La Nova Bocana, un nou espai ciutadà guanyat al mar amb usos formatius i culturals : Servei de Premsa

La Nova Bocana, un nou espai ciutadà guanyat al mar amb usos formatius i culturals

27/04/2018



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El Plenari del Consell Municipal aprova definitivament el nou planejament urbanístic per a l’àmbit, fruit de mesos de treball conjunt entre el Govern municipal i el Port de Barcelona

Les millores consensuades respecte a la proposta inicial del Port preveuen crear 14.000 m2 nous d’espais d’ús públic de qualitat distribuïts en tres àmbits principals: la Marina Vela, l’Edifici Central i els tinglados del Moll de Llevant

La Nova Bocana esdevindrà un nou node formatiu i tecnològic que acollirà serveis educatius i professionals del sector de la nàutica, i diversos equipaments tindran usos culturals

Com a novetat, per determinar quin projecte cultural podrà acollir l’Edifici Central, l’Ajuntament crearà un grup d’experts reconeguts del món de la cultura, l’arquitectura i l’economia per valorar la proposta del Port, que necessitarà el vistiplau municipal

Barcelona guanyarà un nou espai ciutadà i de qualitat al mar. El Plenari del Consell Municipal ha aprovat definitivament aquest divendres, amb els vots a favor del Govern municipal, GMDemòcrata, Cs, ERC, PSC, PP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, la tercera modificació puntual del Pla especial de la Nova Bocana del Port de Barcelona, que permetrà reordenar aquest àmbit del front litoral de la ciutat, generar espais per a l’ús veïnal i convertir-lo en un punt formatiu i cultural de referència.

El nou planejament urbanístic, impulsat pel Port de Barcelona, és un dels diversos acords entre les dues institucions presentats al gener per recuperar el vincle dels veïns i veïnes amb el port barceloní en tots els àmbits, i que incloïen també la reordenació de les terminals de creuers.

La feina conjunta feta els últims mesos ha permès introduir millores a la proposta inicial del pla de la Nova Bocana, presentada pel Port al mes de juny passat, per fer-la més beneficiosa per al conjunt de la ciutat i els veïns i veïnes i la pròpia Autoritat Portuària de Barcelona. Els canvis es vinculen principalment als usos i les edificacions previstes en l’àmbit i els criteris d’intervenció de l’espai públic.

En el debat del ple, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha assegurat que amb aquesta proposta “la ciutat guanya espai públic, fa una aposta decidida per la nàutica i es constitueix un nou àmbit ciutadà guanyat al mar perquè esdevingui un espai d’ús públic central”.

 

Dos passejos públics nous equivalents a la Rambla

El pla preveu augmentar l’espai públic de l’àmbit de la Nova Bocana en 14.000 metres quadrats addicionals. L’ampliació de la superfície destinada a ús públic es concentra, principalment, a la zona perimetral de la futura Marina Vela, on es generen dos trams de passeig públic equivalents en extensió a la Rambla de Barcelona (entre la plaça Catalunya i la plaça de Colom).

La modificació suposa que el 100% dels espais que envolten el mirall d’agua de la marina i dels seus entorns sigui d’ús públic, un increment notable respecte al planejament vigent, que contemplava que només un 68% dels espais exteriors tingués caràcter públic.

Pel que fa als usos previstos en tot l’àmbit, es determina que cap edifici podrà tenir un ús exclusiu, i es limitarà l’ús comercial a un 20% i el de restauració a un 15% del sostre total de l’àmbit. A més, per a la instal·lació i el funcionament de terrasses en els espais lliures, serà d’aplicació el mateix règim jurídic vigent a l’àmbit del Port Vell.

El nou planejament afecta fonamentalment tres àmbits de la Nova Bocana: la Marina Vela, l’Edifici Central i els tinglados del Moll de Llevant. En aquestes àrees, s’ordenen els espais i edificis previstos actualment, amb una novetat destacada: la incorporació de l’ús cultural i docent a diversos equipaments.


