Oficina d'Afers Religiosos

La llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental que s’ha de garantir i respectar, i és també funció i responsabilitat de l’Administració vetllar pel seu compliment efectiu. L’objectiu de la jornada era recollir les bones pràctiques i les mancances que hi ha a la nostra ciutat en matèria de l’exercici de la llibertat religiosa i de culte, i valorar l’estat de la qüestió per treballar-hi durant el mandat polític vigent de l’Ajuntament de Barcelona.

La jornada, conduïda per Clara Fons, es va inaugurar amb un parlament a càrrec del sisè tinent d’alcaldia, Joan Subirats, que va fer palès que “la transcendència i la pràctica de l’espiritualitat són aspectes inherents a la condició humana que es fan presents contínuament i de maneres molt diverses a la nostra ciutat”. I va afegir que “la gran pluralitat de creences i conviccions és un factor positiu, que aporta, dialoga i constitueix una societat més plural, rica i complexa. Constitueix una força cultural pròpia, que cal conèixer, reconèixer i incorporar a les polítiques públiques de la nostra ciutat”. Conseqüentment, continuar articulant espais de diàleg i de relació entre les diferents confessions i opcions de consciència que conviuen a la ciutat va ser un dels objectius de la jornada. Així mateix, en paraules de Khalid Ghali Bada, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, que va tancar l’acte, “Barcelona és una ciutat plural i diversa en matèria religiosa. Una pluralitat que, tot i els reptes que representa, comporta un enriquiment i un benefici per a la nostra ciutat”. En aquest context, el dret a la llibertat religiosa i de consciència és un dret fonamental, i “és tasca de les administracions vetllar perquè es respecti i es garanteixi. Com a Administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments tenim un paper clau en la gestió de la pluralitat religiosa traduint, en la mesura que ens ho permeten les nostres competències, els grans principis legislatius en drets i polítiques concretes”. La voluntat, en definitiva, va ser “donar veu a la pluralitat religiosa i de consciència i extreure els reptes de futur en aquesta matèria d’una ciutat plural i diversa com és Barcelona”.

La jornada va començar amb dues conferències, a càrrec del Dr. Juan José Tamayo i la Dra. Maria del Mar Griera, que van proporcionar un marc sobre la situació actual del dret a la llibertat religiosa. La conferència del Dr. Juan José Tamayo, “Reconeixement jurídic internacional de la llibertat religiosa i la seva aplicació a l’Estat espanyol” (en castellà), tractava el context internacional i estatal. I la de la Dra. Maria del Mar Griera tractava l’àmbit local: “La gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit local: marc jurídic i polítiques públiques, en el context més local de Catalunya i Barcelona i les polítiques municipals d’aplicació del dret a la llibertat religiosa”.

Com afirma Maria del Mar Griera, el món local té un paper protagonista en la gestió de la pluralitat religiosa i en la definició dels seus models. En primer lloc, perquè les autoritats locals són les interlocutores polítiques més pròximes a les comunitats religioses. En segon lloc, perquè és a les ciutats on aquesta diversitat és més acusada i és a l’esfera local on en primera instància es produeixen les demandes, però també els debats i els conflictes. Finalment, perquè “és a nivell local on els grans principis sobre la laïcitat, la aconfessionalitat o la llibertat religiosa han de traduir-se en accions polítiques concretes, coherents i útils” (Griera, 2011: 14).

Concretar com aquest dret es tradueix en la seva aplicació en el dia a dia de la ciutat de Barcelona va ser l’objectiu de les quatre taules de treball simultànies, que van tenir lloc després de les conferències i es van dedicar a fer balanç de quatre àmbits en què el dret a la llibertat religiosa és rellevant, així com a fer-hi propostes de millora. En aquestes taules es va voler convidar explícitament certes persones pertanyents a les comunitats religioses de la ciutat i altres entitats vinculades a l’àmbit religiós, espiritual i de consciència. La composició de les taules no es va voler limitar a les representacions més institucionals, sinó que es va cercar també altres persones vinculades a les comunitats que podien fer aportacions significatives des de les seves pròpies experiències sobre els temes a tractar. Igualment, es va convidar altres persones implicades en els temes tractats a integrar les diferents taules: càrrecs i persones responsables de l’Administració local, catalana i estatal, i persones vinculades a altres institucions i entitats. L’objectiu era que poguessin escoltar directament les contribucions i demandes de les comunitats religioses, i fer-hi també les seves pròpies aportacions. Aquestes taules van esdevenir un espai de debat i diàleg per donar veu a la pluralitat religiosa i de consciència de Barcelona. A més, es va voler que fossin espais oberts, per la qual cosa el públic també va poder intervenir en el debat final.

Les quatre taules de treball van ser les següents:

• “Pràctiques de culte col·lectives”: sobre la ubicació, normativa i regularització dels centres de culte, i la celebració de festivitats religioses en espais públics.
• “Observança de preceptes religiosos en entorns laics”: sobre l’adaptació dels diferents espais diaris a la pluralitat religiosa i als serveis oferts des de l’Administració pública (hospitals, centres educatius, serveis funeraris, etc.).
• “Transmissió i ensenyament de la fe”: sobre la situació actual de l’educació religiosa, el proselitisme com a llibertat d’expressió de la fe i la transmissió de la fe en espais públics.
• “La religió a través dels mitjans de comunicació”: sobre la representativitat de la pluralitat de creences en els mitjans de comunicació, i el foment o trencament de prejudicis i estigmes associats a la fe i a determinades confessions religioses.

Les quatre taules les van moderar i conduir personalitats amb un recorregut acadèmic reconegut en el camp sociològic i antropològic d’estudi de la religió. A més, també van aportar el seu coneixement i la seva expertesa en l’elaboració dels resums i les conclusions de les taules. Aquests persones expertes van ser:

• Doctor Alberto López Bargados (antropòleg, professor de la Universitat de Barcelona, membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Controls Socials [GRECS] i de l’Associació Stop als Fenòmens Islamòfobs [SAFI]) en la taula de treball “Pràctiques de culte col·lectives”.
• Doctora Gloria García-Romeral (sociòloga i investigadora postdoctoral del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la UVic-UCC) en la taula de treball “Observança de preceptes religiosos en entorns laics”.
• Doctora Maria del Mar Griera (sociòloga, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora d’Investigacions en Sociologia de la Religió [ISOR]) en la taula “Transmissió i ensenyament de la fe”.
• Doctora Míriam Díez Bosch (periodista i directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura) en la taula “La religió a través dels mitjans de comunicació”.

Properament es publicarà el document d’aquestes jornades que s’ha construït a partir dels resums que aquestes mateixes persones expertes van elaborar, i té la voluntat de sintetitzar tot allò que es va dir a la jornada. Sortirà a la llum un any després de la celebració de les jornades, un any marcat per la crisi de la covid-19, que també ha afectat les comunitats religioses, tant humanament com en l’exercici dels seus drets. Caldrà veure, doncs, com aquesta crisi canviarà les expectatives i demandes de les diferents comunitats religioses de Barcelona.

També es va entrevistar els dos conferenciants, i podreu trobar aquestes entrevistes al web de l’OAR properament:

• Doctora Maria del Mar Griera (es publicarà el dijous 11 de febrer de 2021)
• Doctor Juan José Tamayo (es publicarà el dijous 18 de febrer de 2021)