Servei de Premsa
06/08/2024
Barcelona encapçala el recurs de 2.302 municipis contra la reforma de l’administració local
27/03/2014
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El recurs contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) tira endavant. Un total de 2.302 municipis de tot l’Estat, representants d’una població de 16,5 milions d’habitants, han certificat l’acord contra la llei. Per poder impulsar el recurs contra la llei cal un mínim de 1.159 municipis i que aquests representin un mínim de 7,8 milions d’habitants. La xifra, per tant, ha quedat àmpliament superada. Aquest matí, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat la documentació al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per tal que la faci arribar al Consell d’Estat, que en un termini de dos mesos ha d’emetre un dictamen obligatori, però no vinculant. Aquest és el primer pas per formalitzar un conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. Barcelona, en ser la ciutat amb més població, lidera la reivindicació del món local.
El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, el president del Consell de Governs Locals de Catalunya, Miquel Buch, el vicepresident primer de l’entitat municipalista, Xavier Amor, i representants dels partits polítics contraris a la llei han comunicat avui a la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya l’inici dels tràmits del recurs davant el Tribunal Constitucional. Catalunya, amb uns 800 municipis adherits, és la comunitat que més municipis aporta per tal de legitimitar la presentació del recurs. Els municipis catalans contraris a la nova llei representen el 90% de la població del país.
Barcelona fa de capital
El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, ha expressat el compromís de la ciutat amb el municipalisme i ha defensat que “Barcelona exerceix com a capital i es posa al costat de tots els ajuntaments”. Joaquim Forn ha recordat que “els municipis no són el problema, sinó la solució”, i ha posat d’exemple la ciutat de Barcelona, on la solvència econòmica i el rigor pressupostari “estan al servei de la reactivació econòmica i la prestació d’uns serveis públics de qualitat i de forma eficient”.
Mapa dels municipalisme contrari a la nova llei
Un pas enrere
La nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local introdueix canvis importants en el règim local que, a la pràctica, suposen també un canvi en el model de govern dels Ajuntaments, com ara la supressió de l’habilitació general per promoure qualsevol tipus d’activitat i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats de la comunitat veïnal.
A partir de la nova llei, els municipis es poden veure privats de la seva capacitat decisòria en aspectes essencials sobre l’ordenació i la prestació de serveis, alguns d’ells vinculats a l’àmbit social, l’educació i la salut. Els de menys de 20.000 habitants, poden perdre, a més, la capacitat decisòria sobre serveis mínims que han vingut prestant sempre, com ara l’enllumenat, la recollida de residus, les biblioteques, la neteja viària, l’abastament d’aigua i el clavegueram, entre d’altres.
El nou model que instaura la nova llei suposa també un recentralització del govern local, no només per l’enfortiment de les Diputacions, sinó també perquè s’atribueix a l’administració de l’Estat algunes decisions executives sobre la forma de prestació de serveis municipals. “Els municipis no poden ser considerats com a simples prestadors o gestors de serveis”, ha manifestat el primer tinent d’alcalde, que ha alertat que la nova llei afecta negativament a la potestat d’autoorganització, rebaixa la capacitat d’actuació de molts municipis i en limita la seva actuació.
Defensa de la Carta Municipal
La nova llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local incorpora una Disposició Addicional per declarar la vigència i aplicabilitat de la Carta Municipal de Barcelona. Aquesta Disposició Addicional preserva els aspectes bàsics del règim especial de la ciutat de Barcelona, recollit per la Carta Municipal. Malgrat això la nova llei té efectes sobre la capital catalana perquè limita la seva capacitat d’autoorganització, donat que dicta, per exemple, el número màxim de regidors que poden tenir dedicació exclusiva a la ciutat, limita el personal eventual o bé fixa el número màxim de membres en els òrgans de govern de les empreses municipals.
Paraules clauadministració local/ reforma/