Tal com estableix l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA per les sigles en anglès), el dret d’accés a la justícia obliga els Estats a garantir a totes les persones el dret d’acudir als òrgans jurisdiccionals –o a òrgans de resolució alternativa de conflictes- per tal d’interposar una demanda si s’ha vulnerat algun dels seus drets.

El concepte, doncs, es pot entendre de forma àmplia, incloent totes les instàncies del procés formal: des de la denúncia policial, tots els processos judicials civils, penals o administratius, l’assessorament jurídic, les comunicacions judicials, etc., fins a la resolució del cas. També cal incloure la denúncia davant d’altres instàncies no formals o aquelles situacions que no poden tenir recorregut judicial, però que poden seguir un procés de justícia restaurativa o de gestió alternativa de conflictes.

La relació entre el dret d’accés a la justícia i la prohibició de la discriminació es pot entendre en dos sentits, en el marc de la legislació europea:

D’una banda, l’accés a la justícia en casos de discriminació; és a dir, la possibilitat d’obtenir reparació quan s’ha estat víctima d’una discriminació.

De l’altra, l’accés no discriminatori a la justícia, entès com la garantia d’un sistema judicial que no impedeixi a ningú accedir a la justícia per motius físics, lingüístics, econòmics o cap altra raó.

Possibles limitacions al dret

La ciutadania ha de tenir accés, sense cap discriminació, a les instàncies judicials per a defensar-se, o reclamar els seus drets, i que això es doni en un procés just, sense costos prohibitius, amb garanties, imparcialitat i amb un resultat raonable en el temps i el contingut. Així doncs:

1. Les taxes i costes judicials poden constituir una restricció il·legal del dret d’accés a la justícia si són massa altes.

2. La imposició de llindars probatoris alts pot crear obstacles en l’accés a la justícia. Donar més presumpció de veracitat, ja sigui de fet o de dret, a la denúncia per discriminació, pot ajudar a portar un cas endavant.

3. Els terminis de prescripció han de ser proporcionats i servir a un objectiu legítim.

4. El dret inclou que s’executi la sentència o altres mecanismes reparadors. No executar-los pot constituir una obstrucció i violar la Convenció Europea dels Drets Humans (CEDH).

5. El dret que els processos acabin en un temps raonable està protegit per la CEDH i la Carta dels drets fonamentals.

Accés a la justícia en delictes d’odi

La FRA ha realitzat diversos estudis en la línia de conèixer les limitacions en l’accés a la justícia en matèria de delictes d’odi. Algunes de les conclusions principals són:

1. La manca de coneixement dels propis drets és una barrera inicial.

2. La falta de confiança en la policia i el tracte que possiblement rebran certs col·lectius fa que algunes persones no denunciïn.

3. És altament important que hi hagi mecanismes facilitadors de denúncia, com ara unitats policials especialitzades, la possibilitat de fer la denúncia online, etc.

4. És necessària una major formació entre les persones professionals implicades.

El manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació recull que aquest tipus de delictes “no ataquen o posen en risc tan sols la seguretat individual, sinó també la col·lectiva, i constitueixen violacions directes dels principis de llibertat, igualtat, dignitat, democràcia, respecte als drets humans i a les llibertats públiques, principis que recullen la nostra Constitució, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els diferents tractats internacionals ratificats per Espanya sobre drets humans. Per això es dirigeixen directament a minar el model de convivència plural i diversa sobre el qual està fonamentat el nostre Estat social i democràtic de dret i els valors que l’inspiren.”

Així doncs, combatre els delictes d’odi va estretament relacionat amb el manteniment de la convivència, la diversitat i la construcció d’una ciutat lliure de discriminacions.

Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació

La Llei 19/2020 es va promoure amb l’objectiu de garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. També té la voluntat d’erradicar qualsevol actuació o comportament que pugui atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió, sense cap mena de discriminació, de la pròpia personalitat i de les capacitats personals.

Amb l’objectiu de debatre i poder avançar sobre totes aquestes qüestions, des de l’Oficina per la No Discriminació es va organitzar, el passat 15 de març, la jornada “Accés a la justícia i no-discriminació: propostes des del món local”, un espai que va comptar amb la participació de representants de diverses administracions públiques, juristes i experts en delictes d’odi, així com col·lectius potencialment afectats per les discriminacions en l’accés a la justícia.

Les participants en aquesta jornada van reclamar, en diverses ocasions, la necessitat que s’aprovi el reglament del règim sancionador i la resta de disposicions necessàries per a l’execució la llei 19/2020.

Si vols saber més sobre accés a la justícia i no-discriminació, estigues pendent de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions del 2022, que està previst que es publiqui el pròxim mes de juliol. Enguany, abordarà les discriminacions en l’accés a la justícia com a temàtica monogràfica.