Oficina d'Afers Religiosos

NIT GNAWA. MÚSICA I TRÀNSITS AL MARROC

La segona sessió de la segona edició del cicle “Trànsits: músiques de l’esperit” tindrà lloc el 4 de novembre sota el títol “Nit Gnawa: música i trànsits al Marroc”, que convidarà les persones assistents a participar d’una Lila, un ritual de sanació de les comunitats Gnawa del Marroc, on la música i la dansa creen una atmosfera per dur el cos al trànsit i, amb ell, a la purificació.

La comunitat Gnawa és originària de les regions subsaharianes, descendents d’esclaus que van ser traslladats per governants àrabs i berbers al Marroc i arreu del Magrib, i avui també estan establerts a ciutats europees com París, Brussel·les o la mateixa Barcelona. Les Gnawa són confraries o turuqs musulmanes místiques sufís amb pràctiques religioses on la música, que conjuga sons clàssics de l’islam i d’altres de populars preislàmics, té un rol vehiculant primordial. A més, les seves pràctiques religioses van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2019.

Lila es tradueix literalment com a ‘nit’, aspecte que fa referència al caràcter nocturn d’aquest ritual, que al seu torn s’articula en set fases que s’identifiquen amb set colors. Durant tot el transcurs d’aquest acte místic, la música té un paper primordial, en tant que és el vehicle per al trànsit sanador de la cerimònia. El ritual comença amb els tbels o tambors, i és sempre conduït musicalment per un maalem o mestre, que toca el guembri, un cordòfon de tres cordes polsades i registre greu; acompanyat al seu torn per les karkabas, unes castanyoles metàl·liques que incorporen un obstinat rítmic de registre agut.

“Nit Gnawa” tindrà lloc al centre de producció i recerca artística Hangar, a la sala Ricson. Arrencarà amb una conversa sobre la comunitat Gnawa al món i a la ciutat de Barcelona, i es posarà especial èmfasi a la importància de la Lila en la seva cultura. El diàleg donarà pas al ritual, vehiculat per la música del grup Gnawa Vibrations, que ens oferirà el repertori tradicional d’aquesta mena de cerimònies.

CONVERSA amb Smail Ouazza, músic; Ilaria Sartori, etnomusicòloga i Stefano Portelli, antropòleg. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia AQUÍ.

• Dia: Dissabte 4 de novembre
• Lloc: Sala Ricson del centre Hangar (Carrer Emilia Coranty, 16)
• Hora: 18.30 hores

CONCERT-RITUAL. La lila serà dirigida pel maalem Saimen Kherbouch i vehiculada a través de la música de Gnawa Vibrations. AFORAMENT COMPLET!!

• Dia: Dissabte 4 de novembre
• Lloc: Sala Ricson del centre Hangar (Carrer Emilia Coranty, 16)
• Hora: Hi haurà tres torns. Les persones assistents s’hauran d’inscriure a un d’ells:
  • 4/11/2023, de 20 a 22:00 h (primer torn)
  • 4/11/2023, de 22 a 00:00 h (segon torn)
  • 5/11/2023, de 00 a 3:00 h (tercer torn)
    

EL CICLE TRÀNSITS

Les pràctiques religioses, litúrgiques i espirituals de la humanitat han mantingut un estret lligam amb la música i el so al llarg de tota la història. Això ha donat peu a una grandíssima varietat de formes musicals usades per establir un vincle entre la comunitat i la transcendència. El cicle “Trànsits: músiques de l’esperit”, organitzat pel Museu de la Música de Barcelona i l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), vol posar de manifest aquesta relació pel que fa específicament a les diferents comunitats que viuen a la ciutat de Barcelona.

La que és ja la segona edició de “Trànsits” va arrencar amb la sessió titulada “Licht der Sinnen: la música de la reforma luterana”, que va posar al centre la celebració del Dia de la Reforma de la comunitat luterana. La sessió va consistir en una conversa i un posterior ofici litúrgic amb la interpretació de dues cantates de Bach, càntics essencials en les celebracions luteranes, que conformen un vehicle per a l’emoció i la doctrina. El dissabte 4 de novembre el cicle continuarà amb l’activitat “Nit Gnawa: música i trànsits al Marroc”.

SESSIONS DEL CICLE

Sinulog. Commemoració de l’evangelització de les Filipines

• Diumenge, 21 de gener a partir de les 16 hores. Església de Sant Agustí. Aforament limitat. Accés lliure amb reserva prèvia properament. MÉS INFORMACIÓ.

El Sinulog és un festival originat a Cebu, a les Filipines, que commemora la total adopció del catolicisme del poble filipí, i que conjuga rituals cristians i originaris del territori. L’esdeveniment central té lloc el tercer diumenge de gener, i està format per una processó on els participants, vestits amb indumentària de vius colors, ballen al ritme de música tradicional. La comunitat catòlica filipina de Barcelona celebra el Sinulog a la ciutat des de fa trenta anys, i enguany oferirà una exhibició del ball tradicional de la celebració seguit d’una missa tradicional de la festivitat.

Kebyar. Músiques del gamelan de Bali

• Dissabte, 3 de febrer a les 20 hores. Sala Alicia de Larrocha de l’Auditori. Aforament limitat. Preu: 10 euros. MÉS INFORMACIÓ.

