El plenari aprova els plans d’usos de Gràcia i del Poble Sec

27/05/2016

Temps estimat de lectura: 7 minuts

El de Gràcia inclou mesures per aconseguir la disminució real d’activitats de restauració al centre de la Vila de Gràcia si aquestes caduquen, per sancions sense resoldre o per males condicions de l’establiment, entre d’altres causes
El pla del Poble Sec prohibeix l’obertura de nous establiments en les zones ja saturades, i que basa les limitacions en espais no tan saturats, a partir de paràmetres de densitat, i de distàncies entre establiments

El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament aquest divendres els Plans especials d’establiments de concurrència pública i altres activitats del districte de Gràcia i el del barri del Poble Sec. Amb aquests dos plans d’usos, el consistori preveu limitar els impactes de les activitats de concurrència pública en l’espai públic, evitar la generació de molèsties acústiques en els veïns i garantir la seguretat i convivència ciutadana, el dret dels veïns al descans i la protecció de l’entorn urbà.

El pla d’usos de Gràcia ha vist llum verda amb els vots favorables del Govern municipal –BnComú i PSC–, C’s i ERC i l’abstenció de CiU, mentre que el del Poble Sec ha tirat endavant amb el suport del Govern municipal, CiU i C’s i l’abstenció d’ERC, PP i CUP.

PLA D’USOS DE GRÀCIA

El nou pla d’usos de Gràcia actualitza el vigent –aprovat el 2005– i recull la regulació de nous fenòmens en la tipologia d’establiments públics de Gràcia. Aixeca la prohibició d’activitats que no són de restauració o d’oci nocturn i flexibilitza la possibilitat d’obrir establiments de pública concurrència en els barris del nord, afectats per la restricció actual de llicències que imposa el pla vigent, en els que la actual legislació europea n’impedeix la regulació preventiva.

El document, que ha estat sotmès a un ampli procés de participació durant els últims dos anys, subratlla la necessitat d’esponjar les zones del centre de la Vila de Gràcia –la densitat d’activitats és de 7,92 activitats per hectàrea, mentre que a la corona de la Vila es situa en 2,78— i per això inclou mesures per aconseguir la disminució real d’activitats de restauració.

El canvi fonamental, incloses les aportacions fetes després del procés participatiu, és la possibilitat de prendre la iniciativa per resoldre el problema de saturació de llicències d’activitats de restauració al centre de la Vila a través de diferents vies:

– Augmentant les inspeccions per a aconseguir revocar llicències d’ofici: per caducitat (més de dos anys sense activitat), per sancions sense resoldre, o per males condicions de l’establiment.

– Creant un cens actualitzat de llicències, i decreixent. El document proposa actualitzar el cens de llicències admeses en les zones saturades i de contenció, i si es revoca o caduca una llicència, es restarà de la quantitat de llicències del cens i ja no es podrà tornar a recuperar.

– Creació d’elements de transparència de les llicències: web o mapa explicatiu i canals de comunicació estables amb els veïns i veïnes en aquests tema.

La figura del Pla d’usos (Pla especial d’establiments de concurrència pública) va sorgir l’any 1994 quan Gràcia es va dotar d’un pla d’usos davant la concentració excessiva d’establiments (especialment al nucli antic de la Vila), sobretot els orientats al lleure nocturn i restauració. Aquest pla es va revisar l’any 2001, quan es va afegir una disposició sobre la instal•lació de terrasses.

L’any 2005 es va realitzar una revisió en profunditat, consistent en una metodologia més particularitzada al territori i unes restriccions més àmplies. Al 2014 es va iniciar la nova revisió del Pla d’Usos i es va fer una diagnosi més acurada, que va detectar i definir clarament una saturació de diverses àrees del districte. Aquesta revisió buscava regular noves activitats no incloses en el pla d’usos de 2005 que suposen un impacte negatiu en el desenvolupament del barri; regular els establiments d’hoteleria, i revisar els criteris de zonificació i fer-los més senzills i més clars, oferint més seguretat jurídica.

Aquesta proposta ha estat objecte d’un llarg procés participatiu –entre octubre de 2014 i febrer de 2015– que ara culmina amb l’aprovació definitiva del document.

Principals eixos del nou pla

El pla distingeix diferents zones en funció del cens de locals i de la realitat urbanística del districte:

A) Zona Saturada. Àrees amb un excés d’establiments de concurrència pública que la nova regulació del Pla d’usos ha de tendir a buidar. Així doncs, no es permet l’obertura de nous establiments. Comprèn l’interior de la Vila de Gràcia.

B) Zones de contenció. Àrees amb nivell màxim d’establiments de pública concurrència. El Pla d’usos ha d’evitar l’augment del nombre d’aquests activitats, entenent els existents com el número màxim d’activitats admissibles. En aquesta línia, el Pla ha de permetre l’obertura de nous establiments sempre i quan aquesta nova activitat no comporti un augment del nombre total en la zona en el conjunt de la zona saturada i la de contenció. Cal aplicar una regulació singular i més restrictiva per els àmbits concrets d’aquestes zones on s’observen densitats més elevades, com ara les places de Vila de Gràcia. Engloba la corona de la Vila de Gràcia, Gràcia Nova i Camp d’en Grassot.

