Servei de Premsa
19/09/2024
Barcelona demana un front comú davant l’emergència habitacional i de pobresa energètica
22/11/2016
Temps estimat de lectura: 3 minuts
- La ciutat demanarà demà a la trobada que ha convocat la Generalitat que s’impulsi una negociació col·lectiva per garantir que les subministradores de serveis es coresponsabilitzin de la factura de la pobresa energètica
- L’Ajuntament està revisant 2.000 casos susceptibles de ser constitutius d’una infracció per incompliment, per part de les empreses de serveis essencials, de la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica, ha imposat una sanció de 7.000 euros i ha incoat 31 processos sancionadors més
- El Govern municipal adverteix que la nova llei d’habitatge “queda curta i ha d’anat més enllà” per regular també el preu abusiu del lloguer per evitar l’expulsió de veïns i veïnes dels barris amb més pressió immobiliària
- La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i el regidor d’Habitatge adverteixen que els serveis de la ciutat estan al límit i que els ajuntaments necessiten més recursos i més competències
L’Ajuntament de Barcelona ha demanat avui un front comú per abordar amb contundència i claredat l’emergència habitacional i la pobresa energètica, i més recursos per fer front a les seves conseqüències. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha anunciat que portarà demà aquest missatge a la taula d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica convocada pel Govern català. Barcelona demanarà que hi hagi una “negociació col·lectiva de país” per fer complir la llei 24/2015 les companyies i que també es facin corresponsables de la factura de la pobresa energètica.
“La llei és molt clara i obliga a aplicar principi de precaució: no es pot tallar la llum a persones vulnerables. Demanem a la Generalitat que vagi fins al final, i que no doni cap marge d’excusa a les elèctriques per no complir la llei, i que no deixi sols els municipis, que estem cobrint amb els nostres recursos i treballant al límit de les nostres competències”, ha afirmat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, que ha comparegut acompanyada pel regidor d’Habitatge, Josep Maria Montar.
Laia Ortiz ha explicat que Barcelona disposa, des de juliol d’enguany, d’una instrucció pròpia, que té caràcter normatiu, que desenvolupa l’aplicació de la llei 24/2015 de Pobresa Energètica. Aquesta instrucció és única a tot Catalunya i precisa el que estableix la llei sobre la tipologia de les sancions, un procediment i unes garanties jurídiques per fer-lo efectiu. També defineix multes coercitives i sancions en cas que s’incompleixi. Així, Barcelona està revisant ara un total de 2.000 casos susceptibles de ser constitutius d’una infracció per incompliment, per part de les empreses de serveis essencials, de la Llei 24/2015 de Pobresa Energètica. Fruit d’aquesta tasca de revisió, la gerència de Drets Socials ja ha imposat una primera sanció a Endesa per valor de 7.000 euros, que ara està pendent de resoldre les al·legacions de la companyia. Així mateix, s’ha incoat 31 expedients sancionadors més contra d’altres empreses de subministraments de serveis essencials.
Regular el preu de l’habitatge
El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha recordat que Barcelona “està treballant al límit dels seus recursos per atendre les situacions d’emergència sobrevingudes a les famílies, i per intentar prevenir noves situacions”. Montaner ha defensat que en els últims mesos s’han fet avenços amb la Generalitat en l’elaboració d’una nova llei que substitueixi els articles suspesos de la llei 24/2015, però ha reclamat “una implicació i un compromís molt més gran tant des del punt de vista legal com pressupostari”.
En aquest sentit, Barcelona manté que és imprescindible que la nova llei abordi la necessitat de regular el preu del lloguer. “Cal fixar un índex de preus precisament per evitar els lloguers abusius, sobretot per part dels grans tenidors” ha explicat Josep Maria Montaner, tot recordant que l’impagament és a data d’avui el motiu del 94% dels processos de desnonament que es porten als jutjats de Barcelona. “Barcelona no està ni pot estar en venda”, ha afegit, “i hem de lluitar perquè no marxin els joves de la ciutat a viure fora perquè no es poden permetre pagar el lloguer”.
L’altra demanda que fa l’Ajuntament a la Generalitat fa referència a l’ocupació de pisos de grans tenidors per part de famílies vulnerables. “El reallotjament d’aquestes famílies també recau sobre els ajuntaments, quan han de ser els grans tenidors els responsables d’oferir una alternativa habitacional de lloguer social”, ha indicat el regidor. Montaner ha recordat que al llarg de 2016 l’Ajuntament ha garantit l’allotjament a 302 famílies en situació extrema de vulnerabilitat, a través de la mesa d’emergències.
El regidor d’Habitatge també ha adreçat les seves demandes a l’Estat espanyol: “L’Estat hauria de respondre a la situació d’emergència amb un nou pla estatal d’habitatge”.
Paraules clauhabitatge/ pobresa energética/