L’informe de salut de Barcelona 2016 constata la reducció de les principals causes de mortalitat prematura : Servei de Premsa

L’informe de salut de Barcelona 2016 constata la reducció de les principals causes de mortalitat prematura

09/11/2017

El document apunta també a un fre en les desigualtats de salut entre barris pel que fa a l’esperança de vida

La meitat de la població de Barcelona manifesta suportar nivells alts de soroll en el seu entorn i un 68% es troba exposada a nivells elevats de contaminació

 

L’informe anual La Salut a Barcelona, que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) des de fa més de 30 anys, presenta l’estat de salut de la ciutadania, en el marc dels determinants de l’entorn socioeconòmic i de l’entorn físic, i n’ofereix els resultats referits a 2016. L’ASPB gestiona els centres i serveis de salut pública de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya; desplega la protecció i vigilància de la salut, com també tasques de prevenció i promoció, i es constitueix en autoritat sanitària a la ciutat. A més a més, lidera estratègies com Barcelona Salut als Barris, l’estudi de les desigualtats i les seves repercussions en la salut i aporta evidència científica en assumptes com ara la pobresa energètica, el soroll, o la contaminació de l’aire i com incideixen tots aquests factors en la qualitat de vida a la ciutat.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha assegurat que gràcies a aquest informe anual i a d’altres treballs específics “hi ha poques ciutats que acumulin tant de coneixement sobre l’estat de salut de la seva població”, tot destacant la voluntat última de seguir incorporant millores per copsar de manera clara la situació real. “Ens ajuda molt a orientar i avaluar les polítiques públiques, a ser exigents i a no ser complaents”, ha afegit la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, en una roda de premsa en la qual també ha participat la gerenta de l’ASPB, Carme Borrell.

Segons dades del padró municipal, l’any 2016 la població de Barcelona ha estat 1.608.710 persones, 760.894 homes (47,3%) i 847.816 dones (52,7%). Les persones nascudes fora de l’Estat són el 22,8% de la població. El 29,4% dels homes i el 31,0% de les dones tenen titulació universitària. Respecte a la situació econòmica, les dades mostren un augment de les taxes d’activitat i ocupació i una disminució de l’atur, però l’evolució ha estat més positiva pels homes que no pas per a les dones. La nova contractació segueix sent majoritàriament temporal amb predomini dels contractes de molt curta durada.

 

Les condicions de vida a Barcelona

El 9% de les llars viuen en pobresa material severa. Segons la classe social, la pobresa es concentra en les llars de classe no qualificada, on és del 27,4%, mentre que és de l’1,2% en les classes més benestants. Igualment, un 10,6% de les llars de Barcelona pateix pobresa energètica (un 23,4% entre les classes socials més desfavorides respecte a un 4,8% en les més benestants).

Quan es pregunta a la ciutadania per la seva salut percebuda, el 15,5% dels homes i el 22,6% de les dones declaren una salut regular o dolenta. En les classes socials més desafavorides aquests percentatges arriben al 24,7% i el 41,7%, respectivament.

 

Els serveis sanitaris

El 64,3% de la població barcelonina té cobertura sanitària exclusivament pública, però aquest percentatge és molt diferent entre els districtes, sent els dos més extrems Sarrià-Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%). L’ús dels serveis d’urgències hospitalaris l’any 2016 a la ciutat va ser d’unes 342 persones per 1.000 habitants en el cas dels homes i de 380,1 en dones.

Pel que fa als temps d’espera, es compleixen els terminis per a procediments quirúrgics garantits, tot i que el 8% de les persones esperen més d’un any per altres procediments quirúrgics i el 35% esperen més de tres mesos per proves diagnòstiques no preferents. El 24% de les cites prèvies a l’atenció primària es donen amb més de 48 hores de marge.

 

L’entorn físic

L’any 2016 es van superar els valors de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pels contaminants NO2, material particulat (PM10 i PM2,5), benzè, ozó i benzo(a)pirè. Respecte la normativa vigent a tot Europa, el 2016 es van complir els corresponents valors límit o objectiu establerts per a 11 contaminants però es va superar el valor límit anual de diòxid de nitrogen (NO2). Així doncs, el 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells superiors als establerts per a òxids de nitrogen NO2 (tant els valors límits de la UE com els de referència de l’OMS). En el cas de material particulat, el 97% de la població que es troba potencialment exposada a nivells superiors als de referència marcats per l’OMS.

