El Grup de Treball d'Habitatge, pobresa i pensions
El Grup de Treball sobre Habitatge, pobresa i pensions del Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) va celebrar tres sessions l’últim trimestre de l’any 2024, convidant-hi també els i les membres del Grup de Treball sobre Cures que hi tinguessin interès, per abordar les problemàtiques relacionades amb l’habitatge que afecten persones grans a la ciutat, i entre elles la relació entre sensellarisme i envelliment, ja que al grup li preocupa que l’augment de la pobresa els últims anys hagi derivat en un augment del nombre de persones sense llar.
En la primera sessió, Albert Sales, investigador de l’Institut Metròpoli i coordinador de l’informe “Diagnosi 2024. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació entre sensellarisme i envelliment“, va presentar al grup aquest estudi.
El document indica que el maig de 2024 1.245 persones dormien al carrer a Barcelona, gairebé el doble de les que hi dormien el 2006, quan se’n van comptabilitzar 650. En poc més d’una dècada, els recursos que donen resposta residencial al sensellarisme han passat de les 1.230 places del 2011 a les 2.860 actuals, però no s’ha aturat l’augment de les persones que dormen al ras, accentuat després de la pandèmia del 2020.
De les 2.860 places actuals, 1.841 (el 64%) són públiques o concertades i formen part del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar, mentre que la resta, 1.019, són places de titularitat privada d’entitats socials de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).
En relació amb les dades sociodemogràfiques de les persones ateses als recursos de la XAPSLL, es consolida la reducció de la proporció d’homes entre la població atesa que es va iniciar el 2015. Actualment, poc més de la meitat de les persones allotjades en serveis de Barcelona són homes adults. La causa d’aquesta tendència és l’obertura d’equipaments específics per a dones al llarg del 2021, motivada per un interès creixent de les entitats i l’Ajuntament de Barcelona en les situacions de sensellarisme ocult i en la necessitat de disposar d’espais no mixtos i especialitzats en l’acompanyament a les dones.
Pel que fa a l’edat de la població atesa, un 77,3% té entre 18 i 65 anys i un 8,6% té més de 65 anys. En relació amb les nacionalitats, la proporció de persones espanyoles se situa en un mínim històric del 28,5%. Les persones de nacionalitat comunitària són el 9,9% i les de nacionalitats no comunitàries, el 58,4%, de les quals un 30,5% estan en situació d’irregularitat administrativa.
L’informe també alerta que la relació entre sensellarisme i envelliment està prenent cada cop més importància per l’augment de l’esperança de vida, la inseguretat econòmica, l’erosió de les xarxes de suport social i el deteriorament prematur de les persones que pateixen exclusió social. Alguns estudis preveuen que la població major de 50 anys en situació de sensellarisme podria triplicar-se d’ara al 2030.
En la segona sessió, es va presentar l’informe “Les condicions de vida de les persones grans a la ciutat de Barcelona. Situació socioeconòmica i residencial“, de Jordi Garcia-Muniesa i Sergio Porcel, també investigadors de l’Institut Metròpoli. L’informe analitza la situació socioeconòmica de les persones grans a la ciutat de Barcelona i mostra com la propietat de l’habitatge –encara molt majoritària entre la població gran– actua com un element protector enfront la pobresa. Però també indica que, malgrat això, persisteixen bosses de pobresa entre les persones grans, especialment entre certs grups, i que es preveu que la proporció de població gran amb dificultats relacionades amb l’habitatge augmenti. Entre d’altres motius, pel creixement del percentatge de persones grans vivint en habitatges de lloguer o sense la propietat acabada de pagar. També s’analitza la inadequació de bona part del parc residencial on viu la població gran a les necessitats de la vellesa.
Anteriorment, el grup d’habitatge del CAGG havia participat en el procés d’elaboració i de recollida d’informació d’aquest estudi, en una sessió per conèixer les preocupacions del grup en relació a les condicions d’habitatge de les persones grans a Barcelona.
L’última de les tres sessions va ser per debatre i formular aportacions sobre habitatge i sobre situacions concretes d’exclusió social, proposant mesures i millores per a què, per exemple, els serveis socials puguin donar respostes més adequades i atendre de manera adient totes les situacions de sensellarisme.
Les propostes d’aquest àmbit, juntament amb les que el grup ha fet i farà respecte a altres àmbits del seu pla de treball, s’acabaran de treballar i posar en comú properament per tancar un document conjunt de propostes.