Servei de Premsa
22/05/2024
L’Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI) de Ciutat Vella estrena nova seu
20/06/2014
Temps estimat de lectura: 5 minuts
L’Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI) de Ciutat Vella estrena una nova seu, al carrer de la Reina Amàlia, 33, al barri del Raval. Aquest servei depenent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) ha estat traslladat a aquest nou espai, en el qual es milloren les instal·lacions i per tant, també el servei i l’atenció.
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i els EIPI
Dins l’àmbit de l’atenció precoç, l’IMD gestiona dos equipaments anomenats Equips Interdisciplinaris per a la Petita Infància (EIPI), que formen part de la xarxa assistencial pública i gratuïta de Centres de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç (CDIAP) subvencionats per la Generalitat de Catalunya.
Aquests dos EIPI es troben situats a Ciutat Vella (a la nova seu del carrer Reina Amàlia 33) i a Nou Barris (c/ Luz Casanova, 11) i són serveis adreçats als infants d’aquests dos districtes.
L’horari d’atenció al públic d’aquests serveis és de dilluns a divendres els matins de 8 a 14 hores.
L’atenció precoç
L’atenció precoç treballa amb els trastorns del desenvolupament infantil i les situacions de risc que puguin provocar-los.
La identificació i tractament precoç dels trastorns del desenvolupament psicomotriu poden facilitar la recuperació total o parcial de les capacitats perdudes o alterades.
Aquesta identificació s’ha de fer durant el període de màxima plasticitat del sistema nerviós, entre els 0 i els 6 anys, quan el cervell té la capacitat de modificar-se profundament en funció de les circumstàncies.
Quan el pediatre o algun altre professional sospita que un infant pot tenir una dificultat, pot aconsellar l’atenció d’un servei d’atenció precoç per obtenir un diagnòstic i, en cas que sigui necessari, el tractament adequat.
El tractament pot aconseguir una funcionalitat acceptable perquè el nen es pugui desenvolupar amb la més gran autonomia possible.
Els professionals
El treball en equip interdisciplinari és imprescindible per abordar els problemes del desenvolupament. Per això, els EIPI compten amb diversos professionals especialistes en les següents disciplines: psicologia, logopèdia, fisioteràpia, neurologia infantil i treball social.
Atesa l’extrema dependència dels infants en aquesta edat, els professionals dels EIPI treballen identificant les necessitats indissociables del nen i la seva família i donant-los resposta a través del tractament o tractaments més adequats (fisioteràpia, logopèdia, psicologia, etc.)
També treballen de manera coordinada amb els professionals de l’àmbit sanitari (pediatres i infermeres d’atenció primària i dels hospitals infantils) que tinguin alguna responsabilitat en l’atenció de l’infant.
Quan l’infant comença a anar a l’escola bressol o a l’escola ordinària es coordinen amb els responsables educatius per identificar les seves necessitats i aconseguir el millor aprofitament de les seves capacitats. Aquesta coordinació també s’estableix per a qualsevol altre recurs de participació social al qual assisteix l’infant (ludoteca, esplai, etc.)
Accés
Les persones residents als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris poden adreçar-se directament a l’EIPI quan sospitin que hi ha algun tipus de problema en el desenvolupament del seu fill o filla de 0 a 6 anys.
Es pot accedir demanant hora personalment, per telèfon o per correu electrònic.
Breu història
A finals de la dècada dels setanta es produeix un important moviment reivindicatiu per part de les persones amb discapacitat física, que reclamen poder accedir en igualtat de condicions a tots els serveis i espais de la ciutat.
Aquesta reivindicació s’estén a altres aspectes, i en matèria educativa es planteja la necessitat d’una reforma del sistema educatiu que es basi en el paradigma d’una educació inclusiva per a tothom.
Fruit d’això, a començament dels anys vuitanta es comencen a veure diverses experiències d’educació inclusiva a l’escola bressol, centrades sobretot en infants amb discapacitat auditiva o cognitiva.
