Barcelona recorre la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local davant el TC : Servei de Premsa

Barcelona recorre la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local davant el TC

14/03/2014



Temps estimat de lectura: 4 minuts

El Plenari del Consell Municipal ha aprovat aquest matí, amb els vots de CiU, PSC, ICV-EUiA i UpB, la presentació d’un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, vigent des del passat 30 de desembre de 2013. El Plenari ha donat el vistiplau a iniciar els tràmits per a la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local, una possibilitat regulada per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per aquelles normes de l’Estat amb rang de llei que puguin lesionar l’autonomia local. Aquest mateix acord l’estan adoptant altres Ajuntaments de tot l’Estat.

La formalització d’un conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional és un acció amb alguns requisits de legitimació: s’ha de plantejar per un mínim de 1.159 municipis i que aquests representin un mínim de 7.854.964 habitants. Aquest fet fa molt necessària la participació de Barcelona per fer prosperar el recurs, especialment per poder complir el mínim d’habitants.

L’acord adoptat avui també preveu la sol·licitud del Dictamen del Consell d’Estat. Segons la Llei reguladora de les bases del règim local, la petició d’aquest Dictamen l’ha de formular el municipi de més població, de manera que l’Ajuntament de Barcelona encapçalarà la totalitat de municipis promotors de la formalització del conflicte en defensa de l’autonomia local.

 

Barcelona fa de capital

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha defensat la necessitat de preservar l’autonomia local i el paper fonamental dels ajuntaments en la prestació de serveis a la ciutadania, i ha afirmat que “Barcelona ha d’exercir en aquest cas el seu paper de capital i no pot deixar sols els municipis”. Cal recordar que el Consell de Garanties Estatuàries ja va emetre un dictamen el passat mes de febrer on constatava la vulneració de l’autonomia local en diversos preceptes, com ara l’enfortiment competencial de les províncies davant els municipis, limitant fins i tot la seva capacitat per associar-se o cooperar per realitzar tasques comunes.

La nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local introdueix canvis importants en el règim local que, a la pràctica, suposen també un canvi en el model de govern dels Ajuntaments, com ara la supressió de l’habilitació general per promoure qualsevol tipus d’activitat i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats de la comunitat veïnal. A partir de la nova llei, els municipis es poden veure privats de la seva capacitat decisòria en aspectes essencials sobre l’ordenació i la prestació de serveis, alguns d’ells vinculats a l’àmbit social, l’educació i la salut. Els de menys de 20.000 habitants, poden perdre, a més, la capacitat decisòria sobre serveis mínims que han vingut prestant sempre, com ara l’enllumenat, la recollida de residus, les biblioteques, la neteja viària, l’abastament d’aigua i el clavegueram, entre d’altres.

El nou model que instaura la nova llei suposa també un recentralització del govern local, no només per l’enfortiment de les Diputacions, sinó també perquè s’atribueix a l’administració de l’Estat algunes decisions executives sobre la forma de prestació de serveis municipals. “Els municipis no poden ser considerats com a simples prestadors o gestors de serveis”, ha manifestat el primer tinent d’alcalde, que ha alertat que la nova llei afecta negativament a la potestat d’autoorganització, rebaixa la capacitat d’actuació de molts municipis i en limita la seva actuació.

 

Defensa de la Carta Municipal

La nova llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local incorpora una Disposició Addicional per declarar la vigència i aplicabilitat de la Carta Municipal de Barcelona. Aquesta Disposició Addicional preserva els aspectes bàsics del règim especial de la ciutat de Barcelona, recollit per la Carta Municipal. Malgrat això la nova llei té efectes sobre la capital catalana perquè limita la seva capacitat d’autoorganització, donat que dicta, per exemple, el número màxim de regidors que poden tenir dedicació exclusiva a la ciutat, limita el personal eventual o bé fixa el número màxim de membres en els òrgans de govern de les empreses municipals.

 

Solvència i rigor pressupostari: Barcelona compleix i complirà

“Barcelona compleix i complirà”, ha manifestat el primer tinent d’alcalde en el Plenari del Consell Municipal. Joaquim Forn ha afirmat que “els municipis no són els culpables del dèficit públic” i ha advertit que “Barcelona no és el problema, sinó la solució”. “Barcelona compleix, i seguirà complint”, ha dit Forn, que ha reafirmat l’aposta de la capital catalana per no incrementar el dèficit, generar un estalvi brut per damunt del 15% dels ingressos corrents i garantir el pagament als proveïdors a 30 dies. Aquests compromisos es poden fiscalitzar ara de forma periòdica gràcies a la implantació del projecte de Govern Obert. A través del portal www.bcn.cat/governobert es pot fer el seguiment de l’execució pressupostària i dels indicadors de transparència. “Som un exemple de solvència i rigor pressupostari, i som també un dels principals motors econòmics de tot el sud d’Europa.





Paraules clau
administració local/