Servei de Premsa
18/11/2024
El consum de tabac entre adolescents baixa a la meitat en 25 anys
22/04/2014
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Els adolescents i joves de Barcelona d’entre 13 i 18 anys d’ara fumen la meitat del que ho feien els joves de la seva mateixa edat als anys 90. Així ho constaten els resultats de l’Informe Factors de Risc dels Adolescents Escolaritzats de Barcelona (FRESC), que realitza l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) des de fa 25 anys.
Aquest estudi reflexa l’evolució dels factors de risc –tabaquisme, alcohol, drogues i conductes de risc sexuals– en adolescents de Barcelona des de l’any 87 fins ara amb l’objectiu de descriure la realitat del consum de tabac entre els estudiants de secundària de Barcelona, analitzar els factors associats i determinar la tendència el consum de tabac en els joves a partir de dades seriades des de fa 25 anys.
Amb aquesta sèrie es pot concloure que entre els nois de 2on d’Educació Secundària Obligatòria, el consum baixa del 12,6% al 1987 fins al 6,1%.
En aquest, s’hi ha creuat milers de dades que permeten concloure, entre d’altres idees, que tenir amics fumadors, així con un rendiment escolar baix, són factors que es relacionen amb el consum de tabac entre adolescents. De la mateixa manera, els nois i noies fumadors habituals presenten més possibilitats de consumir també cànnabis i d’emborratxar-se, almenys un cop a la vida.
Respecte als resultats acadèmics, els investigadors recorden que nois i noies amb baix rendiment escolar arriben a fumar fins a 6 vegades més que els que presenten bons expedients escolars.
Les darreres dades de què es disposa (FRESC 2012) indiquen que a 2on d’ESO hi ha un 2,3 % de nois fumadors diaris, un 9,8% a 4rt d’ESO i un 20,3% a Segon de Batxillerat-Cicles Formatius. Pel que fa a noies, a segon d’ESO són fumadores diàries l’1,9% del total, a 4rt d’ESO el 10,5% i a 2on de Batxillerat un 23%.
Programes específics
El tabac és una substància molt addictiva, i la indústria productora tracta d’iniciar ben d’hora la ciutadania en el consum de cigarretes. Molts nois i noies pensen que poden començar i que en poc temps ho deixaran, però un cop adquireixen l’hàbit es troben que finalment els costarà uns quants anys arribar a prescindir del tabac.
És per això que des de fa anys es despleguen, des de l’ASPB, programes preventius sistemàtics en els centres educatius, com el ‘Classe sense Fum’ i el ‘Passo de Fumar’. Està demostrat que un 20% dels joves que reben suport per deshabituar-se del tabac ho deixen, respecte d’un 4% que ho faria de forma espontània.
Una de les iniciatives que més eficàcia ha mostrat en l’entorn escolar són els programes de cessació adreçats a personal docent i no docent dels centres educatius, que sovint és exemple per als alumnes, i que pot crear un efecte multiplicador si deixa el tabac. Les infermeres de salut comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona han treballat els darrers anys amb aquest col·lectiu específic, a partir de sessions grupals i de motivació per al canvi.
Els especialistes recorden que els beneficis de la cessació tabàquica són gairebé immediats, i s’aconsegueixen efectes positius sobre l’estat de salut en poques setmanes.
Abordatge clínic
Quan cal un tractament intensiu per a la deshabituació tabàquica, la xarxa pública que tracta addiccions juga un paper important, com els Centres d’Atenció i Seguiment (CAS), alguns dels quals ofereixen programes de tabaquisme consolidat. En aquestes intervencions, no només s’actua sobre la potent dependència psicològica i química que provoca el tabac, sinó que s’aplica un abordatge integral dels pacients per a obtenir una millora de salut rellevant.
Els CAS atenen els pacients drogodependents de qualsevol tipus de substància (alcohol, heroïna, cocaïna…) i ofereixen diverses opcions de tractament. Proposen també tallers i programes educatius i de reinserció. Aquests centres son la porta d’entrada al tractament especialitzat que ofereix la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències i disposen d’equips professionals multidisciplinars (metge, infermera, psicòleg, treballador social, educador) que ofereixen un abordatge biopsicosocial de la dependència a les drogues, i acorden amb els usuaris la modalitat de tractament més indicada en cada cas.
Barcelona gairebé tots els grans centres hospitalaris formen part de la Xarxa d’Hospitals sense fum (que en el conjunt de Catalunya agrupa 53 equipaments), i que, entre moltes altres iniciatives, aprofita l’ingrés hospitalari de molts fumadors per a promoure l’abandonament del tabac. La ciutat disposa, a més, d’ unitats especialitzades en tabaquisme en aquests mateixos centres, on es pot abordar la dependència amb un seguiment especialitzat.
Tots els Centres d’Atenció Primària de Barcelona estan integrats en la xarxa d’Atenció Primària Sense Fum, ja que en el primer nivell assistencial es detecta el pacient fumador amb més eficàcia i es pot fer una intervenció breu o suggerir adscriure’s a grups de deshabituació, valorant el seu estat de salut de forma global.
Les farmàcies de la ciutat també ofereixen suport per deixar de fumar i consells a la ciutadania. De la mateixa forma, els serveis de prevenció en l’àmbit laboral ofereixen alternatives als treballadors i treballadores que tenen dependència al tabac.
NOIS
NOIES
Paraules claujoves/ tabaquisme/