Servei de Premsa
06/08/2024
Xavier Trias: “el nostre repte és aconseguir que la reactivació econòmica vagi acompanyada d’una mobilitat més sostenible i segura”
05/03/2014
Temps estimat de lectura: 5 minuts
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha presidit aquesta tarda la sessió plenària del Pacte per la Mobilitat que reuneix a una seixantena d’entitats. A l’acte també hi han assistit el primer tinent d’alcalde i responsable de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat, Joaquim Forn, i el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes. El Pacte per a la Mobilitat és un espai de participació i de diàleg creat l’any 1998 per part de l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de comptar amb un fòrum participatiu format per l’administració local i un ampli ventall d’associacions i entitats de la ciutat per tal de construir un model de mobilitat basat en el consens. El seu objectiu és treballar i proposar mesures que garanteixin la bona convivència de tots els usos de l’espai urbà.
L’alcalde Xavier Trias ha afirmat que el Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 vol impulsar un nou model de mobilitat a la ciutat. “Un model que posa a les persones i al transport públic al centre de la mobilitat urbana, però que no descuida la bicicleta, ni la distribució de mercaderies ni el vehicle privat”, ha assenyalat Trias. L’alcalde ha explicat que “el nostre repte és aconseguir que la reactivació econòmica vagi acompanyada d’una mobilitat més sostenible i segura”. En aquest sentit, Xavier Trias ha remarcat “l’aposta clara de Barcelona pel vehicle elèctric, també en el transport públic”. L’alcalde també ha posat en valor el fet que per elaborar el Pla de Mobilitat Urbana “hem buscat el consens, i ho continuarem fent en els mesos que ens queden per endavant, fins a la seva aprovació definitiva”.
La sessió plenària del Pacte inicia avui la fase final del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018 que ha comptat amb una primera fase de diagnosi i una segona fase de desenvolupament d’actuacions en la qual hi han participat 35 entitats del pacte, que han aportat un total de 187 propostes. D’aquestes, un 60% han estat incorporades al pla, un 12% estimades parcialment i un 28% han estat desestimades.
Fruit d’aquesta tasca i en base als eixos estratègics del Pla, que passen per assolir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient a la capital catalana, el document es marca els següents reptes de cara als 2018:
Vianants:
Entre les mesures concretes per aquest sector el pla preveu actuacions com: eliminar aparcament de motos en voreres inferiors a 4 metres; definir estàndards de conservació del paviment; garantir una amplada suficient de vorera en aquells espais on es preveu aglomeració de vianants, com per exemple a les zones turístiques; ampliar la superfície dedicada al vianants amb l’aplicació del model de superilles; crear zones de velocitat restringida; continuar amb la implantació de les zones 30 o estudiar la instal·lació de punts de creuament suficients, assegurant un temps d’espera mínim i el temps d’espera suficient per a què els vianants més lents puguin travessar els carrers.
Bicicletes:
Les mesures concretes en l’àmbit de les bicicletes passen, entre d’altres, per connectar i actualitzar l’actual xarxa principal ciclista de carrils segregats de manera que esdevingui una xarxa contínua, segura i còmode que connecti els diferents barris amb els punts d’interès ciutadà; desenvolupar una xarxa secundària o xarxa de proximitat de bicicletes a partir d’un pla progressiu de pacificació de trànsit vinculat a les intervies de les superilles; també es preveu incrementar la xarxa de zones 30; treballar per reduir els accidents de bicicletes, i actuar sobre els trams de la xarxa ciclista que concentren més accidents (Pla de Foment de la Bicicleta); dotar la ciutat d’aparcaments segurs per bicicletes; promoure espais per a la recàrrega de bicicletes elèctriques en les diferents tipologies d’aparcaments segurs; reformular i reactivar el sistema de Registre i Marcatge de bicicletes amb l’objectiu de modernitzar el sistema actual; adequar el transport públic per a l’accés de bicicletes o bé habilitar aparcabicis segurs a les estacions de transport.