Pel que fa a la contaminació acústica, la ciutat compta amb un mapa de percepció del soroll fet a partir d’enquestes a la població, ja que es tracta d’un factor que incideix en la salut de les persones. Les dades de 2016 mostren que a Ciutat Vella i a l’Eixample, 7 de cada 10 veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt de soroll. Segons l’OMS, a partir dels 42dB(A) es comencen a produir trastorns del son i a partir dels 50dB(A) podrien donar-se problemes circulatoris, segons l’exposició. El 47,8% de la població de Barcelona declara que hi ha molt soroll al seu barri.

 

La salut laboral

L’any 2016 van augmentar també les lesions al món laboral, sobretot les mortals (passen de 25 a 31) i les greus (de 203 a 259), aquestes darreres després de 10 anys de descens mantingut. Les lesions greus més freqüents han continuat sent in itinere.

Les malalties professionals durant el 2016 sumen 569 casos declarats, dels quals la majoria van requerir baixa mèdica. Les patologies més freqüents van ser les musculoesquelètiques. En paral·lel, la Unitat de Salut Laboral de l’ASPB va rebre 545 notificacions de malalties relacionades amb el treball i el trastorn més freqüent va ser l’ansiós depressiu.

Del total de població, una part important té problemes de salut mental: són el 16,5% dels homes i el 20,3% de les dones. Es confirma que les desigualtats per classe social en aquest aspecte s’incrementen entre 2006 i 2016, tant en homes com entre les dones. Davant d’això, Barcelona disposa d’un Pla de Salut Mental 2016-2022 que posa l’accent en els determinants i les desigualtats socials en la salut mental, sobretot en les persones més vulnerables.

 

La salut sexual i reproductiva

Amb dades de 2015, es pot concloure que la fecunditat en dones barcelonines d’entre 15 i 49 anys es manté en 38,2 naixements per 1.000 dones. Si es fa atenció a les dones joves (entre 15 i 19 anys) es registra una taxa d’embarassos de 19,1 per cada 1.000 dones, xifra que en el 2014 va ser de 21,5 per cada 1.000. Nou Barris és el districte amb una taxa d’embarassos en dones adolescents més alta (29,2 per 1.000 dones), seguit de Ciutat Vella (26,3 per 1.000 dones).

El 2016 es van detectar 310 casos de VIH (376 l’any 2015) i 35 casos de SIDA (68 l’any 2015) en persones residents a Barcelona. La infecció pel VIH continua afectant de manera més intensa homes joves que mantenen relacions sexuals amb d’altres homes.

En d’altres infeccions de transmissió sexual s’observa una tendència creixent de la sífilis i la gonocòccia, mentre que és manté en limfogranuloma veneri. En total es van detectar 890 casos de sífilis, 996 de gonocòccia i 100 casos de limfogranuloma veneri. La major part dels afectats han estat homes joves que fan sexe amb homes. L’augment d’aquests indicadors s’atribueix en part a millores en el diagnòstic, augment de determinats cribratges i canvis i millores en la vigilància epidemiològica, com és l’aportació de casos des dels laboratoris de microbiologia.

 

L’esperança de vida i la mortalitat

L’esperança de vida l’any 2015 (encara no disponible la dada de 2016) va ser de 80,8 anys en homes i de 86,6 anys en dones, xifres molt similars a les de l’any anterior (80,5 i 86,7 respectivament l’any 2014). Les desigualtats en l’esperança de vida entre barris de la ciutat es segueixen amb una metodologia específica, on els resultats disponibles apunten a un fre o alentiment de les diferències. De fet, segons un nou indicador que aglutina els barris en funció de la seva renda familiar disponible, la diferència entre les zones més riques i més pobres de la ciutat se situa actualment en els 3,6 anys.

A més a més, la major part de causes de mortalitat prematura romanen estables o decreixen lleugerament. Sí que destaca la pujada de les lesions de trànsit en homes i el càncer de pulmó i d’ovari entre les dones.

Tota aquesta informació que inclou La Salut a Barcelona i la que es presenta a l’informe detallat posa de relleu la importància de continuar els plans i programes que s’han posat en marxa en aquests darrers anys i que treballen les desigualtats, la promoció de la salut comunitària, la salut mental i les addiccions, la salut sexual i la salut reproductiva. Properament està previst adoptar noves mesures enfocades a la millora de la qualitat ambiental.

 

Consulta aquí l’informe complet de l’ASPB.



Compartiu aquest contingut