Barcelona reivindica a Europa més sobirania tecnològica al servei de les necessitats ciutadanes i la innovació : Servei de Premsa

Barcelona reivindica a Europa més sobirania tecnològica al servei de les necessitats ciutadanes i la innovació

14/06/2016



Temps estimat de lectura: 6 minuts

 

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha reivindicat davant Europa més sobirania tecnològica al servei de les necessitats ciutadanes i la innovació. En una trobada a Nantes de la xarxa Eurocities, Pisarello s’ha mostrat preocupat per l’actual model de governança de les smart cities “basat en el sector privat- opac i poc transparent-, dissenyat sense atendre les necessitats socials i sense implicar la ciutadania”.

 

27565960442_4dfe49809c_z

 

Acompanyat de la Comissionada de Tecnologia i innovació digital de Barcelona, Francesca Bria, el tinent d’alcalde ha emfatitzat com el creixement de la urbanització i, alhora, la ràpida evolució de les noves tecnologies de la informació està transformant el món físic en un ecosistema d’informació i coneixement.

“Molts serveis a la ciutat –transport, electricitat, aigua, residus, pol•lució, enllumenat, aparcaments, seguretat– són gestionats mitjançant una infraestructura intel•ligent que fa un ús intensiu de dades”, ha assegurat Pisarello, que ha recordat que Internet connectarà 50 bilions de coses i objectes i que això generarà un gran volum de dades al núvol que, interpretades a temps reals, permetran per prendre decisions i generar processos econòmics.

“Estem preocupats perquè aquesta realitat no sempre està al servei del bé comú. I moltes administracions públiques, avui en dia, estan signant contractes amb grans corporacions que duraran molts anys i que fan que les ciutats no controlin la tecnologia per la qual estan pagant”, ha alertat Pisarello.

Segons Pisarello, “massa sovint aquests ‘big players’ eviten que les PIMEs, les cooperatives i els emprenedors socials puguin tenir accés a aquestes dades per tal d’impulsar solucions innovadores i crear així nous llocs de treball de qualitat. Aquest tipus de model de governança basat en el sector privat és opac, poc transparent, i està dissenyat sense atendre les necessitats socials i sense implicar la ciutadania”.

Per això, davant de representants d’una quinzena de ciutats i del vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, Pisarello ha assegurat que “hem de fer més i que hem d’anar més enllà de la ‘smart city’ tal i com l’entenem avui en dia”. “Si la ‘smart city’ només s’ocupa de les màquines i oblida la millora de les condicions de vida de la gent, la promoció d’unes relacions econòmiques més cooperatives, la protecció de la ciutadania més vulnerable, s’arrisca a impulsar comunitats privatitzades i exclusives, només per a una petita minoria de súper-rics”, ha sentenciat.

“Necessitem passar d’una agenda ‘smart city’ liderada per uns pocs operadors privats a una agenda ‘smart city’ més democràtica, equitativa, i sostenible, que aprofita les oportunitats de la innovació basada en les dades per millorar les nostres ciutats i la vida de la ciutadania”, ha assegurat el representant de Barcelona.

“En una ciutat veritablement democràtica pensem que la ciutadania ha de ser capaç d’usar el coneixement comú, les dades obertes i les infraestructures públiques d’informació sobre la ciutat per accedir de forma millor als serveis públics”, ha reivindicat el màxim responsable de l’àrea d’Economia, Treball i Planificació estratègica de Barcelona.

“Les dades, posades en comú, poden ser útils per tal que la ciutadania lluiti contra la corrupció, per fer front als establiments turístics il•legals, i per combatre l’economia depredadora. També per millorar la seguretat i per desenvolupar millors polítiques socials i d’habitatge”, ha posta com exemples. “Al mateix temps, els i les ciutadanes necessiten poder tenir el control de les seves dades personals, i cal garantir que les tecnologies respecten la privacitat i els drets ciutadans a l’autodeterminació i l’autonomia sobre la seva pròpia informació”, ha afegit.

“Les ciutats han de reclamar la sobirania tecnològica i digital per a la seva ciutadania, per generar coneixement per al bé comú, per servir a la innovació social, i per garantir una transició cap a una economia més sostenible, equitativa i també democràtica. Per fer això, necessitem implicar la ciutadania i empoderar-la”, ha dit abans de recordar que a Barcelona, per exemple, enguany 20.000 persones han participat activament en el disseny del PAM a través de la plataforma decidim.barcelona.

