Les principals ciutats de l’Estat rebutgen el projecte de llei del Govern sobre pobresa energètica : Servei de Premsa

Les principals ciutats de l’Estat rebutgen el projecte de llei del Govern sobre pobresa energètica

24/05/2017



Temps estimat de lectura: 5 minuts

Madrid, Barcelona, València, Saragossa, la Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la acorden al·legacions al projecte de reial decret del Ministeri d’Energia que regula el bo social i el concepte de consumidor vulnerable

Els vuit ajuntaments veuen en el projecte una garantia insuficient per evitar talls de subministrament a famílies en risc d’exclusió social

La reforma veta les petites comercialitzadores d’energia, ignora la legislació de les comunitats autònomes i només protegeix una minoria de la població vulnerable

 

Els ajuntaments de vuit de les principals ciutats de l’Estat han presentat aquest dimecres a Barcelona les seves al·legacions al projecte de reial decret a través del qual el Ministeri d’Energia del Govern regula el bo social i la figura del consumidor vulnerable. En un acte conjunt celebrat al consistori barceloní, les vuit ciutats han posat de manifest que el projecte que ha elaborat l’executiu del PP no resol la problemàtica de la pobresa energètica ni dóna resposta a les milers de famílies que es troben en aquesta situació.

 

 

Representants dels ajuntaments de Barcelona, Saragossa, la Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la -els consistoris de Madrid i València han expressat també la seva conformitat amb el recurs- han lamentat que el projecte de reial decret anteposa la protecció de les companyies elèctriques en detriment del consumidor vulnerable, perquè la defensa d’aquestes famílies que podrien trobar-se en risc d’exclusió social es supedita a l’existència prèvia d’una administració pública que assumeixi per avançat el pagament de les factures pendents, i perquè a més deixa en les empreses comercialitzadores la prerrogativa de determinar la condició de vulnerable del consumidor. En definitiva, les vuit ciutats demanen treballar per un canvi de model energètic que posi la garantia d’accés als serveis bàsics de la ciutadania per davant dels beneficis econòmics de les grans empreses.

La insuficiència d’aquesta protecció es pot xifrar fàcilment en el cas de la ciutat de Barcelona, com demostra que només el 35% de la població actualment atesa per pobresa energètica podria estar protegida d’un tall de subministrament amb els nous criteris que introdueix el Govern. A més, respecte a la figura del consumidor vulnerable que introdueix el projecte de llei i per als que es contempla una rebaixa del 25% en la factura, en el cas de Barcelona se sap que al voltant del 40% de les persones que a dia d’avui són ateses en els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) ni tan sols podrien optar a aquest descompte.

La reforma preveu a més diversos criteris qüestionables des del punt de vista de disseny de les polítiques socials, com és el fet que el Govern calculi per endavant que el bo social el demanaran tan sols un 45% de les persones que podrien rebre-ho. Dissenyar un ajut sabent que el 55% dels potencials beneficiaris no la rebran mai és el reflex d’una escassa sensibilitat social. De fet, els descomptes previstos en la factura energètica que recull el bo social oscil·len entre un 25% i un 40% en funció del grau de vulnerabilitat del beneficiari, mentre que les ciutats consideren que hauria bonificar-se el 50% i el 100% d’un consum energètic bàsic que permeti a les famílies gaudir d’una vida digna.

“És una reforma que es fa d’esquena a la ciutadania i als ajuntaments, que posa en perill lleis i regulacions més avançades, com la llei 24/2015 de Catalunya, i que deixa fora a moltíssima gent vulnerable”, ha expressat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, en una roda de premsa en què ha destacat el “front comú” de les administracions locals. “Esperem que se’ns escolti”, ha afegit, perquè precisament són els ajuntaments els que han de donar resposta a aquesta problemàtica i el projecte de llei és una “amenaça” al seu treball diari. “Volem donar la veu d’alarma, perquè la reforma ha passat desapercebuda i en realitat representa una regressió molt greu de drets”, ha tancat Ortiz.

 

Contra el principi de precaució

Els vuit ajuntaments veuen igualment en el projecte de reforma del Govern del PP un atac al principi de precaució que hauria de prevaler en el tall de subministraments, a l’entendre que aquesta és la manera més eficaç d’evitar accidents domèstics i eventuals tragèdies. Això és així perquè, a més de fixar un restrictiu criteri de renda, el projecte de llei estableix dos criteris addicionals que no estan vinculats amb la situació econòmica familiar: estar atès pels serveis socials (només un percentatge petit de les famílies que pateixen pobresa energètica estan ateses en aquests serveis) i que l’administració autonòmica o local financi com a mínim el 50% de les factures impagades i futures. L’arbitrarietat arriba fins al punt que el decret inclou al conjunt de famílies nombroses en la categoria de vulnerabilitat, automàticament i sense tenir en compte la seva renda, per la qual cosa es podria donar el cas que una família nombrosa amb una renda alta sigui considerada vulnerable i es vegi bonificada en els seus rebuts mensuals. A més, la redacció del bo social se centra en el concepte d’unitat familiar, el que eventualment podria deixar fora a tots aquells llars en què només viu una persona. Per aquesta raó, les al·legacions sol·liciten també que dins de la figura de consumidor vulnerable s’inclogui explícitament el concepte de persona física que resideixi sola en el seu habitatge habitual.

Addicionalment, els ajuntaments veuen en aquesta última mesura un nou atac a la seva autonomia i una sobrecàrrega addicional als seus limitats recursos, sense cap tipus de reforç econòmic o en forma de plantilla, i insisteixen que abans de procedir a realitzar un tall en el subministrament elèctric hauria de ser obligatori l’existència d’un informe dels serveis socials que acrediti la situació de la família afectada. Més enllà d’això, la gestió del bo social es centralitza en les grans comercialitzadores d’energia i òbvia a les petites companyies que es troben al mercat lliure, que no obstant això sí que han de contribuir al seu finançament, el que sens dubte constitueix una limitació de la suposada liberalització del mercat elèctric i un atac directe a la viabilitat d’aquestes petites comercialitzadores d’energia.

Per totes aquestes qüestions, i perquè la reforma suposa també un retrocés respecte a les legislacions autonòmiques que ja havien regulat els casos de pobresa energètica, com succeeix amb la llei 24/2015 aprovada a Catalunya, els ajuntaments sol·liciten igualment que siguin les comunitats autònomes les encarregades de fixar en els seus respectius territoris els criteris que defineixin al consumidor vulnerables i les categories i requisits que ha de complir en cada cas.

L’acte celebrat a Barcelona ha comptat amb la representació de la tinent d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz; la vicealcaldessa i consellera de Drets Socials de l’Ajuntament de Saragossa, Luisa Broto; la tercera tinenta d’alcalde de Justícia Social i Cures de l’Ajuntament de La Corunya, Silvia Cameán; el regidor delegat de Serveis Socials, Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Còrdova, Rafael del Castell; la segona tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Afers Socials i Educació de l’Ajuntament de Cadis, Ana Fernández, i la regidora de Polítiques Socials, Diversitat i Salut de l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la, Concepció Fernández. Els ajuntaments de Madrid i València han mostrat també el seu vistiplau a la presentació de les al·legacions.





Paraules clau
pobresa energética/