Servei de Premsa
26/04/2024
Barcelona aprova la denominació Jardins de Montserrat Figueras a l’Eixample
04/08/2018
Temps estimat de lectura: 3 minuts
La soprano especialitzada en música antiga donarà nom a l’interior d’illa amb accés pel carrer Còrsega 195, delimitat pels carrers de Casanova, Villarroel i Paris
La placa es posarà coincidint amb la Festa major de l’Esquerra de l’Eixample, que té lloc els últims dies de setembre i primera setmana d’octubre
Montserrat Figueras se sumarà a d’altres barcelonines recentment incorporades al nomenclàtor de la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament la denominació Jardins de Montserrat Figueras, per a l’interior d’illa amb accés pel carrer Còrsega 195, delimitat pels carrers de Casanova, Villarroel i Paris, al districte de l’Eixample. La soprano catalana especialitzada en musica antiga va néixer a Barcelona1942 i va morir l’any 2011 després d’una llarga i fructífera carrera artística i personal al costat del violgambista Jordi Savall, fructífera en activitats pedagògiques, d’investigació i de creació.
L’alcaldessa Ada Colau ja ha aprovat el decret que suposa l’últim tràmit després que el plenari del districte i la Ponència del Nomenclàtor, en data 24 d’octubre del 2017, ja adoptessin aquest acord. La placa amb la nova denominació dels Jardins de Montserrat Figueras, prop de l’Hospital Clínic, es posarà coincidint amb la Festa major de l’Esquerra de l’Eixample que se celebra els últims dies de setembre i la primera setmana d’octubre.
Montserrat Figueras va ser un referent en la interpretació d’un ampli repertori vocal de les èpoques medieval, renaixentista i barroca. La seva trajectòria va estar vinculada a la del seu marit, el músic igualadí Jordi Savall i Bernadet, amb el qual fundà grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations.
La cantant i el seu marit varen fundar el segell discogràfic ALIA VOX amb el que gravaren més de mig centenar de discos. El seu repertori es basa en músiques d’origen llatí i obres polifòniques renaixentistes, entre d’altres. L’any 1989 enregistrà un disc de cançons medievals catalanes i l’any 1995 una sèrie de cants de la sibil•la. Actuà regularment als principals festivals d’Europa, Amèrica i Orient. Fou mare d’Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, i de Ferran Savall.
La seva tasca per recuperar la música antiga va ser reconeguda l’any 2001 amb una nominació als premis Grammy. El 2003 va rebre el títol d’Oficial de l’Ordre Francesa d’Arts i Lletres del govern francè. L’any 2008 rebé el premi UNESCO artistes per la pau juntament amb Jordi Savall. El 2011 va rebre el premi Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la recuperació de la música antiga. L’any 2011 va rebre un premi Grammy pel llibre-CD Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement.
Feminitzant el nomenclàtor
Els Jardins dedicats a la soprano catalana se sumen als d’altres dones que aquest mandat han anat conquerint espais de la ciutat. Alguns espais aprovats i batejats recentment han estat els Jardins dedicats a la matemàtica i astrònoma Assumpció Català o el passatge dedicat a la mestra i pedagoga Carme Aymerich, també a l’Eixample.
Els Jardins d’Elisa García Sáez; el passatge d’Isabel Vicente; la plaça de Maria Mullerat o el carrer de Micaela Chalmeta son d’altres nous espais públics que han estat aprovats per la Ponència del Nomenclàtor durant aquest últim any. També el carrer de la Maternitat ha estat rebatejat com a carrer d’Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d’Elna.
Properament a la llista s’hi sumarà l’actriu Anna Lizaran. La nova plaça pública del barri del Fort Pienc, situada a la confluència dels carrers Ribes, Alí Bei i Sicília, durà el nom de l’actriu a petició dels veïns, una proposta que ja ha rebut el vist-i-plau del Districte de l’Eixample i que ja ha estat elevada a la Ponència de Nomenclàtor per a la seva aprovació definitiva.
Material audiovisual
Paraules clauEixample/