Servei de Premsa
19/10/2024
Jaume Ciurana i Mercè Homs inauguren les plaques en homenatge a Rafael Casanova i a Ramon Frederic de Vilana-Perlas
25/03/2014
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Dimecres 26 de març, a les 17:00 hores, se celebrarà l’acte d’inauguració de les plaques del Tricentenari BCN en homenatge a Rafael Casanova i a Ramon Frederic de Vilana-Perlas al Pati Llimona (carrer de Regomir, 3). Posteriorment, les plaques, de bronze enfosquit, seran descobertes per Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació i president de la Comissió de la Memòria Històrica, a la façana de les cases on van viure els personatges homenatjats. Així, la placa per Ramon Frederic de Vilaplana-Perles es trobarà al carrer de Regomir, 13, i en memòria a Rafael Casanova es col·locarà al carrer dels Banys Nous, 16. A l’acte també hi participaran la regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs; el comissari del Tricentenari BCN, Toni Soler i el director del Centre Cultural del Born Quim Torra.
El passat mes de novembre, la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona va aprovar la col·locació de dues plaques relacionades amb els actes commemoratius del Tricentenari BCN, i que havien de servir per retre homenatge a Rafael Casanova i Comes i Ramon Frederic de Vilana-Perlas, dues de les personalitats que van tenir un paper rellevant en la defensa de les llibertats catalanes durant la Guerra de Successió.
Rafael Casanova i Comes (Moià, 1660? – Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)
Fill d’un propietari rural del Bages. Quan triomfà l’austriacisme a la Barcelona de començaments del 1706, va ser nomenat conseller terç (tercer) arran de la mort del seu predecessor. L’arxiduc Carles, després de derrotar les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona (1706), el recompensà nomenant-lo ciutadà honrat, per la qual cosa pogué assistir a les sessions del Braç Reial i de l’última Junta de Braços, celebrada l’estiu del 1713, que decidí la resistència a ultrança de la ciutat. Casanova també va ser un dels cinc membres de la junta secreta que havia de valorar les
propostes del cap militar, Antonio de Villarroel. Sis mesos després assolí el seu zenit polític quan el Consell de Cent el nomenà conseller en cap en substitució de Manuel Flix, partidari de rendir la ciutat, càrrec que implicava, de facto, la màxima autoritat sobre la milícia ciutadana de la Coronela. A finals d’agost del 1714 les autoritats de la ciutat van desatendre el seu suggeriment d’acceptar un armistici temporal per tal de reorganitzar la tropa, mentre s’esperava l’arribada d’un comboi aliat procedent de Mallorca.
Tot i que la seva proposta va ser desestimada, Casanova mantingué una actitud coratjosa en els darrers dies del setge, i l’11 de setembre, enarborant la bandera de Santa Eulàlia i escortat pels prohoms de la ciutat, encapçalà el contraatac final al terraplè de Jonqueres. Allà va ser ferit a la cuixa i el van traslladar al col·legi de la Mercè. A les tres de la tarda, el coronel Pau Thoar, seguint l’opinió del comandant general Antonio de Villarroel, feia la crida a parlamentar i iniciar les converses per capitular davant del duc de Berwick. La por a la repressió filipista va persuadir els parents i amics de Casanova de declarar-lo mort i dur-lo en secret a la casa familiar de la seva dona, on s’amagà. No va reaparèixer públicament fins al 1719, quan aprofità una amnistia per exercir de nou com a advocat.
Ramon Frederic de Vilana-Perlas, marquès de Rialb (1710-1741) (Oliana, 1663 – Viena, 5 de juny de 1741)
Notari reial i ciutadà honrat de Barcelona (com a membre de l’aristocràcia urbana) des del 1698. Ben aviat es decantà per l’alternativa austriacista, motiu pel qual el virrei Francisco Fernández de Velasco l’empresonà el juny del 1704. El 1705, després que Barcelona capitulés davant de les tropes austriacistes, va ser alliberat. Amb l’arribada de l’arxiduc Carles es convertí en el seu home de confiança i secretari personal; és per això que va ser el signant de tots els articles de les noves constitucions catalanes aprovades a les Corts del 1705-1706. Quan Carles III abandonà Barcelona per ser coronat emperador, Ramon de Vilana-Perlas va convertir-se en la mà dreta de l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel durant la seva etapa de govern (1711-1713). Finalment, el 19 de març del 1713 acompanyà el seguici reial cap a Viena. Des de la cort imperial Ramon envià el seu cunyat, Francesc de Verneda, a Barcelona com a comissionat secret de l’emperador per tal de mantenir la flama del seu compromís amb els resistents catalans. Ramon de Vilana-Perlas tingué una participació destacada en la negociació del Tractat de Rastatt (1714); tot i això, no va poder fer res per defensar el “cas dels catalans” i mantenir els seus privilegis i
constitucions. Va tenir una segona oportunitat una dècada després, en el Tractat de Viena (1725), que si bé significà una renúncia de l’emperador al tron de la monarquia espanyola, també suposà una amnistia general i l’autorització perquè els exiliats austriacistes poguessin tornar a Catalunya i recuperar les seves terres i béns. A la cort de Viena Ramon de Vilana-Perlas prosseguí la seva tasca com a secretari d’Estat i de Despatx Universal; des del 1731 va presidir el Consell d’Espanya o “Cabildo Secreto” i després va assumir la secretaria per a afers del Nord (Països Baixos austríacs) fins a la seva dimissió, l’any 1737. Això el convertí en una de les figures més influents de l’imperi austríac.
Paraules clauRafael Casanova/ Ramon Frederic de Vilana-Perlas/