Barcelona redobla els actes del Dia Internacional de les Persones Refugiades per denunciar-ne la situació : Servei de Premsa

Barcelona redobla els actes del Dia Internacional de les Persones Refugiades per denunciar-ne la situació

19/06/2016



Temps estimat de lectura: 5 minuts

Barcelona ha redoblat, aquest any, els actes commemoratius del Dia Internacional de les Persones Refugiades, que se celebra a tot el món el dia 20 de juny. Al tradicional acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, a través del Consell Municipal d’Immigració al Saló de Cent, i que se celebrarà demà dilluns a les 17 hores, s’hi ha afegit una mostra d’entitats del tercer sector que treballen en l’àmbit de l’asil i del refugi i que, durant tot el dia, acostaran la seva tasca a la ciutadania en una mostra instal·lada a la plaça de la Catedral.

L’objectiu de la jornada, feta per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, és denunciar la situació que viuen milers de persones que es veuen obligades a fugir de casa seva, sensibilitzar la població sobre les causes que motiven aquesta crisi de refugiats i, alhora, posar en valor la feina de les entitats, ONG’s i voluntaris que treballen cada dia per al benestar d’aquestes persones.

La mostra obrirà a les 12 hores, i comptarà amb diferents estands de les entitats participants, on s’explicarà la feina de suport jurídic, social i psicològic que duen a terme als sol·licitants d’asil. Durant la tarda, està previst que s’organitzin activitats infantils i musicals. La jornada es tancarà amb la lectura d’un manifest a mans de l’activista Arcadi Oliveres.

A les 17 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, se celebrarà l’acte institucional de celebració del Dia Internacional de les Persones Refugiades, presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Durant aquest acte, que també comptarà amb la presència de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa, s’exposarà el testimoni de dues persones refugiades residents a Barcelona.

 

L’atenció al refugiat de Barcelona, un servei municipal que creix

Malgrat la manca d’acció, per part de l’estat espanyol, per a complir amb els compromisos assolits pels estats europeus d’acollida del fluxe de refugiats que està vivint a Europa, a Barcelona s’ha detectat un increment del 36%, en l’últim any, de les persones sol·licitants d’asil que estan arribant pel seu compte.

Segons dades del Servei d’Atenció d’Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona, els refugiats que resideixen ja a Barcelona hi han arribat pel seu compte, de forma individual o en família, i per diversos camins, via Grècia i Turquia; el nord del Marroc, Ceuta i Melilla, o en avió i amb visat de turista. De fet, les persones sol·licitants de protecció internacional representen una mitjana del voltant del 12% de tots els usuaris del SAIER, però és el col·lectiu que està creixent més ràpidament. Concretament, el servei municipal en va atendre més de 1.374 durant el 2015, i es preveu que al 2016, aquesta xifra creixi exponencialment, ja que en els primers sis mesos de l’any, ja s’ha atès més de 950 persones.

Si bé els demandants d’asil sense recursos poden accedir al programa d’atenció estatal un cop la seva sol·licitud és admesa a tràmit, molts en queden exclosos, cosa que els situa sovint en una situació de greu vulnerabilitat. I això per diversos motius. Des del SAIER s’ha detectat que, molt sovint, les persones finalitzen el programa d’atenció social de l’Estat de 6 mesos sense poder ser autònomes per elles mateixes, per manca de feina.

El Pla ‘Barcelona Ciutat Refugi’ i el seu model d’atenció es posa en marxa el 2016 per acollir i protegir aquestes persones. Per això, l’Ajuntament va signar al desembre de 2015 dos convenis amb dues de les tres entitats gestores delegades per l’Estat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR, la branca catalana del CEAR) i ACCEM. Preveu fer-ho també amb la Creu Roja durant el 2016.

El programa suposa crear una estructura estable i permanent d’atenció i suport social per a aquestes persones, i 27 places d’allotjament a Barcelona, cosa que equival pràcticament a les que la xarxa d’acollida de l’Estat tenia fins al setembre a tot Catalunya. D’aquestes, a dia d’avui ja n’hi ha 17 d’ocupades. Està previst que les places donaran servei almenys a 50 persones per any, i l’objectiu municipal és ampliar-les a 45, per a 90 persones durant l’any 2016.

L’atenció és integral: a més a més de l’habitatge, inclou la manutenció, el suport psicològic, l’assessorament legal i i la intervenció social i integradora per facilitar el trànsit de les persones refugiades cap a l’autonomia.

De manera complementaria, l’Ajuntament de Barcelona ha facilitat l’allotjament temporal d’emergència en hostals i pensions per aquells casos vulnerables que no són assumits pel programa estatal per manca de pressupost o per quedar fora dels perfils d’atenció establerts. En 2015 ha dedicat més de 500.000 euros per aquesta finalitat, tenint allotjades fins a 66 persones simultàniament el mes de setembre degut a la tardança en atendre als refugiats per part del programa Estatal.

 

Perfil de l’usuari del SAIER

Al 2015, el SAIER va registrar 1.374 persones sol·licitants d’asil. Sota aquest concepte s’inclouen inclou a persones acabades d’arribar, però també persones amb la sol·licitud de refugi admesa i que s’adrecen al SAIER per altres gestions, com per exemple aconseguir una homologació d’un títol o matricular-se a un curs de català. No totes les persones classificades com a sol·licitants de refugi acaben realitzant una sol·licitud formal a la Oficina de l’Asilat i refugiat. A vegades al conèixer les circumstàncies i els requisits decideixen no procedir.

D’aquesta xifra de 2015 se n’extreu que el nombre de sol·licitants de refugi ucraïnesos va passar de 258 a 653 persones, és a dir un augment del 153%. En canvi els sol·licitants d’asil sirians van disminuir de 135 a 123 persones.

 

Evolució del nombre de sol·licitant d’asil atesos (2012 a 2015)
Nacionalitat de les persones ateses pel SAIER
 

Gènere

Durant 2015 el 59% dels sol·licitants d’asil atesos al SAIER eren homes davant de un 41% de dones.

 

Edat

La majoria dels sol·licitants d’asil es tracte d’adults joves entre 18 i 35 anys, (54%). Cal destacar que al voltant del 18% son menors d’edats. Això es degut a de Ucraïna, Síria, Hondures i El Salvador estan fugint famílies senceres amb menors al seu càrrec. Per tant sempre es tracta de menors que venen al SAIER amb els seus pares i mares. El nombre de menors atesos al SAIER sol·licitants d’asil ha incrementat força en els darrers anys.

 

Nivell d’estudis

Un 29 % dels sol·licitants d’asil que han arribat al SAIER disposen d’estudis universitaris, això es deu sobretot a l’alt nivell formatiu de gran part dels sol·licitants d’asil procedent de Ucraïna.





Paraules clau

refugiats/