Servei de Premsa
10/09/2024
Una de cada tres persones practica activitat física de lleure a Barcelona
15/02/2013
Temps estimat de lectura: 4 minuts
El 84,1% dels barcelonins de 15 anys o més camina cada dia almenys 10 minuts seguits. A més, el 37,9% de la població camina a diari 30 minuts o més. Aquesta és una de les dades principals de l´Enquesta de Salut de Barcelona, que es porta a terme periòdicament per part de l´Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i dóna informació rellevant sobre les condicions de vida i l´estat de salut de la ciutadania.
És una eina fonamental per a la planificació i l´abordatge de les polítiques de salut pública i de millora de la qualitat de vida. En la darrera edició de l´Enquesta s´han realitzat 4.000 entrevistes que es desglossen en 3.509 adults i 491 menors. La mostra s´ajusta a la distribució d´edat i sexe del padró de Barcelona a 1 de gener de 2011.
De l´Enquesta es desprèn que el 37,3% dels homes i el 25,9% de dones de la ciutat fa activitat física intensa o moderada en el temps de lleure. Si s´observa amb detall i per grups d´edat, amb l´envelliment aquests percentatges cauen, ja que en els majors de 65 anys, el 70,8% dels homes i el 81,6% de les dones són inactius.
Si es fa atenció a l´activitat física al llarg del dia, el 38,3% de la població diu que està asseguda la major part de la jornada, sobretot pel tipus de feina que desenvolupa. A més, hi ha un 10,4% d´homes i un 11,6% de dones que declaren passar la major part del temps drets i sense desplaçar-se durant la jornada habitual.
Bon estat de salut
A Barcelona, el 84,6% dels homes i el 78,2% de les dones declaren tenir un estat de salut excel·lent, molt bo o bo. El bon estat de salut disminueix amb l´edat, de forma que els joves declaren un millor estat de salut en conjunt.
En relació a les dades, la Delegada de Salut de l ´Ajuntament de Barcelona, Cristina Iniesta, explica que “ja des de fa anys la població de la ciutat manifesta tenir un estat de salut bo o molt bo, i en part hem d ´atribuir-ho a les oportunitats que ofereix Barcelona, amb un entorn de qualitat, on les opcions per a dur una vida saludable són a l ´abast de la ciutadania, i on es fa un esforç sostingut de vigilància de riscos i malalties incipients “, i afegeix que aquesta percepció favorable “es correspon també amb el que indiquen les dades d´esperança de vida al néixer, on Barcelona assoleix una de les millors xifres de tot Europa. Malgrat això, ens mantenim vigilants sobre els efectes que pot tenir la mala situació econòmica de moltes persones sobre la seva qualitat de vida i estat de salut?.
Ingesta de fruita i verdura en adults
Es considera un bon hàbit alimentari la ingesta de cinc o més racions de fruita i verdura al dia. Entre els adults, un 6,8% dels homes i un 12,3% de les dones compleix plenament aquesta recomanació, però cal valorar que prop de la meitat de la població adulta de Barcelona consumeix tres o més racions de fruita i verdura diàries, especialment la gent gran (per damunt dels 65 anys). Entre els infants s´ha analitzat els menors de 15 anys, i el resultat és que el 37% de nois i el 43,1% de noies prenen tres o quatre racions de fruita i verdura al dia.
A Barcelona, diferents accions combinades treballen en la promoció dels bons hàbits alimentaris. Des dels programes escolars d´educació per a la salut (seguits per més de 25.000 alumnes cada any, especialment el POIBA) fins a les campanyes de promoció de la fruita catalana, passant per la revisió de menús als menjadors escolars que porta a terme l´Agència de Salut Pública de Barcelona, així com els tallers per a famílies, amb especial atenció a col·lectius de persones immigrades.
Els problemes de pes
L´excés de pes està associat a problemes de salut i trastorns crònics com ara hipertensió, diabetis i malalties cardiovasculars. L´enquesta l´ha valorat segons l´alçada i pes declarat per cada persona participant. Existeix un 10,5% de població amb obesitat. Les dones tenen índexs superiors als homes pel que fa a sobrepès (26,8% respecte a un 19,2%), mentre que en obesitat no hi ha diferències. Amb l´edat tant l´obesitat com el sobrepès augmenten entre la població barcelonina. També passa que en les classes socials més desfavorides l´obesitat és superior respecte a les de millor situació econòmica.
Entre les darreres actuacions per fer front a l´avenç de l´obesitat en la població, Barcelona avança en facilitar un ús actiu de l´espai públic, amb la promoció de l´ús de la bicicleta, l´extensió del Bicing, la peatonalització d´espais, i, de fet, segons va indicar el darrer Informe de Salut, la gran majoria de desplaçaments a Barcelona es fan a peu. A més, la ciutat pren part a les xarxes espanyoles de ciutats saludables i en línies d´actuació implantades arran de l´estratègia NAOS, desplegada a l´Estat espanyol fa prop de 8 anys.
Promoció de la salut i intervenció
A la ciutat, la promoció de caminades ha crescut els darrers anys, amb la incorporació de rutes com la del Besòs, la Barceloneta, i diferents ofertes dels CAPs del territori. A més, s´ha desplegat el programa ACTIVA´T ALS PARCS, amb més de 1000 persones usuàries i assolint valoracions pròximes al 9 sobre 10 entre els enquestats. L´alternativa d´oci actiu per adolescents i joves és una altra de les línies de treball que coordina l´Agència de Salut Pública de Barcelona, amb programes com De Marxa Fent Esport, que acosta els joves a les instal·lacions esportives i a la pràctica d´esport no competitiu.
Per fer un seguiment acurat de trastorns de salut a l´entorn laboral, la ciutat compta amb una Unitat de Salut Laboral, que, en coordinació amb l´Atenció Primària, registra sistemàticament casos com ara problemes músculo-esquelètics, males condicions de l´entorn de treball, lesions evitables, etc. i en fa l´oportú informe a les parts interessades. Des de l´Agència de Salut Pública de Barcelona, a més, s´ha treballat en altres aspectes de la salut laboral com ara els trastorns mentals i fenòmens com la lipoatròfia semicircular en edificis d´oficines, per al qual es va establir un protocol d´actuació, després d´estudiar centenars de casos i fer-ne una anàlisi epidemiològica completa.
Paraules clau