A l’Ajuntament de Barcelona, els llavors anomenats patronats de disminuïts decideixen crear equips interdisciplinaris per a la integració dels infants amb discapacitats, una idea gestada en una comissió d’experts dins l’objectiu de lluitar per aconseguir eliminar totes les barreres discriminatòries incloent-hi les que afecten l’educació.
Aquesta tasca implica la necessitat de limitar les activitats d’atenció a un territori geogràfic determinat, per això es decideix crear dos EIPI, assignat cadascun a un districte de la ciutat. Aquests districtes van ser inicialment: Ciutat Vella i Sants-Montjuïc i, uns anys més tard, Ciutat Vella i Nou Barris, on continuen fins ara.
Aquest patró organitzatiu basat en la idea de la sectorització per poder conèixer les escoles i treballar-hi estretament ha afavorit el treball en xarxa amb els dispositius de salut i els serveis socials i, en l’actualitat, esdevé un tret característic del funcionament dels serveis d’atenció precoç en tots els territoris de Catalunya.
El projecte dels EIPI va considerar des del principi la necessitat d’integrar les funcions de promoció de la salut i prevenció primària, diagnosi i tractament que incloguessin els tres nivells de l’experiència: el biològic, el psicològic i el social, el seguiment, la coordinació amb la resta de dispositius del territori, la investigació i la docència.
Al juliol de 1985, el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, publica al DOGC l’ordre de creació del Programa Sectorial d’Estimulació Precoç que, entre d’altres objectius, vol donar cobertura legal a diversos serveis assistencials d’estimulació precoç que neixen durant aquesta època gràcies a la iniciativa privada i a la bona disposició d’alguns ajuntaments.
La idea bàsica del projecte de l’EIPI va a contracorrent d’aquest primer intent legislatiu, ja que preconitza la centralització de totes aquestes funcions als hospitals infantils, a les anomenades unitats de maduració, delegant exclusivament les funcions terapèutiques rehabilitadores o reeducatives al centres territorials d’estimulació precoç. Aquest disseny organitzatiu no va funcionar mai i es va poder corregir a les normes posteriors que va anar aprovant la Generalitat.
Els EIPI, amb voluntat de servei públic, es van ubicar a les zones més desfavorides de la ciutat, on la iniciativa privada pel que fa a aquest tipus de servei no actua degut al baix poder adquisitiu de la població. La idea dels serveis d’atenció precoç accessibles per a tota la població independentment de la seva condició econòmica i social va representar una important característica diferencial dels EIPI però, actualment, ha acabat sent el model de tota la xarxa de serveis del Departament de Benestar i Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
L’EIPI de Ciutat Vella
Des dels seus inicis l’any 1983, l’EIPI de Ciutat Vella s’instal·la en uns locals al carrer Erasme Janer, juntament amb altres serveis.
Amb el temps es va veient la necessitat de canviar la ubicació per poder atendre adequadament les famílies usuàries del servei, i per aquest motiu s’inicia un procés de cerca de nous espais que culmina amb la redacció d’un projecte durant l’any 2012.
El trasllat ha tingut en compte mantenir l’equipament al mateix barri on es trobava ubicat.
Activitat dels EIPI l’any 2013
Activitat:
Un total del 13.138 hores d’atenció directa, distribuïdes de la manera següent:
Resultats:
Evolució anual:
Projectes singulars:
Prevenció. Organització de xerrades a 3 escoles bressols (89 famílies) i 3 sessions de treball preventiu en col·laboració amb Mimos (Càritas).
Teràpia aquàtica. Activitat de fisioteràpia per a infants i les seves famílies; s’han atès 35 famílies (97 sessions).
Activitats de grup. Massatge infantil (24 famílies, 8 sessions) i 6 grups terapèutics amb famílies (32 famílies, 56 sessions).
Paraules clauCiutat Vella/ Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància (EIPI)/ raval/