El gamelan és una orquestra tradicional de les illes de Java i Bali, a Indonèsia, on la música, amb un rol principal, varia en un ampli espectre depenent dels materials amb què estan fets els instruments. Aquest tipus d’orquestra s’origina amb la tradició dels Déus de cridar les altres deïtats mitològiques de les cultures ancestrals, i sol vincular-se al context que l’envolta. El gamelan gong kebyar, concretament, es caracteritza per l’ús d’instruments de bronze, d’aquí el nom “kebyar”, que significa ‘esclat’, i que va sorgir en un context políticament incert. El Museu de la Música compta amb un conjunt d’instruments d’aquest estil i, en el seu honor, el grup Gamelan Barasvara oferirà una selecció de peces kebyar. CONCERT amb el grup Gamelan Barasvara acompanyat dels artistes A. A. Arjuna Sutedja i A. A. Krishna Sutedja.

Magal Porokhane. Celebració del sufisme murid

• Dissabte, 24 de febrer, horari a determinar. Teatre del Casinet d’Hostafrancs. Aforament limitat. Accés lliure amb reserva prèvia properament. MÉS INFORMACIÓ.

El Magal Porokhane és una celebració (“magal”, en wòlof) de la germandat murid musulmana del Senegal, dedicada a les dones. En el marc d’aquesta celebració, la comunitat murid de Barcelona mostrarà la pràctica del Dhikr, Zikr o Zikir (“record de Déu”), que inclou la repetició dels diferents noms de Déu i altres mots o frases, moltes vegades acompanyats per música i danses, per mantenir la presència de Déu a la ment i al cor, i que, a diferència d’altres grups musulmans on sol ser una acció individual, per a la germandat o tariqa muridita es tracta d’una pràctica col·lectiva que dona lloc a llargs rituals.

O Sidera. Ensamble Irini

• Dijous, 14 de març a les 20 hores. Espai a determinar. Aforament limitat. Accés lliure amb reserva prèvia properament. MÉS INFORMACIÓ.

Aquesta activitat encararà la música litúrgica bizantina amb els sons del renaixement francoflamenc. Ho farà amb la que és la primera actuació a l’estat de l’Ensemble Irini, conjunt vocal polimorf, que intercalarà cants de la litúrgia grega de Constantinoble anteriors a la invasió otomana del 1453, caracteritzats pel rigor i la profunditat, amb els dotze motets que conformen la Prophetia Sibyllarym d’Orlando di Lasso, obra primordial del renaixement francoflamenc, de llenguatge cromàtic, expressiu i polifònic.

Shawn Mativetsky. Músiques de l’Índia del Nord

• Divendres, 19 d’abril a les 20 hores. Sala 4 Alicia Larrocha de l’Auditori. Aforament limitat. Preu: 10 euros. MÉS INFORMACIÓ.

El tabla és una parella de tambors molt usada en l’expressió sonora del nord de l’Índia, característica per la seva expressivitat. Shawn Mativetsky, pioner en la connexió entre la música clàssica occidental i la música índia, i ambaixador del tabla al Canadà, oferirà un recital d’aquest instrument, que es plantejarà combinant solos tradicionals amb noves composicions que ofereixen perspectives diverses del tabla.

Cuncordu Codronzanesu. Polifonies de tradició oral a Sardenya

• Dissabte, 11 de maig a partir de les 18:30 hores. Cripta de la Sagrada Família. Aforament limitat. Accés lliure amb reserva prèvia properament. MÉS INFORMACIÓ.

A l’illa de Sardenya, el canto a cuncordu és una pràctica religiosa musical molt arrelada, caracteritzada per la cerca de la sonoritat acòrdica plena a través de quatre veus masculines a cappella. Aquests càntics acompanyen ritus paralitúrgics de la Setmana Santa de tipus representatiu, com la crucifixió, però també es vinculen a misses amb significacions especials per a les confraries de les respectives esglésies. Ha estat una pràctica ininterrompuda en el temps en algunes localitats i recuperada en l’actualitat en d’altres, de la mà de conjunts com Su cuncordu codronzianessu, que arriba al maig a Barcelona per vehicular una d’aquestes litúrgies en el marc del cicle “Trànsits”.

Pasqua Ortodoxa. Les músiques de l’Església Ortodoxa romanesa

• Dissabte, 18 de maig a partir de les 9:30 hores. Església Ortodoxa Romanesa de Sant Jordi de Barcelona. Aforament limitat. Accés lliure amb reserva prèvia properament. MÉS INFORMACIÓ.

L’ortodòxia bizantina és plena d’una dimensió sonora que posa l’èmfasi en la realització del culte celestial mitjançant càntics. Així, les litúrgies ortodoxes traslladen la mística a les persones assistents a través de melodies transcrites i elaborades pels himnògrafs que es consideren ecos de la bellesa celestial. A Romania, l’herència d’aquesta tradició, conjugada amb les cultures grega, llatina i eslava, culminen en una pràctica espiritual musical sense precedents caracteritzada per la recitació a l’uníson d’estructures polifòniques. La comunitat ortodoxa romanesa de Barcelona convida la ciutadania a viure aquesta experiència a la parròquia de Sant Jordi en el marc dels oficis pasquals.

Recupera el contingut de l’edició 2022-2023 del cicle “Trànsits” AQUÍ!

**** Autoria de la imatge: Antoni Cansino