Gerardo Pisarello també ha subratllat la necessitat de mobilitzar PIMES, cooperatives, start ups, i desenvolupadors, entorn d’alguns reptes comuns, com la lluita contra el canvi climàtic, o contra la pobresa, o la garantia de la sostenibilitat. “I també necessitem Europa – ha afegit- però no l’Europa de l’austeritat, sinó que el que necessitem és un new deal verd i digital per al continent, que estigui liderat per les ciutats i que tingui com a objectiu el benestar de la seva ciutadania”.

Pisarello ha finalitzat la seva intervenció reivindicant la necessitat de recuperar el lideratge públic i social. “Les ciutats no es poden basar només en inversions de capital privat per construir infraestructures i serveis decisius de futur. Necessitem restablir les condicions que augmenten els incentius per als governs per establir estratègies de creixement de llarg termini i per augmentar inversions de futur. En aquest sentit, necessitem usar tots els instruments que tenim, des de l’Horitzó 2020 fins a instruments de finançament innovadors. Per a nosaltres, aquest és l’únic camí per tenir unes ciutats més intel•ligents, orientades a les ciutats i liderades per la ciutadania”, ha conclòs.

 

Francesca Bria debuta com a Comissionada de Tecnologia i innovació digital

El primer tinent d’alcalde de Barcelona i la nova Comissionada de Tecnologia i innovació digital, Francesca Bria, han pogut compartir debat amb el vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, que ha coincidit amb Pisarello en la necessitat d’orientar el projecte europeu d’smart cities cap a un model amb una major implicació i participació de la ciutadania. Així mateix, el vicepresident Šefčovič també ha reivindicat la importància de la transparència en l’ús de les dades per lluitar contra la corrupció.

Francesca Bria, en la seva intervenció ha subratllat que “Barcelona vol ser el motor d’aquesta innovació democràtica i col•laborativa” i que per això “la ciutat promourà un seguit d’iniciatives per crear un ecosistema de dades públiques de ciutat (opendata) que es contraposi a l’estratègia de privatització de dades actual, que deixa el control de la informació en les mans d’unes poques empreses”

Segons Bria “l’objectiu és generar coneixement pel bé comú i empoderar els ciutadans, i impulsar que les PIMES, les cooperatives i els nous emprenedors socials tinguin accés a dades per poder posar en marxa iniciatives innovadores que donin resposta a reptes com el canvi climàtic o la sostenibilitat”.

Per últim, la nova Comissionada ha posat èmfasi “en la importància de defensar i de liderar des de Barcelona un model de desenvolupament tecnològic que garanteixi els drets bàsics dels ciutadans, entre ells el dret a la privacitat, l’anonimat i la protecció de dades personals així com els drets ciutadans a l’autodeterminació i l’autonomia sobre la seva pròpia informació”.

 

Una xarxa per donar veu a les ciutats a Europa

La trobada de Nantes ha reunit una quinzena d’alcaldes i tinents d’alcaldia de les ciutats membres del Comitè executiu d’Eurocities, la xarxa de ciutats europees, de la que formen part ciutats com ara Ljubljana, Milà, Rotterdam, Viena o Florència.

La xarxa de ciutats Eurocities aplega 135 ciutats europees de més de 250.000 habitants, de més de 30 països, que representen una quarta part de la població de la Unió Europea. Com a objectius bàsics. Eurocities treballa per proporcionar una veu a les ciutats europees davant de les institucions comunitàries per què es reconegui el seu paper d’actors essencials en el procés de construcció europea. A més, s’erigeix com a plataforma per compartir idees, intercanviar experiències i elaborar respostes innovadores, en el marc d’una realitat comuna.

Barcelona participa en diferents fòrums i grups de treball d’Eurocities, com el Fòrum Afers Socials; que treballa prioritàriament l’asil i refugiats i implementació de l’Agenda Social Europea, amb un especial incidència en la lluita contra la pobresa energètica, la pobresa infantil i dret a una alimentació digna; el Fòrum Desenvolupament Econòmic, sobre Emprenedoria i PIMES, Innovació; Fòrum Societat del Coneixement, treballant als grups de treball sobre Smart Cities; Open Data; Einclusion i Cyber security; el Fòrum Mobilitat, sobre ciutats sense barreres i xarxes transeuropees de transports; el Fòrum Cultura, sobre indústries creatives; i el Fòrum Medi Ambient, sobre soroll i qualitat de l’aire.





Paraules clau
Eurocities/ smart city/