Transport públic:
Les mesures concretes en l’àmbit del transport públic són diverses. Entre elles s’hi inclouen desenvolupar la implantació de la Nova Xarxa de Bus; mesures per millorar el servei de l’autobús en general disminuint per exemple el temps a la parada amb l’ús de la T-Mobilitat (pagament a la parada, pagament contactless..); augmentar la velocitat de circulació dels autobusos; millorar la connexió amb la resta de línies interurbanes mitjançant els intercanviadors; potenciar els carrils BUS-VAO d’entrada a la ciutat; aposta per vehicles de transport públic més sostenibles; foment de la T-Mobilitat; aconseguir una xarxa de transport públic única que integri transport públic, bici sharing, moto sharing, car sharing i aparcament fora de calçada per vehicles alternatius; incentivar l’ús de les parades de taxi i el servei d’emissores de radio taxi i reduir l’aturada de taxis a mà alçada; treballar en un sistema que informi en temps real de l’ocupació de places a les parades de taxi i de la presència de gent en espera; garantir l’accessibilitat al transport públic mitjançant del Pla Director d’Accessibilitat Universal de TMB; elaboració del Pla de Mobilitat Turística 2013-2018 per compatibilitzar les visita turística amb el passeig i el desplaçament a peu.
Distribució urbana de mercaderies:
Les mesures concretes per aquest àmbit passen per assignar operatives pròpies per cada context que poden anar des de la regulació del trànsit de vehicles pesants i comercials en funció tant del pes com de les mides del vehicles, a reserva de places de càrrega i descàrrega en aparcaments i mercats municipals, molls de descàrrega en locals comercials o microplataformes de càrrega de distribució de mercaderies amb vehicles elèctrics, etc…; també es preveu permetre la distribució només en determinades franges horàries (evitant el període d’entrada amb la sortida escolar i hores puntes); en el marc de les superilles es poden plantejar la creació d’àrees de proximitat o centres de distribució; promoció del repartiment de les mercaderies amb mitjans de baix impacte (furgoneta i bicicleta elèctrica de càrrega); incorporar noves tecnologies per millorar la gestió de les zones de càrrega i descàrrega a través d’aplicacions per smartphones (en aquest sentit s’està treballant en el desenvolupament d’una prova pilot que permeti reconèixer els usuaris i el sector pel qual treballen i així permetre un temps de càrrega i descàrrega diferent en funció de les seves necessitats tipus).
Vehicle privat:
Entre les mesures concretes pel vehicle privat s’hi inclouen: millorar la senyalització informativa revisant que estigui sempre ben visible; intensificar les actuacions sobre les zones de concentració d’accidents i punts de risc; estudiar la implementació d’un sistema de Detecció Automàtica d’Incidents (DAI) a les Rondes; realitzar una auditoria de seguretat vial que passi per augmentar la il·luminació en aquells carrers o zones on no n’hi hagi suficient, modificar desperfectes de la calçada i revisar que la senyalització sigui visible; continuar l’auditoria de passos de vianants; estudiar el disseny més adient dels elements urbans (semàfors, panells d’informació,..) que permeti disminuir les situacions de risc; ubicar aparcaments de motos en calçada en punts on calgui millorar la visibilitat dels conductors (xamfrans, passos de vianants); impulsar sistemes de vehicles compartits (motos elèctriques); implantació de carrils VAO dins de la ciutat compartits amb el carril bus, estudiar la possibilitat de permetre la utilització d’aquests carrils per part de vehicles sostenibles (elèctrics, híbrids).
Un cop presentat aquest document al pacte, el PMU se sotmetrà a aprovació inicial a la Comissió de Seguretat i Mobilitat, després s’iniciarà el tràmit d’exposició pública prèvia a la seva aprovació definitiva en plenari.
Paraules clauPla de Mobilitat Urbana/