Persones Grans

El pla “Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans 2022-2030” se centra a articular accions per a la promoció de les persones grans i entén aquesta etapa vital com una oportunitat per al creixement personal i també per al foment de la participació com a oportunitat per al desenvolupament relacional de les persones.

Aquest pla vol fer front als nous reptes de la ciutat per esdevenir una ciutat realment amigable amb les persones grans:

• La diversitat entre les persones grans, ja que sovint es fa referència a les “persones grans” com un grup homogeni quan en realitat hi coexisteix més d’una generació, amb tota la diversitat cultural, de costums i de trajectòria vital que això pot significar.
• La longevitat és una de les bases del canvi demogràfic en totes les societats actuals.
  Fer front a la longevitat, des de la perspectiva de l’amigabilitat, suposa plantejar la ciutat i les polítiques socials en un horitzó temporal curt, mitjà i llarg.
• Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) són un referent mundial i esdevenen un repte per a totes les societats. Des de la perspectiva de l’amigabilitat vers les persones grans podem destacar els objectius de la salut i el benestar (ODS 3), la igualtat de gènere (ODS 5) i la reducció de les desigualtats (ODS 10) especialment, però sense perdre de vista la fi de la pobresa (ODS 1) i la fam zero (ODS 2), així com les ciutats i les comunitats sostenibles (ODS 11).
• L’accessibilitat universal és l’expressió d’una societat sense barreres de cap tipus, que facilita l’accés de totes les persones a tots els espais i els serveis, tant físics com virtuals.
• La soledat és una realitat per a moltes persones i és un repte de la ciutat oferir serveis i entorns segurs i adequats per combatre la soledat i tots els efectes negatius que se’n puguin derivar.
• La transformació digital pot generar una situació d’exclusió derivada de la manca de coneixements i habilitats per incorporar-se a aquesta transformació. És el que s’ha anomenat bretxa digital.
• Tenir cura i oferir cura són dues cares del mateix repte que es vinculen al cicle de vida, perquè totes les persones, en fases diferents, seran receptores o proveïdores de cura de persones de la seva xarxa familiar i social més propera. El repte és definir noves formes per cobrir les necessitats de cura des de les polítiques socials, així com els models per proveir-les.
• Les relacions intergeneracionals i la generativitat són un repte que es vincula a la longevitat i, sobretot, als canvis en les configuracions de les famílies i en els patrons de relacions socials. Establir relacions entre generacions diferents és, alhora, un repte i una oportunitat per construir una societat més cohesionada i equitativa.