L’Ajuntament de Barcelona recupera l’aqüeducte romà de la plaça del Vuit de Març mitjançant la remodelació d’una paret mitgera : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona recupera l’aqüeducte romà de la plaça del Vuit de Març mitjançant la remodelació d’una paret mitgera

07/08/2018



Temps estimat de lectura: 4 minuts

En concret, són les restes de l’aqüeducte que portava aigües d’una font prop del riu Besòs, des de Montcada fins a Bàrcino, des de finals del segle I aC

Aquesta actuació també serveix per posar en valor les restes de l’enderroc de les cases que hi havia al carrer de Duran i Bas l’any 1988

Les actuacions està previst que finalitzin el primer semestre de 2019 i compten amb un pressupost de 345.000 euros

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, ha iniciat les actuacions per a la remodelació de la paret mitgera de la Plaça Vuit de Març, al districte de Ciutat Vella. Aquesta intervenció, que ha comptat amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia de Barcelona, permetrà recuperar l’aqüeducte romà de Montcada existent en aquest entorn. La previsió és que la mitgera estigui enllestida el primer semestre de 2019 i les obres compten amb un pressupost de més de 345.000 euros.

La regidora Gala Pin ha destacat la recuperació i posada en valor d’aquest espai públic ubicat “a la rebotiga de grans avingudes com el Portal de l’Àngel i la Via Laietana” i que “va ser el primer edifici públic de la ciutat en època romana”.

 

 

Aquesta intervenció, juntament amb la que ja es va dur a terme a la façana posterior de l’edifici de Pi i Sunyer, acaba de donar entitat a la plaça del Vuit de Març. El projecte es basa en la recuperació de les restes arqueològiques de la part baixa, i en el tractament de la part superior de la façana per garantir la seva estabilitat i millorar-ne les condicions d’habitabilitat amb l’obertura dels patis de ventilació, tres noves balconeres que donen major il·luminació als habitatges, i amb la incorporació d’aïllament tèrmic.

Amb l’enderroc de les cases del carrer de Duran i Bas, al 1988, que va generar un nou espai urbà, va quedar al descobert l’aqüeducte que portava aigües del riu Besòs des de Montcada fins a Barcino. Amb la intervenció que s’està executant, la mitgera esdevindrà una nova façana que, a la base, compta amb l’aqüeducte, que prendrà un gran protagonisme i, a sobre, es troben les traces de les estances de les cases que van ser curosament enderrocades a finals dels anys 80.

Quan finalitzi l’adequació de la mitgera i la restauració de l’aqüeducte, el Servei d’Arqueologia de Barcelona farà una excavació al subsòl amb la finalitat de recuperar les bases dels pilars i poder veure l’alçat complet.

 

Una intervenció molt acurada

En el cas de l’aqüeducte, els quatre arcs amb les cinc pilastres del tram descobert destaquen per entre tota mena de restes constructives, traces, textures i senyals que constitueixen la part baixa del mur. Per tal de millorar l’observació i comprensió d’aquesta infraestructura romana es fa necessari descobrir la base de les pilastres, mostrant el nivell original en el qual s’assentava.

També s’alliberaran, fins a cert punt, els arcs i les pilastres del mur que els conté. Per això cal, en certa manera, obrir els ulls de l’aqüeducte seguint sempre els criteris i les indicacions concretes dels arqueòlegs. Així, es distingiran les restes arqueològiques del reblert general que les ha retingut i preservat fins ara. A més, es recuperarà la percepció de la profunditat de l’aqüeducte. En aquest sentit, s’obre parcialment l’últim ull de l’aqüeducte per poder-ne veure l’amplada coincidint amb la mitgera de “Ca la Dona”.

L’specus, el canal que duia l’aigua, s’identifica prou bé a excepció de la tapa que ha desaparegut en la major part. Amb la intervenció es mostrarà el nivell de la darrera pedra de coberta del canal establint així, de forma clara, el límit superior de l’aqüeducte.

D’altra banda, a la part superior de la mitgera, la casa enderrocada queda a la vista per la cara interior als habitatges i mostra les traces de les estances en els diferents nivells fins arribar al terrat.

La idea dels arquitectes que han dissenyat el projecte, Dilme, Fabré, Torras i Associats, és de portar la part privada dels habitatges a la part pública de la plaça, diverses cites ens remeten a aquesta sensació:

 

Una façana inesperada.

eren cases que ja no hi eren. […] La vida rebel d’aquestes habitacions no s’havia deixat vèncer per res. Encara era allà, aquella vida s’agafava als claus que havien quedat a les parets, es recolzava en el pam de sòl que encara era dret, s’havia arraulit sota l’arrencada dels racons, on encara es trobava una mica d’intimitat.

R. M. Rilke. “Els quaderns de Malte Laurids Brigge”

Les estances, el límit de la intimitat.

Tot i que la distinció entre el públic i el privat coincideixen amb l’oposició entre necessitat i llibertat, entre permanència i futilitat […] el significat més elemental de les dues esferes indica que hi ha coses que cal mantenir-les amagades per a que puguin existir mentre que d’altres cal exhibir-les públicament.

Hannah Arent. “La condició humana”

 

Document relacionat

Tall d’àudio





Paraules clau
Ciutat Vella/