Mapa de l’ordenació de tot l’àmbit de la Nova Bocana.
En primer lloc, en l’àmbit de la Marina Vela, es redefineix el que a partir d’ara es coneixerà com Edifici Pont-Porta-Port. Ubicat annex a la Bocana Nord, a l’extrem sud de la marina, i en forma de pòrtic, disposarà d’una planta baixa -que farà de porta a un mirador obert i amb vistes privilegiades sobre la Mediterrània- i d’una coberta superior, totes dues de caràcter públic.

Entre aquests dos nivells, hi haurà una primera planta que serà un espai de restauració, mentre que la part sota-rasant tindrà diferents usos (cultural, comercial i de serveis associats a la marina) oberts a la ciutadania. L’edifici permetrà la connectivitat entre els diferents espais públics, tant del propi edifici com dels molls exteriors de la marina.

A més, en el martell del dic exterior de la marina, el Pla Especial preveu un edifici de 450 metres quadrats que el Port de Barcelona cedirà per a usos docents (inclourà 3 punts d’amarratge) i per a la base provincial de la Creu Roja del Mar (amb un punt d’amarratge).

Pel que fa als tinglados del moll de Llevant, la modificació del Pla Especial preveu la seva rehabilitació, tot respectant la volumetria actual i prioritzant la qualitat dels projectes arquitectònics. També es proposa incloure l’ús docent relacionat amb les activitats nàutiques de l’entorn i l’ús de restauració (amb certes limitacions) per tal de donar més versatilitat a aquestes instal·lacions. A més, l’edifici situat al moll més interior es destinarà a la Capitania de la Marina Vela.

I a l’Edifici Central s’ha reduït la superfície d’ocupació per incloure un accés públic de 6,5 metres d’amplada que connectarà l’espai superior de la plaça Rosa dels Vents amb els espais de la marina (situats a una cota inferior). A més, s’amplien els usos de l’edifici per incorporar l’activitat cultural i docent. Si el Port el destina a un projecte cultural, serà imprescindible que gaudeixi del vistiplau municipal i que aquesta acceptació quedi palesa en un conveni específic entre l’Ajuntament i el Port.

Per validar els possibles projectes culturals que pugui presentar el Port per a l’Edifici Central, l’Ajuntament constituirà un grup d’experts amb trajectòria reconeguda en els àmbits de la cultura, l’urbanisme i l’economia, que es designaran properament.

La seva funció serà analitzar les característiques de les propostes i trametre les seves valoracions a l’Ajuntament per tal de tenir-les en compte a l’hora de decidir quin projecte s’instal·la. Segons els acords subscrits entre l’Ajuntament i el Port el mes de gener, i tal com recull el pla aprovat ara, serà imprescindible el vistiplau municipal previ al projecte i la seva plasma

Janet Sanz ha remarcat que el projecte que s’instal·li en l’edifici “haurà de respondre a les necessitats dels barris de l’entorn i de la ciutat, i contribuir a recuperar la relació dels veïns i veïnes amb el port i el mar”.

 

Un nou node formatiu i tecnològic de la nàutica a la Nova Bocana

Els acords inclouen com a novetat destacada el desplegament d’un nou node formatiu i tecnològic que acollirà diversos serveis educatius i professionals vinculats a l’àmbit de la nàutica, entre ells, l’Institut de la Nàutica de Barcelona.

El node tindrà dues polaritats: l’edifici El Far, que continuarà com a seu principal de l’Institut de la Nàutica; i l’equipament de titularitat municipal en l’àmbit del Pla Especial de la Nova Bocana, que podrà acollir altres usos docents.

L’Institut de la Nàutica tindrà a la seva disposició 2.500 m2 de sostre de l’edifici El Far i dues edificacions per a tallers i drassanes amb accés a la làmina d’aigua a l’àmbit de l’antic varador que alliberarà Marina Barcelona 92. De manera transitòria, mentre no es posin els espais a disposició de l’Institut en els termes que regularà el conveni Ajuntament-Port abans esmentat, la Drassana de l’Institut podrà continuar en activitat a l’edifici que ocupa actualment.





Paraules clau

equipaments/