Servei de Premsa
14/12/2024
El Suport Municipal d’Inclusió ja és una realitat per a 3.761 persones dels barris de l’Eix Besòs
29/05/2018
Temps estimat de lectura: 6 minuts
La iniciativa, integrada en el projecte batejat com a B-Mincome, compta amb el suport econòmic de la Unió Europea i ajudarà a comprovar fins a quin punt la introducció de rendes mínimes universals ajuda a reduir la pobresa i dinamitzar zones concretes
El 84% de les 950 unitats de convivència seleccionades tenen una dona com a referent i del total de persones participants un 40% tenen menys de 15 anys
Des del mes de desembre passat el consistori ha destinat 1,56 milions d’euros a sufragar aquesta renda, que es prolongarà fins al desembre del 2019
El Suport Municipal d’Inclusió (SMI), que constitueix una de les parts centrals del projecte B-MINCOME, és ja una realitat per a un total de 3.761 persones de 950 nuclis familiars diferents que viuen en algun dels 10 barris que conformen l’Eix Besòs. El suport monetari funciona des del passat mes de desembre i es continuarà rebent com a màxim fins al desembre del 2019, tal com especifiquen les bases d’un projecte pilot que compta amb el cofinançament de la Unió Europea a través del programa Urban Innovative Action (UIA) i que pretén comprovar fins a quin punt la introducció de rendes mínimes garantides i universals pot ser útil per reduir els indicadors de pobresa i dinamitzar socioeconòmicament zones concretes de la ciutat. A més a més, el projecte B-MINCOME també ha començat a desplegar les polítiques actives d’inclusió que hi ha associades a la recepció d’aquesta renda, i que permetran igualment estudiar quins són els efectes reals que tenen la introducció de condicions o límits en la concessió d’aquestes ajudes.
El projecte B-MINCOME compta amb un pressupost global de 6,07 milions d’euros, dels quals el 80% l’aporta la Unió Europea, un 17% l’Ajuntament de Barcelona i el 3% restant les sis entitats i grups d’estudi que també participen del seu desenvolupament. Són l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), l’Institut Internacional per a l’Acció No Violenta (Novact), l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOB) de la UAB, The Young Foundation, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB i el Data Management Group de la UPC. A banda d’aquests 6,07 milions, les transferències monetàries que reben els nuclis familiars que participen del projecte les sufraga íntegrament l’Ajuntament. Des del mes de desembre s’han concedit un total de 1,56 milions d’euros, la qual cosa representa una mitjana per unitat de convivència aquest mes de maig de 568,22 euros. Tot i així, aquesta xifra no és uniforme perquè depèn dels ingressos que pot obtenir cada unitat de convivència a través del treball, prestacions o d’altres administracions i, a la pràctica, fins i tot n’hi ha que poden deixar de percebre aquests ingressos municipals tot i que segueixin dins del projecte. De fet, el SMI s’ha dissenyat calculant que les necessitats bàsiques a la ciutat de Barcelona (sense comptar l’habitatge) són de 402,60 euros mensuals per a una persona adulta i de 148 euros addicionals per a cadascun dels altres membres addicionals.
En qualsevol cas, totes les persones que reben el SMI compleixen el requisit de ser ateses en algun dispositiu d’atenció social de l’Ajuntament, viure en algun dels 10 barris que conformen l’Eix Besòs, tenir ingressos per sota del mínim a garantir que s’han fixat i que algun dels membres de la seva unitat de convivència tingui entre 25 i 60 anys. El 84,11% de les unitats de convivència tenen una dona com a referent (el percentatge sobre el total de participants és del 55,76%) i, tot i que la majoria són d’origen autòcton (un 38,21%), n’hi ha que provenen de fins a 35 països diferents. Addicionalment, el 40,07% de les 3.761 persones participants són menors de 15 anys. El 47,37% de les unitats de convivència viuen al Districte de Nou Barris, un 23,05% al de Sant Andreu i un 29,58% a Sant Martí. Les dades dels participants s’actualitzen mes a mes i, fruit d’això, hi ha 27 famílies que han deixat d’estar actives en el programa, ja sigui perquè la seva situació econòmica ha millorat, no han complert alguna de les condicions per participar, han marxat a viure fora de l’Eix Besòs o bé han renunciat.
