Servei de Premsa
01/05/2024
Barcelona impulsa la redacció d’un nou Pla de l’Habitatge 2014-2020
28/03/2014
Temps estimat de lectura: 7 minuts
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat avui al Plenari una mesura de govern que recull l’impuls, per part del govern municipal, de la redacció d’un nou Pla d’Habitatge de Barcelona 2014-2020 per donar resposta a les necessitats actuals d’habitatge i actualitzar el vigent pla 2008-2016.
La mesura recull les directrius del nou Pla, que s’hauria d’aprovar el 2015, i el programa de treball que es vol seguir en la seva elaboració per tal que sigui el més ampli, obert i ambiciós possible, assoleixi el màxim nivell de rigor i un alts nivells de consens polític i social. Amb aquesta mesura es dóna resposta a la proposició presentada pel partit Popular a finals del 2013 on s’instava al govern municipal a iniciar els treballs per a la redacció del nou Pla de l’Habitatge de Barcelona 2014-2020.
L’informe recull que l’habitatge és un dels pilars de l’estat del benestar i les polítiques d’habitatge una prioritat dins de l’actuació municipal. Els més que notables canvis socials, econòmics, legislatius, polítics i de conjuntura que s’han produït fan necessari revisar i actualitzar el Pla Vigent i recollir els programes i accions no previstos que s’han endegat des de l’Ajuntament o el Consorci de l’Habitatge de Barcelona per evitar la pèrdua de l’habitatge (llogaters o propietaris) i que s’han convertit en una prioritat inimaginable fa pocs anys.
El Nou Pla de l’Habitatge de Barcelona 2014-2020.
És evident que, avui més que mai, un Pla d’Habitatge té un sentit molt ampli que ha d’incloure tota la diversitat d’actuacions derivades d’aquestes polítiques: gestió de sòl, construcció, rehabilitació, ajuts socials, processos d’accés, intermediació, etc…Per això es considera convenient realitzar nous estudis socials, econòmics i legals per tal de situar el nou marc que ajudi a concretar noves mesures.
El nou Pla ha de donar resposta als principals reptes que en habitatge hi ha sobre la taula.
D’entre aquests caldria assenyalar molt especialment:
• Consolidar la política de sòl basada en la no venda del mateix i en la actuació proactiva de l’ajuntament respecte la gestió de sòl (Pla Empenta de regeneració de sòl).
• Ampliar el parc de lloguer assequible buscant mecanismes per garantir tant la nova construcció com mobilitzar habitatges desocupats. Per pal·liar la manca de finançament i la gairebé desaparició dels ajut a l’habitatge protegit, el pla per a la construcció de 1.000 nous habitatges de lloguer assequible, és a dir, aportació de pressupost municipal per a la construcció d’habitatges de lloguer amb l’objectiu d’ampliar de forma substancial el parc d’habitatge assequible a la ciutat sota control públic. Aquest Pla encara no s’ha posat en marxa, ja que està pendent de concreció pressupostària.
• Potenciar els mecanismes per evitar pèrdues d’habitatge i donar el màxim de resposta en cas que aquestes es produeixin. Per ara ja s’han emprès ja mesures de mediació entre llogaters i propietaris en casos d’impagament
• Ampliar el serveis i tipus de resposta a la manca d’allotjaments. En els últims anys ja s’han posat en marxa nous centres d’allotjament familiar per actuacions d’emergència
• Impulsar la rehabilitació estudiant nous mecanismes per a fer-ho possible.
De moment ja s’han incorporat la millora energètica en els ajuts a la rehabilitació, amb premis per estimular les solucions més eficients.
• Garantir el compliment de les obligacions envers l’ús de l’habitatge, tant pel que es refereix a edificis en mal estat com respecte a exercir les mesures de control i sanció del compliment dels gestors (privats) d’habitatge públic; així com per afrontar el problema d’habitatges buits allà on sigui necessari. Fins ara s’han signat acords de col·laboració amb entitats financeres i entitats socials que caldrà aprofundir.
• Avançar cap a l’autosuficiència energètica com a repte de futur que ha de garantir una millor qualitat de vida de tots els ciutadans
El nou pla s’haurà de fer amb permanent diàleg i contrast tant amb la societat civil i els seus interlocutors: Consell de l’Habitatge Social; Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica; Comissió de llançaments; Consell Consultiu Hàbitat Urbà;… com amb el propi ajuntament i les altres administracions.
Procés de debat per a la redacció d’aquest document.
Amb la voluntat d’establir aquest marc ampli de debat, durant l’espai curt de temps transcorreguts des l’acord fins a la presentació d’aquest informe, el govern municipal ha intentat difondre el màxim el debat previ sobre aquest nou Pla.
En aquest marc s’han fet les sessions de treball relacionades a continuació:
– Comissió Permanent del Consell de l’Habitatge Social – 30 d’octubre de 2013 i 11 de desembre de 2013.
– Espais tècnics municipals vinculats a les polítiques d’habitatge:
• Representants de l’Àrea de Qualitat de Vida – 25 de novembre de 2013 i 19 de desembre de 2013.
• Ponència d’Habitatge de l’Espai de Coresponsabilitat a les persones – 26 de novembre de 2013 i 12 de desembre de 2013.
• Responsables referents del Consorci de l’Habitatge de Barcelona – 13 de novembre de 2013 i 4 de desembre de 2013.
