les arrels en el context marítim i colonial del segle XVIII. Es construeix al voltant del Son Jarocho, un gènere musical construït amb la combinació de tradicions indígena, africana i europea, tant en la lírica com en els instruments —jaranas, requinto, arpa, leona, marimbol— i la dansa zapateada, que converteix la tarima en un instrument més.
El fandango és molt més que un ball o un concert: és una festa col·lectiva que només existeix amb la participació de músics, balladors, versadors, cuiners i públic. En aquesta trobada es combinen estils, afinacions i maneres de vestir i de cantar, mentre que la versada parla de la vida quotidiana, l’amor, el treball o la natura amb un profund sentit poètic. La tarima, situada al centre, és el cor de la festa i, alhora, un espai ritualitzat: els músics l’envolten, les balladores la fan sonar i, a través del contrapunt amb les jaranas, es crea una experiència compartida que reforça la identitat cultural i la cohesió social.
La dimensió religiosa ha estat clau en la història del fandango. Moltes d’aquestes festes s’han vinculat a celebracions catòliques populars com la Candelera, Sant Joan o Santiago, i a les mayordomías, que combinen processons, rezos, menjars i música. També hi ha els velorios, organitzats per agrair o demanar miracles, en què es resen rosaris i la música fa de pont entre allò sagrat i allò festiu. Durant el període colonial, aquesta pràctica va ser també un espai de resistència cultural: mentre els colons buscaven cristianitzar persones d’origen africà esclavitzades, aquestes van incorporar indumentària i símbols catòlics als seus balls, amb la qual cosa es va produir una síntesi musical que ha construït finalment el que coneixem del Fandango Jarocho.
En l’actualitat, el fandango continua sent un espai de religiositat i identitat comunitària, però també s’ha transformat en una expressió cultural difosa globalment. El moviment jaranero, sorgit als anys setanta i vuitanta del segle passat, en va impulsar la recuperació i projecció portant-lo a contextos urbans i internacionals, i es van generar noves comunitats al voltant de la pràctica. Avui, conjunts com Son de Madera es presenten a festivals com la Mercè de Barcelona, i el Fandango es mostra no només com a celebració religiosa, sinó també com a eina de creació artística i cohesió social.
L’activitat consistirà en una conversa prèvia i un concert obert de Son Jarocho a càrrec de Son de Madera, que convidarà el públic i altres músics a participar-hi.
-
- CONVERSA “Cultura i identitat al Fandango Jarocho” amb Simao Hernández, antropòleg i músic, Cecilia López i Ramón Gutiérrez, membres de Son de Madera, i Leopoldo Novoa, músic. Moderació: Pedro Strukelj, de Casa Amèrica Catalunya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
-
-
- Data: Dissabte 27 de setembre
- HORA: 17.00 h
- LLOC: Casal de Barri Can Carol – Sala Polivalent (carrer de Cambrils, 26-28). Metro línia verda L3 (Vallcarca)
-
-
- FANDANGO JAROCHO OBERT conduït pel grup Son de Madera(*). Entrada lliure fins a completar l’aforament. El fandango és un esdeveniment que permet que músics que no siguin del grup participin en la sessió. Les estructures musicals són comunes a moltes músiques populars i tradicionals iberoamericanes. Els músics que vulguin participar-hi cal que s’hi inscriguin (pròximament trobareu l’enllaç al web del Museu de la Música).
-
-
- DATA: Dissabte 27 de setembre
- HORA: 18.00 h
- LLOC: Casal de Barri Can Carol (carrer de Cambrils, 26-28). Metro línia verda L3 (Vallcarca). En cas de pluja, es farà a la Sala Polivalent
-