Així és com es divideixen hores d’ara les diferents unitats de convivència en l’aplicació de les diferents polítiques actives (les dades s’actualitzen mes a mes):
Polítiques actives d’inclusió
Després d’uns mesos en què s’ha fet la fase d’acollida de les unitats de convivència participants en el projecte del B-MINCOME, el mes de juny marcarà un punt d’inflexió important en el seu desenvolupament. No només perquè començarà a circular la moneda ciutadana batejada com a REC, sinó també perquè les diferents polítiques actives, després d’un primer procés de formació i explicació, passaran a desenvolupar-se en la seva plenitud, de la mà de més d’una desena d’entitats socials que hi estan involucrades. Les persones participants del projecte han seguit també en les darreres setmanes uns cursets específics per aprendre el funcionament d’una aplicació mòbil creada expressament perquè la transmissió d’informació i la recollida de la mateixa sigui més àgil, i de la mateixa manera es redueixi la burocràcia que representa haver d’emmagatzemar i entregar físicament els tiquets de compra, per exemple. De fet, el B-MINCOME representa múltiples iniciatives pioneres, que mai s’han desplegat abans a la ciutat, i l’aplicació mòbil per facilitar la comunicació entre els i les professionals dels serveis socials i les persones beneficiàries és una d’elles.
1.- Foment del treball i la formació ocupacional
Les persones participants de la política de foment del treball i la formació ocupacional han completat ja cursos que sumen un total de 340 hores de formació professional. A partir del 15 de juny està previst que s’incorporin als seus nous llocs de treball, que seran projectes sociolaborals d’interès col·lectiu i que tindran una durada de 12 mesos en total. Durant aquest temps, però, rebran també 60 hores de formació complementària i, un cop finalitzin els contractes, 80 hores més de formació addicional enfocada a la inserció laboral.
Aquesta política activa ha estat dividida en sis eixos diferents, que igualment han estat assignats a 11 entitats socials diverses per a la seva implementació. El primer eix es basa en l’arranjament i el manteniment de l’espai públic, el segon en el medi ambient i la sostenibilitat, el tercer en la promoció econòmica del comerç local, el quart en el lleure, la dinamització i la convivència, el cinquè en l’alimentació i el sisè en l’aïllament, la salut i la gent gran. Les persones participants faran feines diverses, com per exemple repintar mobiliari urbà, dinamització d’espais públics, repartir a domicili productes del comerç de proximitat o bé donar suport a la gent gran en situació de solitud.
2.- Foment de l’economia cooperativa, social i solidària
Després d’una primera fase d’acollida, la realització de dinàmiques de cohesió i l’explicació de les primeres nocions teòriques sobre economia social i solidària, les 99 unitats de convivència que participen d’aquest política activa iniciaran al mes de juny un pla de formació concret d’emprenedoria. L’objectiu és facilitar que les persones participants posin en marxa algun projecte d’aquestes característiques, com per exemple podria ser la gestió d’un menjador social, tot i que també es contempla la possibilitat que col·laborin en algunes de les entitats de l’economia social i solidària ja existents. Aquesta política activa concreta implica un total de cinc equipaments públics i quatre entitats socials més.
3.- Participació comunitària
La part més àmplia de les polítiques actives, amb un total de 270 unitats de convivència participants, és la que té a veure amb afavorir la implicació activa dels propis beneficiaris en la comunitat en què viuen. La intenció és que participin en activitats comunitàries i que vehiculin les seves necessitats i demandes a través de projectes d’interès comú. L’objectiu és contribuir a augmentar les seves capacitats i habilitats i empoderar les famílies perquè desenvolupin les seves pròpies estratègies contra la pobresa. En aquests moments ja s’ha completat la fase d’acollida i s’han realitzat trobades setmanals per compartir les diferents visions, per mirar de cohesionar el grup i que els diferents participants es coneguin entre ells. En una segona fase aquest mateix col·lectiu rebrà formació concreta en lideratge comunitari i podria arribar a crear una associació. Una altra possibilitat és vehicular aquesta participació a través d’alguna de les entitats ja existents al teixit associatiu del seu barri, com podrien ser associacions de veïns o de pares i mares d’alumnes.
Paraules clauDrets Socials/