– Plenària del Consell de l’Habitatge social – 27 de gener de 2014
– Plenària de la Comissió Mixta sobre desnonaments – 5 de febrer de 2014
Situació actual
Els canvis econòmics es reflecteixen en la profunda crisi que estem patint, que afecta molt especialment tot l’entorn immobiliari i específicament a la capacitat econòmica de les famílies, molt disminuïda pels efectes de la reducció de salaris i, sobretot, de l’atur. Segons la Encuesta de Población Activa (EPA) del 3r trimestre de 2013, la taxa d’atur a la província de Barcelona se situa en el 23,3%. Això té un impacte molt important, i és en aquest context que les polítiques per evitar la pèrdua de l’habitatge (llogaters o propietaris) han esdevingut una prioritat inimaginable fa pocs anys.
Malgrat la dificultat d’obtenir dades que només es refereixin a la pèrdua d’habitatge habitual, el nombre creixent de sol·licituds d’habitatge d’emergència mostren l’abast de la problemàtica. Cal destacar que en un 85% dels casos, la pèrdua de l’habitatge no és per impagament de la hipoteca, sinó per impagament del lloguer. Davant aquesta situació, el parc actual de lloguer assequible es mostra clarament insuficient per donar resposta a la demanda existent.
Segons informes presentats al Parlament europeu del parc d’habitatge de lloguer social, Espanya disposa de 3 habitatges de lloguer social per cada 1000 habitants, mentre que d’altres països com Holanda, Dinamarca i Àustria en tenen més de 100. És cert que Catalunya està una mica per sobre de la mitjana espanyola, i Barcelona també en un punt moderadament més alt que la resta de Catalunya.
També en l’àmbit europeu, la despesa en habitatge social que es realitza en funció del PIB no arriba ni a l’1%, quan al Regne Unit o Suècia estan sobre del 3%.
D’altra banda, l’anàlisi realitzat pel Xifres d’habitatge (publicació semestral dóna una visió de l’evolució del mercat residencial de la ciutat) destaca les següents dades:
-Malgrat la reducció més que notable de la construcció de nous habitatges (han baixat fins a un 15% del que es construïa només fa cinc anys), no hi ha un problema d’estoc sinó tot el contrari: es ven més del que es construeix. Així, només un 21,2% dels habitatges de nova construcció està al mercat per vendre (l’any 2011, per exemple, se superava el 30%).
-La compravenda, de primera i segona mà, s’ha reduït notablement a gairebé un terç: al primer semestre del 2006 van haver-hi unes 12.300 transaccions, i al primer semestre del 2013, només 4.323. Es tracta d’un valor força baix comparat amb el volum de transaccions immobiliàries d’anys precedents, i les lleugeres modificacions de caire fiscal no mostren cap repunt significatiu.
-Les restriccions econòmiques i financeres, acompanyades d’una major inseguretat a les llars, s’ha traduït en un creixement molt significatiu dels nous contractes de lloguer. Així, per exemple, al primer semestre del 2006, els contractes de lloguer signats no van arribar al 12.000, mentre que al segon semestre del 2012 van ser 21.271, quasi el doble.
-Així mateix, tot i que els preus de venda d’habitatges també han baixat substancialment, aproximadament de l’ordre d’un 5% anual, tampoc ho han fet de manera tan exagerada com en d’altres punts del país. Actualment, la mitjana de preus és semblant a la de mitjans del 2004.
-En canvi, les fluctuacions del preus de lloguer han estat més modestes: de 12,6 €/m2 al 2008, han baixat a 10,40 €/m2 (primer semestre de 2013).
També les modificacions legislatives han condicionat les noves polítiques d’habitatge locals.
El Pla 2008-2016, un pla innovador que no respon a les necessitats actuals.
El Pla 2008-2016 va ser clarament innovador. Per primera vegada, tancava la visió simplista de que la política d’habitatge consistia només en construir habitatges protegits, i feia un salt qualitatiu amb una visió més integral, transversal i social de les polítiques d’habitatge.
Així, apareixien des d’aspectes de planejament i gestió de sòl fins als ajuts socials o com afrontar les disfuncions que un mercat immobiliari ja desbocat generaven als col·lectius amb menys recursos. És en aquest marc que es van normalitzar aspectes com les reserves territorials en l’adjudicació d’habitatges, la Mesa d’Emergències o la introducció de nous programes com la definició dels contingents especials per a col·lectius específics o d’estratègies sobre com fer front als assetjament immobiliaris.
El Pla va servir també per incorporar el nou sistema de funcionament en l’accés a l’habitatge protegit mitjançant el Registre de Sol·licitants i donar un salt qualitatiu en la gestió, definint la Xarxa d’Oficines d’Habitatge i coordinant integralment totes les accions que es duien a terme en aquest marc.
Tot això es va fer de la mà de la Generalitat, en el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que, d’acord amb la Carta Municipal de Barcelona (articles 61 i 85) té competències exclusives en matèria de programació i planificació d’habitatge.
És evident que un dels punts del proper Pla haurà de ser una valoració qualitativa i quantitativa de l’execució del Pla 2008-16, però no és menys cert que els canvis profunds en la situació econòmica i socials que han ocorregut als darrers anys posen sobre la taula nous reptes i noves necessitats que s’han d’afrontar.
Paraules clauhabitatge/