Servei de Premsa
03/06/2024
Dos informes d’arquitectes conclouen que no es podia preveure l’esfondrament dels nínxols del Cementiri de Montjuïc
22/09/2017
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El passat 15 de setembre es va produir un esfondrament en un bloc de nínxols al Cementiri de Montjuïc, concretament al bloc Sant Antoni Abat/Sant Joaquim Abat, afectant a 144 sepultures.
L’Ajuntament, a través de Cementiris de Barcelona, està informant dels fets als familiars i titulars dels nínxols, tant per via telefònica com per escrit per assegurar que tots els afectats reben la informació. També i s’ha ofert atenció psicològica gratuïta a través del Centre d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament.
Dels 144 nínxols afectats, 68 es van esfondrar completament (4 dels quals estaven buits), 24 es desconeix a hores d’ara la seva afectació, 24 no es van arribar a enfonsar i 28 es van enderrocar per motius de seguretat.
Les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts s’està realitzant amb la col·laboració d’un equip d’antropòlegs que determinaran si é necessària i viable dur a terme proves d’ADN o d’altres diferents. Actualment 63 difunts ja han estat identificats i inhumats a d’altres nínxols.
Quedarà a criteri de les famílies afectades si volen tornar, un cop reconstruït el bloc, al seu nínxols d’origen o quedar-se amb el que s’han inhumat als seus difunts de manera provisional.
Paral·lelament, tant bon punt es va produir l’esfondrament, es va encarregar dos informes independents per avaluar les causes de l’incident. Les conclusions dels dos informes dictaminen que no es podia preveure el col·lapse imminent del bloc de nínxols per les raons següents:
- La situació situa l’edifici de nínxols, en una zona crítica entre diferents estructures del terreny que apart del rebliment de terres per fer la base de consolidació del fonament i la presència de falles menors, pot generar una major inestabilitat que altres zones del recinte. Aquest aspecte que pot venir determinat per un petit moviment de terres, derivat d’un assentament diferencial, es pot veure agreujat, per la presència d’un règim de pluges continuat i intens en alguns moments, com els succeïts els darrer dies.
- L’afectació de l’edifici de nínxols, per la seva configuració, rau en un problema estructural que només es podria detectar amb precisió a través d’una observació directe de l’interior. Així per les característiques d’aquests cossos i per la seva funció determinada -sepultura- és fàcil entendre que les lesions derivades, al llarg dels anys en l’interior no siguin visibles i per tant, impossibles d’avaluar.
En resum, els informes consideren que l’esfondrament de nínxols ha esta producte de diferents circumstàncies negatives acumulatives i que són imprevisibles d’abordar com a situació de risc imminent.
El Cementiri de Montjuïc, va ser inaugurat l’any 1883 i actualment té una superfície de 567.934 metres quadrats i 152.774 sepultures. Aquest espai disposa d’un Pla Director que conté una ‘Diagnosi prèvia i elaboració de criteris per a la rehabilitació i millora del Cementiri de Montjuïc’ aprovat l’Abril de 2008, on s’inscriuen les parts que presenten deficiències, les mesures que cal adoptar i el criteri de prioritat en cadascun dels casos, establint un programa de manteniment predictiu, per actuar, de manera prioritària, en les parts afectades i de major risc. L’edifici afectat, construït en dues fases, en vertical, entre els anys 50 i 60, estava avaluat, pel Pla Director, en un estat correcte.
La inversió en rehabilitació i millora dels cementiris de la ciutat des de l’any 2007 ha estat de 24,5 milions d’euros dels quals 10,2 milions d’euros corresponen al cementiri de Montjuïc.
Les actuacions que es portaran a terme seran les següents:
- Revisió de l’estat evolutiu de les patologies detectades inicialment en el Pla l’any 2008.
- Actualització del Pla amb les possibles patologies sobrevingudes des de la data en que es va redactar el Pla.
- Introducció de tots aquells mecanismes i sistemes de control necessaris per poder detectar amb temps suficient aquest tipus de patologies. En aquest sentit, caldrà afegir, de manera molt especial:
- Protocols d’observança de tots els elements del cementiri (edificis de nínxols, cobertes, façanes, urbanització, clavegueram, arbrat, etc.) per detectar preventivament qualsevol patologia en el mínim temps possible.
- Metodologia de monitorització i seguiment de possibles moviments del subsòl o alteracions del nivell freàtic.
- Metodologia de monitorització i seguiment de possibles moviments dels edificis de nínxols, que puguin alertar de patologies perilloses.
Paraules clauCementiri de Montjuïc/