C) Zones perimetrals. Àrees perimetrals de la Vila de Gràcia –Eixample i Sarrià-Sant Gervasi– delimitades per eixos de carrers i que per donar coherència als fronts viaris d’iguals característiques urbanístiques es regulen segons allò establert en l’ordenació d’usos i activitats del districte veí.

D) Zones Genèriques. Sector del Districte de Gràcia on el nombre d’establiments és molt baix i en els que l’augment regular de les activitats no ha de malmetre l’equilibri entre les activitats i les necessitats de la població resident, la cohesió del teixit social i al qualitat de l’espai públic. Es tracta dels barris Nord.

Regulació de nous fenòmens

Quant a la regulació d’establiments, el Pla d’Usos de Gràcia ha volgut recollir tots aquells establiments que desenvolupen una activitat que d’una manera o altra tenen incidència en l’espai públic urbà. Això ha significat haver de recollir la definició de noves tipologies establiments. D’aquesta manera, s’inclouen tipologies que no estaven contemplades a l’anterior pla d’usos.

Per exemple, tenint en compte que el cens de locals n’evidencia una concentració excessiva, no s’admetran a la Vila de Gràcia les botigues de plats preparats, definides com ‘tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precuinats mitjançant mescla o condimentació per a ser consumits directament o previ tractament domèstic addicional’.

En relació a les residències i albergs, regulats en el pla d’usos, s’aplica la normativa del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per tal de mantenir la coherència amb la regulació dels allotjaments turístics a nivell de ciutat. La resta d’establiments d’allotjaments turístics ja estan inclosos directament al PEUAT.

PLA D’USOS DEL POBLE SEC

El pla d’usos del Poble Sec regula les condicions urbanístiques d’ubicació i emplaçament dels establiments, en base a criteris de densitats i de distàncies entre uns i altres i amb determinats tipus d’establiments que requereixen una protecció especial. És un pla restrictiu en dos sentits:

– Prohibeix les noves implantacions atenent al grau i la concentració d’establiments ja existents.

– Condiciona noves obertures d’establiments a la distància i en relació a les activitats preexistents i en funció de les amplades dels carrers.

L’àmbit de regulació del Pla d’Usos del Poble-sec inclou tot el barri, però exclou els establiments del barri situats amb façana al Paral•lel, ja que aquests altres establiments seran regulats a través d’una normativa unitària per a tota l’avinguda. Així doncs, l’àmbit de regulació és el que es mostra en el mapa:

Per altra banda, el pla divideix el barri en diferents zones i àrees en funció de la tipologia de la trama urbana, i en funció de la densitat dels establiments de concurrència pública. Les zones que es delimiten són les següents:

– Zona de tolerància primera: vials d’amplada igual o superior als 20 metres.
– Zona de tolerància segona: vials amb amplada d’entre 11 i 19,99 metres.
– Zona de tolerància tercera: vials amb amplada d’entre 7 i 10,99 metres.
– Zona de tolerància quarta: vials amb amplada d’entre 5 i 6,99 metres.

També delimita tot un seguit d’àrees d’especial tractament:

– Àrees amb alta densitat d’establiments sotmeses a especials condicions restrictives d’ordenació, en funció del nivell actual de densitat d’implantacions d’establiments: carrers Blai, Blesa, Nou de la Rambla, Vilà i Vilà i les zones properes.
– Àrees al voltant de places o de nous carrers amb prioritat per vianants:
– Àrees de concentració d’equipaments socials i culturals: plaça de Margarida Xirgu.

Pel que fa al tipus d’establiments que es regulen al pla d’usos són els següents:

– Establiments de concurrència pública:
* Exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts
* Activitats esportives
* Activitats musicals
* Activitats de restauració
* Activitats de jocs i atraccions
* Activitats culturals i socials
* Activitats audiovisuals
* Activitats zoològiques

-Establiments comercials:
-Establiments amb degustació
-Botigues de conveniència

-Clubs socials privats o similars:
* Entitats culturals

Amb aquestes condicions els establiments que queden absolutament prohibits a totes les àrees i zones de tolerància són dos: les activitats zoològiques, per una banda, i els canòdroms i hipòdroms (que s’inclouen en el bloc d’activitats esportives i recreatives en espais coberts).

Per altra banda, a la zona d’alta densitat d’establiments i de baixa tolerància (és a dir, en els carrers més estrets de 7 metres), resten prohibits la gran majoria d’establiments de pública concurrència i també nous hotels. De fet, només estan permesos gimnasos i piscines, ludoteques, museus o sales d’exposicions o congressos, i entitats culturals o d’activitats de cultura popular i tradicional.

Hi ha alguns tipus d’establiments que resten prohibits en gairebé totes les zones, i que només són permesos en carrers amples i en alguns casos amb limitacions de distància entre uns i altres. És el cas de la majoria de les activitats recreatives, i en concret de les que tenen component musical (bars musicals, discoteques, sales de ball, sales de festes, cafès teatre).

Pel que fa als allotjaments turístics, per tal que el pla d’usos sigui coherent amb el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat inicialment, no es permet la implantació de nous establiments ni tampoc l’ampliació dels existents a tot el barri. A més, s’ha determinat que la regulació del pla d’usos quedarà substituïda per la que es defineixi en el PEUAT que s’aprovi definitivament.

La resta d’activitats estan prohibides o permeses en funció de les zones i les distàncies especificades.

Paraules clau
Gràcia/ Poble-sec/