Barcelona recupera la plaça del Cinc d’Oros : Servei de Premsa

Barcelona recupera la plaça del Cinc d’Oros

22/04/2017



Temps estimat de lectura: 4 minuts

Un acte popular ha servit per reivindicar els valors republicans i per culminar el canvi de denominació de la plaça Joan Carles I, situada a la confluència de l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia

Dos faristols informatius de senyalització històrica, situats davant el Palau Robert i als jardinets de Gràcia, recullen i expliquen l’origen del nom de la plaça i el seu vincle amb la República

 

Barcelona recupera el nom popular de la ‘plaça del Cinc d’Oros’ per a l’espai situat a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia. En el marc de la festa de la Primavera Republicana que s’ha celebrat per celebrar els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat s’ha descobert la nova placa de la plaça denominada fins ara Joan Carles I.

L’acte, organitzat pel Comissionat de Programes de Memòria en col·laboració amb els districtes de l’Eixample i Gràcia, ha comptat amb actuacions musicals i parlaments institucionals del tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello, de l’alcalde de Santiago de Compostela, Martiño Noriega; la regidora de Participació de l’Ajuntament de Badalona, Fàtima Taleb i la presidenta de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics, Maria Salvo.

Durant la seva intervenció, Gerardo Pisarello ha afirmat que “avui celebrem una festa plural i diversa perquè el significat del republicanisme era el d’una festa popular. La República és l’esperança d’un món contra el privilegi, contra els governs que van contra les minories”.

El tinent d’alcaldia ha afirmat que “necessitem fer realitat el republicanisme del segle XXI, que aixequi la veu contra la impunitat i que continuï construint República dia a dia, és a dir, millorant barris, evitant l’especulació i defensant l’escola pública. I no demanarem permís a ningú per construir aquesta Repúlica”.

“Que avui soni la Marsellesa vol ser també un missatge als germans i germanes franceses perquè aturin aquesta onada de por, a la que li hem de tornar a dir no passaran”, ha afirmat Pisarello.

A l’acte d’acte migdia hi han assitit, entre d’altes, Eloi Badia, Montserrat Ballarín i Agustí Colom.

 

Nous panells informatius recorden el passat de la plaça

En aquest indret s’ha escenificat la convulsa història de la ciutat i els canvis polítics s’han reflectit, també, en forma de canvi de denominacions del nomenclàtor de la ciutat i de la col·locació i retirada de monuments representatius de cada moment històric.

És per això que s’han instal·lat dos faristols informatius de senyalització històrica, situats davant el Palau Robert i als jardinets de Gràcia, que recullen i expliquen l’origen del nom de la plaça i el seu vincle amb la República.

 


Foto: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (AMDG)
 

El vincle republicà de la plaça del Cinc d’Oros

Amb el canvi de denominació ja aprovat oficialment un cop completat l’expedient, la plaça de Joan Carles I, tal com es va batejar l’any 1981, recuperarà el nom amb què, des de l’inici del segle XX, els barcelonins anomenaven l’espai situat entre aquestes dues grans avingudes de la ciutat, i que té l’origen en la instal·lació d’una rotonda central i quatre illetes al voltant que recordaven la figura del cinc d’oros del joc de cartes.

El 1931 es va erigir a la rotonda central una estàtua dedicada a la República, encapçalada per l’estàtua Flama, de Josep Viladomat¬, i amb un medalló a la base, obra de Joan Pié, que homenatjava el president de la Primera República, Francesc Pi i Margall. El 1939, l’Ajuntament franquista va eliminar els components republicans del monument, va transformar la columna en un obelisc militar i va encarregar a Frederic Marès una escultura al·lusiva al triomf militar, que va perdurar fins al 2011.

L’any 1990, l’escultura de Viladomat es va traslladar a la plaça de Llucmajor, ara batejada amb el nom de plaça de la República, i que queda enllaçada amb la nova plaça del Cinc d’Oros per una història que expressa el conflicte memorial de l’espai públic.

 

El vincle republicà de la plaça del Cinc d’Oros

Amb el canvi de denominació ja aprovat oficialment un cop completat l’expedient, la plaça de Joan Carles I, tal com es va batejar l’any 1981, recuperarà el nom amb què, des de l’inici del segle XX, els barcelonins anomenaven l’espai situat entre aquestes dues grans avingudes de la ciutat, i que té l’origen en la instal·lació d’una rotonda central i quatre illetes al voltant que recordaven la figura del cinc d’oros del joc de cartes.

El 1931 es va erigir a la rotonda central una estàtua dedicada a la República, encapçalada per l’estàtua Flama, de Josep Viladomat¬, i amb un medalló a la base, obra de Joan Pié, que homenatjava el president de la Primera República, Francesc Pi i Margall. El 1939, l’Ajuntament franquista va eliminar els components republicans del monument, va transformar la columna en un obelisc militar i va encarregar a Frederic Marès una escultura al·lusiva al triomf militar, que va perdurar fins al 2011.

L’any 1990, l’escultura de Viladomat es va traslladar a la plaça de Llucmajor, ara batejada amb el nom de plaça de la República, i que queda enllaçada amb la nova plaça del Cinc d’Oros per una història que expressa el conflicte memorial de l’espai públic.

 

Documents relacionats

Fotografia antiga de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (AMDG)

Text del nou panell informatiu que recull la història de la plaça



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
plaça del Cinc d’Oros/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina