Servei de Premsa
26/09/2024
Aprovat definitivament el nou Pla d’Usos del districte de Ciutat Vella per tal de garantir l’equilibri d’usos i millorar la qualitat de vida del veïnat
23/02/2018
Temps estimat de lectura: 10 minuts
El document inclou com a principals novetats després del període d’al·legacions: incorporació de la condició de superfície mínima dels establiments; ampliació de la superfície màxima dels restaurants de 100 a 150 m2; obligatorietat de comptar amb una cèdula a la porta de l’establiment que ha d’incloure les dades bàsiques del mateix
El nou planejament divideix entre activitats diürnes i d’altres amb impacte nocturn i imposa restriccions a les que generen molèsties i poden afectar a la salut
Les noves activitats hauran de complir cinc condicions per implantar-se: densitat, amplada de viari, superfície màxima, superfície mínima i vulnerabilitat dels edificis
Es busca la diversificació de l’oferta econòmica mitjançant el foment d’establiments culturals, espectacles sense impacte acústic i comerç de proximitat i es prohibeix l’obertura de nous establiments vinculats a l’oci nocturn, els relacionats amb el joc i atraccions i els audiovisuals
Per primera vegada es regulen els establiments destinats a activitats turístiques i els de vehicles de mobilitat personal, tot restringint l’obertura dels primers i condicionant la dels segons
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el nou Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella. Així, el Govern municipal i el regidor no adscrit han votat favorablement; s’han abstingut el Grup Municipal Demòcrata, ERC, PSC, C’s i CUP-Capgirem; i el PP s’ha posicionat en contra.
Aquest document busca equilibrar els usos urbans amb la regulació de les activitats de pública concurrència i d’altres, tenint en compte les repercussions que tenen en el teixit residencial. Es persegueix el manteniment de l’habitabilitat de Ciutat Vella i la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Ciutat Vella és un districte eminentment residencial, l’actual Pla d’Usos té com objectiu contribuir a la garantia del dret a la ciutat del seu veïnat.
Aquest és el sisè Pla d’Usos del districte de Ciutat Vella i des del darrer planejament hi ha hagut una transformació de les activitats al barri. Així mateix, diverses sentències anul·len part de l’articulat del Pla d’Usos de 2010 i dues sentències anul·len de ple dret el Pla de 2013, per la qual cosa és necessària una nova regulació. S’ha incrementat el nombre de llicències acusant la saturació ja identificada en plans anteriors i han aparegut noves tipologies. El nou document s’ha elaborat amb la voluntat d’abordar la situació de saturació que pateix el districte i donar resposta a les necessitats actuals del veïnat, per tal que aquest no se senti desplaçat a causa del monocultiu d’usos turístics i la contaminació acústica a la que estan sotmesos gran part dels habitants del districte degut a la concentració d’oferta d’oci nocturn.
Així, amb el nou planejament proposat els principals objectius a acomplir són:
– Millorar l’equilibri entre les necessitats dels residents i el manteniment de l’activitat comercial de Ciutat Vella.
– Assolir major precisió en la regulació dels establiments, treballant parcel·la a parcel·la i edifici a edifici.
– Permetre, d’una banda, la implantació d’activitats quan el teixit urbà encara ho admeti; i, d’altra, la restricció d’activitats quan la concentració d’aquestes desafavoreixi la mixtura.
– Assegurar la comprensió dels instruments normatius per part de tots els agents.
El document que s’aprova definitivament compta amb algunes modificacions respecte a l’inicial després del procés d’exposició pública. Aquestes són:
– S’incorpora una nova condició a complir per algunes activitats -la de superfície mínima- a les ja fixades en el document aprovat inicialment (densitat, superfície màxima, edifici vulnerable i amplada de viari). Aquesta superfície mínima serà de 50 m2 en el cas els establiments de restauració i 100 m2 pels d’exposició, venda i lloguer de vehicles. Per primera vegada s’estableix una superfície màxima i una superfície mínima, per tal d’evitar l’afectació en l’espai públic bé per poder acollir a una gran quantitat de gent, bé perquè les dimensions de l’establiment facin que molts dels usuaris realitzin l’activitat al carrer en no cabre dins de l’establiment.
– S’incrementa la superfície màxima per a la implantació de nous restaurants, que passa dels 100 m2 de l’aprovació inicial, als 150 m2 en la definitiva. Es manté que aquests 150 m2 fan referència a la superfície útil: cuina, magatzem, espai d’atenció al públic, lavabos…
– Es permet l’obertura de supermercats amb més de 400 m2, que estaven prohibides en el document inicial, sempre i quan s’obrin a carrers de més de 7 metres d’amplada.
– Les activitats complementàries passen a tenir una superfície màxima del 25% de la principal, al document inicial era del 15% i, en el cas dels hotels, poden tenir entrada des de la via pública, tot i que és preferible que l’entrada es faci des de l’activitat principal.
– Les noves activitats no podran comptar amb magatzems externs.
– Les activitats existents i disconformes poden fer obres no estructurals.
– A més, els establiments han de comptar amb una cèdula a la porta del local a la que s’especifiqui l’activitat, el titular, la superfície útil i les característiques que es considerin necessàries per facilitar la tasca d’inspecció, el control i identificació del mateix.
Condicionar les activitats que generen més impacte en la qualitat de vida del veïnat
Per donar resposta a les necessitats del veïnat del districte, el nou Pla d’usos ha de garantir que la implantació de les activitats s’ajusti de manera adequada a les característiques dels carrers, parcel·les i edificis de Ciutat Vella, ja sigui controlant la mida dels establiments, limitant-los si superen l’aforament permès del carrer i condicionant la seva localització a l’existència de garanties sobre la idoneïtat del parc edificat.
En continuïtat amb els plans anteriors aquest estableix un topall a la implantació d’activitats però s’utilitzen nous criteris que permeten descriure millor l’impacte de les activitats. Si els plans anteriors marcaven el nombre d’establiments d’una categoria que es podien obrir, ara es tenen en compte 5 condicions que han de complir les noves activitats: densitat, superfície mínima, superfície màxima, amplada del viari i vulnerabilitat del parc edificat.
Aquestes activitats s’adapten a les característiques de cadascun dels locals del districte amb l’objectiu d’ajustar aquesta regulació a la singularitat de tots els punts del teixit de Ciutat Vella. D’aquesta manera, la densitat d’implantació potencial varia segons l’estat dels edificis de les diferents zones del districte. Allà on el parc d’habitatge està més deteriorat, la implantació de noves activitats és més restrictiva. És a dir, es treballa finca per finca a l’hora de regular els usos.
Una de les principals novetats d’aquest pla és que les activitats es divideixen en dos grans grups d’acord amb quin és el seu impacte nocturn. En el cas de les activitats amb impacte nocturn, s’aplicaran unes condicions més restrictives per tal de garantir el descans del veïnat i la convivència. El document divideix entre les activitats diürnes (esportives; culturals i socials; establiments alimentaris de venda personalitzada, en règim d’autoservei, individuals, multisectorials o polivalents…) i les nocturnes (equipaments comunitaris; activitats musicals i de restauració; jocs i atracció; audiovisuals; i botigues de conveniència).
Així, s’apliquen condicions més flexibles als establiments culturals (centres de difusió cultural, museus, sales d’exposicions…), espectacles sense impacte acústic (cinemes, teatres o circs) i al comerç de proximitat (fruiteries, peixateries, carnisseries…) per tal d’afavorir la seva implantació al territori. Això es fa mitjançant l’aplicació de la condició de densitat.
En les activitats que tenen impacte nocturn, la seva implantació dependrà no només dels locals del mateix tipus que hi hagi en la zona, sinó també de la concentració d’establiments amb impacte nocturn que hi hagi en la zona. D’altra banda, el document planteja que no es permeti l’obertura de nous vinculats a l’oci nocturn (discoteques, sales de festes…), relacionats amb els jocs i atraccions (bingos, casinos o sales recreatives) i els audiovisuals (locutoris, karaokes…).
A més, aquest és el primer Pla d’usos que regula les activitats vinculades amb la mobilitat i els serveis turístics. En el cas dels segons, no serà possible obrir-ne de nous. Aquí estem parlant de magatzems per equipatges, establiments de venda de tiquets i oficines o punts d’informació turística.
Pel que fa als establiments relacionats amb l’exposició, venda i lloguer de vehicles que només podran situar-se en les finques que donin front als recorreguts autoritzats per l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona i hauran de tenir una superfície destinada a l’aparcament i prova dels vehicles a l’interior del local.
Eliminar la zonificació i regular en funció de la vulnerabilitat dels edificis
Així, la regulació de les activitats al districte de Ciutat Vella es durà a terme en base a cinc eixos que el diferencien dels plans d’usos que el precedien i que són la creació d’una zona única i l’aplicació de les condicions de densitat, amplada de viari, superfície màxima, superfície mínima i edifici vulnerable.
– S’estableix una zona única:
Amb el Pla d’usos de l’any 2010 s’incorpora a aquests documents el concepte de la zonificació d’acord amb les característiques dels teixits urbans que suposava el tractament diferenciat de determinades activitats en funció de la zona del districte a la que es trobaven. Aquesta manera de treballar es va mantenir en el Pla d’usos de l’any 2013.
Aquest nou document planteja tractar tot el districte com una única unitat morfològica per tal de respondre a les condicions específiques de cada àrea. Així, serà a través de la resta de condicions que es podrà treballar la complexitat i precisió de la trama urbana, com per exemple, amb la condició de densitat que, de fet, permetrà la creació de zones de manera natural.
Cal tenir en compte que la saturació d’activitats de pública concurrència es produeix arreu del districte, tot i que la intensitat d’aquesta saturació és més acusada en alguns àmbits respecte dels altres. El tractament de zona única ha de permetre abordar de manera més acurada aquesta situació.
Una de les novetats és la incorporació de la condició de densitat basada en la superfície útil dels establiments. Al Pla d’usos anterior, aquesta densitat es calculava en base al nombre d’establiments d’un mateix tipus que hi havia en un entorn. Ara, aquesta passa a calcular-se amb la suma de superfícies útils d’aquests establiments de la mateixa classificació en funció d’un radi determinat.
En concret, s’aplicaran dos tipus de radi en funció del tipus d’activitats i del seu impacte nocturn. D’aquesta manera s’ofereix un control més acurat tant sobre la saturació com la dimensió de les activitats. Aquests radis són:
– Radi variable: aquest s’aplicarà a totes les activitats i comptabilitza la superfície útil de les activitats que corresponen a un mateix epígraf. És un bon instrument per a definir la densitat i evitar la concentració d’activitats del mateix tipus en un mateix carrer o àmbit, per exemple. En funció de la repercussió que té aquesta activitat, aquest radi pot ser de 50 metres per les activitats que tenen una zona d’influència de carrer o de zona petita (comerç de proximitat, centre de difusió cultural…), de 100 metres per les que tenen una influència de barri (botigues de plats preparats amb impacte nocturn…) i de 200 metres per les que donen servei a tot el districte (teatres, cinemes, circs, supermercats d’entre 150 i 399 m2…). Així, el que es marca és la superfície útil màxima que pot haver d’una activitat en un radi concret.
– Radi de 100 metres: aquest només s’aplicarà a aquelles activitats que tinguin un gran impacte nocturn en matèria de soroll, recollida de brossa o impacte de persones a l’espai públic. D’aquesta manera, es permet caracteritzar cada punt a partir de l’entorn més ampli que l’envolta i no només pel teixit urbà que directament el connecta. Així, les superfícies útils dels establiments que tenen un impacte nocturn se sumaran per obtenir el valor límit de metres quadrats de superfície que pot haver en aquell radi.
Amb l’aplicació d’aquests radis, es garanteix que no es produeixen concentracions de determinades activitats en alguns carrers. Així, per exemple, si algú vol obrir un centre de difusió cultural a un emplaçament, ha de tenir en compte que en un radi a 50 metres del seu local no hi hagi més de 500 metres quadrats de superfície útil destinats a aquesta activitat.
En el cas d’un restaurant, per exemple, s’estableix un topall de 300 m2 de superfície útil en un radi de 50 metres al seu voltant. A aquesta primera condició, s’aplica una segona densitat màxima de 1.300 m2 en un radi de 100 metres al seu voltant, que té en compte totes les activitats del grup d’activitats amb impacte nocturn.
– Condició de superfície màxima:
Per adequar els requeriments de superfície d’algunes activitats a l’estructura urbana, de parcel·la i local de gra menut, mantenir la mixtura d’usos i controlar l’impacte sobre l’espai públic de determinats establiments de gran dimensió, s’estableix un paràmetre de superfície màxima de l’establiment.
Així, si algú vol implantar un restaurant i compleix amb la condició de densitat, el local haurà de tenir una superfície màxima de 150 m2.
– Condició de superfície mínima:
Juntament amb la resta de condicions ha de permetre la implantació equilibrada dels establiments en l’estructura morfològica del districte a l’hora de controlar-ne els seus impactes. Aquesta condició s’aplicarà en els casos dels restaurants que hauran de tenir un mínim de 50 m2 i dels establiments d’exposició, venda i lloguer de vehicles, que serà de 100 m2.
– Condició d’edifici vulnerable:
La diagnosi feta per a la redacció del Pla d’Usos constata l’existència d’àmbits de vulnerabilitat residencial extrema i acusada en els quals la implantació de les activitats pot tenir un impacte major. En aquests àmbits s’introdueix la condició d’edifici vulnerable. Així, la implantació de les activitats quedarà condicionada a l’existència del certificat d’idoneïtat tècnica de l’edifici.
D’aquesta manera, es pot controlar l’impacte de les activitats sobre el teixit vulnerable i també s’espera que fomenti l’actualització i rehabilitació del parc edificat. Aquesta condició s’aplicarà a tots els establiments del grup d’activitats amb impacte nocturn que se situïn en l’àmbit indicat en les zones amb vulnerabilitat residencial extrema o acusada.
Existeixen àmbits de vulnerabilitat extrema o acusada al Raval nord, la Barceloneta i alguns àmbits del Gòtic sud al voltant de la plaça Reial, el carrer Ample i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
– Condició d’amplada de viari:
Aquesta és una condició que ja s’aplicava en plans anteriors i que es basa en la possibilitat de regular algunes activitats en funció del nivell de tolerància del carrer en base a la seva amplada. Així, els auditoris i sales de concert es podrien instal·lar, sempre que la condició de densitat ho permeti, en carrers amb una amplada superior a 7 metres i amb una superfície útil màxima superior a 500 m2. Els supermercats de més de 400 m2 també hauran de complir aquesta condició, tal i com es recull després del període d’al·legacions.
Paraules clauCiutat Vella/