Servei de Premsa
05/08/2024
Raimond Blasi: “Barcelona continua impulsant la remodelació dels mercats com a eina per a la creació de treball i la regeneració urbana dels barris de la ciutat”
01/11/2013
Temps estimat de lectura: 3 minuts
Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats ha participat en el II Fòrum Mundial de Desenvolupament Econòmic Local que ha tingut lloc a Foç d’Iguaçú (Brasil). Aquest esdeveniment organitzat per les Nacions Unides i amb la col•laboració de les Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) busca promoure el rol dels municipis en el desenvolupament econòmic, la creació de llocs de treball i el foment de microempreses.
El regidor Blasi ha presentat la bona pràctica dels mercats de Barcelona en una taula on s’ha debatut el rol i els reptes que els municipis enfronten en el terreny dels mercats alimentaris en el marc de les economies locals. Blasi ha participat en el debat amb José Fortunati, alcalde de Porto Alegre i president de la comissió de CGLU sobre Planificació Estratégica Urbana, Thulani Oswald Nzamu, cap de la Unitat de Suport Empresarial de Durbaner, Mohamed Sefiani, alcalde de Chefchaouen i Arnaldo Monteiro, regidor de Mercats de Maputo.
Raimond Blasi ha explicat l’experiència de Barcelona que va decidir modernitzar i renovar els mercats de la ciutat per reforçar el seu paper generador d’ocupació i promotor de la cohesió social i econòmica dels barris. La posta a punt dels mercats municipals contempla no només la reforma de les instal•lacions sinó també la renovació de l’oferta comercial de manera que ofereixin més serveis i alhora siguin més competitius comercialment.
Raimond Blasi ha declarat: “Barcelona continua impulsant la remodelació dels mercats com a eina per a la creació de treball i la regeneració urbana dels nostres barris”. I ha afegit: “Els nous mercats han traslladat la zona logística al subsòl dels mercats, creant zones de càrrega i descàrrega, recollida selectiva d’escombraries i places d’aparcament. Això ha permès que els entorns dels mercats siguin ara espais públics més endreçats i nets i molts d’ells s’han convertit en zones de vianants”.
Com a president de l’Institut Municipal de Mercats, Raimond Blasi ha explicat les xifres que demostren l’èxit dels mercats entre els ciutadans de Barcelona: “Barcelona compta amb 43 mercats públics, – 39 alimentaris i 4 especials (Encants Sant Antoni, Dominical Sant Antoni, Flors i Encants Barcelona) -, que reben més de 65 milions de visites l’any”. Ha recordat que “els mercats són el quart servei més ben valorat – amb un 7 sobre 10 – dels ciutadans de Barcelona”. Els mercats han aconseguit també un important nivell d’atracció entre els turistes que venen a Barcelona i que visiten els mercats més pròxims del centre de la ciutat.
Mercats com a motor de la creació d’ocupació
Els mercats municipals, a més de ser una gran eina dinamitzadora del barri, són un motor de creixement econòmic. La renovació de 22 mercats ha suposat garantir i protegir el futur de 3.125 treballadors i la creació de més de 670 llocs de treball nous. Amb les remodelacions que estan en marxa està previst mantenir uns 4.500 llocs de treball i la creació de 1.100 de nous. Blasi ha remarcat: “Els beneficis d’aquestes remodelacions són molt reconeguts pels ciutadans i han significat un augment del nombre de visites als mercats i del volum de negoci amb un increment del 20-25%”.
Molts dels negocis dels mercats municipals van començar com a negoci familiar que gestionaven els mateixos propietaris, però actualment el 66% contracta personal extern. El 70% d’aquests propietaris preveuen continuar en els mercats, com a mínim, per quinze anys. Els mercats de Barcelona generen 7.500 llocs de treball directes dins del mateix mercat. En formen part els treballadors dels mercats, els treballadors dels supermercats que estan instal•lats dins els mercats i els treballadors dels locals de restauració. La pròpia activitat del mercat genera també molts llocs de treball indirectes: la cadena de subministrament, el mercat majorista, la neteja, la seguretat, etc…i s’han creat nous llocs de treball gràcies a la influència que el mercat té per impulsar el comerç que l’envolta.
Col•laboració Internacional
El coneixement adquirit per l’experiència de Barcelona s’ha compartit amb ciutats com Elx i Santiago de Compostel•la a Espanya, però també amb Maputo, Medellín o Lima amb les quals s’ha realitzat una feina d’assessorament a través dels tècnics de l’Institut Municipal de Mercats. L’Ajuntament de Barcelona rep també amb molta freqüència a grups d’estudi internacionals que volen conèixer de primera mà els mercats municipals, la seva gestió, les mesures de sostenibilitat i les polítiques de remodelació.
Aquest any s’han atès delegacions de Melbourne, Venècia, Ciutat del Cap, Moscou i Nova York, entre d’altres. Blasi ha declarat: “La nostra voluntat és compartir la nostra experiència i fer del comerç de proximitat un valor de creixement de les ciutats de tot el món”.
Paraules claubarris/ ciutat/ creació de treball/ regeneració urbana/