La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs : Servei de Premsa

La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs

20/09/2018



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El nou espai compta amb una superfície de 810 metres quadrats i ha suposat una inversió de més d’1’6 milions d’euros

L’espai és polivalent i està pensat per infants, per fomentar la relació entre famílies i gent grant i infants i compta també amb horts urbans

La reurbanització d’aquest espai és una antiga demanda veïnal del barri i el projecte es va definir a través d’un procés participatiu

L’espai porta el nom d’Antònia Vilàs, veïna de la Barceloneta, poetessa, cantant, lletrista i compositora de cançons, entre les que cal destacar les havaneres

Divendres 21 de setembre, a les 18:00 hores, la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, assistirà a la inauguració i descoberta de la placa del nou Jardí Antònia Vilàs

 

Divendres 21 de setembre, a les 18:00 hores, la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, assistirà a la inauguració i la descoberta de la placa del Jardí Antònia Vilàs (carrer Balboa, 36), un nou espai públic al barri de la Barceloneta. A l’acte també hi participaran un membre de l’històric grup d’Havaneres Desplega Veles, Pere Rubíes; la presidenta de l’associació d’Amics de les Havaneres del Port Vell, Núria Berengueras; i Marià Castella i Vilàs, fill d’Antònia Vilàs. A més, hi haurà cantades d’havaneres.

 

 

I és que l’Ajuntament de Barcelona ha finalitzat les obres de reurbanització d’aquest nou espai públic al barri de la Barceloneta. El terreny, de 810 m2, compta amb espais per als infants, de relació de famílies, de relació entre la gent gran del barri i la infància i horts amb un caire més divulgatiu i experimental que productiu. Les actuacions han suposat una inversió de més d’1’6 milions d’euros.

Així, l’espai s’ha plantejat com un jardí amb una alta qualitat ambiental i una identitat formal pròpia al mateix temps que donar resposta a les voluntats i condicionants del que seran els seus usuaris. El jardí s’organitza a partir de dos accessos, a mode de rebedors, des dels carrers Balboa i Ginebra. A partir d’aquests dos accessos, una consecució d’espais s’articulen al llarg del solar on van apareixent diversos ambients i llocs per estar.

S’han emprat materials tous barrejats amb d’altres més durs, vegetació i superfícies no planes per rebaixar l’impacte que el soroll que pugui originar l’ús d’aquest espai verd. Pel que fa a temes de seguretat, com a característica principal cal remarcar que serà un espai tancat per una tanca amb un horari determinat d’obertura. Així, l’espai obrirà des de les 10:00 hores fins al capvespre.

S’ha creat un recorregut accessible amb paviment d’asfalt i s’empra sauló i paviment de terra per les zones toves. L’espai comptarà amb dues tanques, diversos murs de formigó i bancs que es col·loquen a tot l’àmbit per tal que la gent pugui seure.

Els horts es col·loquen en un dels límits del solar, tangencials a la tanca del carrer Ginebra, i compten amb una superfície d’uns 60 metres quadrats. D’aquesta manera, estan integrats dins del jardí però compten amb un funcionament autònom. Aquests també van acompanyats d’una caseta que serveix per ubicar els comptadors dels serveis i per guardar altres tipus d’eines o materials útils per a l’hort.

En la part més assoleiada, on es troba un sorral, s’hi col·loca una pèrgola lleugera i de petites dimensions en la que es lliga una enfiladissa de fulla caduca, per tal que aquest espai pugui estar protegit del sol durant l’estiu. També es plantaran arbres i arbusts tant de fulla caduca com perenne. L’espai, a més, comptarà amb una font d’aigua per donar servei als seus usuaris.

Originàriament, aquest espai era un solar edificable que el veïnat de la Barceloneta, especialment el dels edificis contigus, van aconseguir convertir-lo en zona verda. Un cop convertit en espai no edificable, diverses associacions i veïnat de la Barceloneta van mostrar interès per donar ús a aquest espai i van demandar-ho en un Consell de Barri. El disseny de la reurbanització ha sorgit fruit d’un procés participatiu amb veïns i veïnes del barri.

 

Antònia Vilàs donarà nom a aquest nou espai públic de la Barceloneta

Aquest espai portarà el nom de l’Antònia Vilàs i Ferràndiz (Barcelona, 11 de juliol de 1926 – 2 d’abril de 2018). Nascuda a la Barceloneta, aquest barri, la seva vida i la seva gent es van convertir en la inspiració i la temàtica de bona part de la seva producció artística i literària. Va ser poetessa, cantant, lletrista i compositora de cançons, entre les que cal destacar les havaneres, a l’entorn de les quals girava també la seva tasca associativa i veïnal.

L’Antònia Vilàs va regentar una botiga de roba al carrer Atlàntida, a la popular Repla, i va ser autodidacta de formació en el món de la música. El 1978 va escriure el primer poema, dedicat a la seva mare, i el 1982 va composar la primera havanera, “Voga, voga mariner”. Més endavant també va composar sardanes. L’any 1987 va fundar l’Associació “Amics de les Havaneres”, que organitzà la “Trobada Barcelona Cara al Mar” i altres activitats musicals i culturals, i el 1999 el grup d’havaneres “Desplega Veles”, de la que en va ser cantant, acompanyada de Pere Rubies de tenor, Joan Caixàs tocant la guitarra i Pilar Vila tocant l’acordió. A més va ser promotora i intèrpret de nombrosos recitals poètics i musicals a Sant Miquel del Port, Santa Maria del Mar i a auditoris, teatre o cercles artístics.

Els seus poemes, en els que tracta l’ambient mariner de la Barceloneta, fa seva família i la seva gent,  van ser recitat per ella mateixa en multitud d’actes, sobretot al seu barri, i van formar part de reculls de poesia. Entre les seves cançons, ja siguin havaneres, sardanes, cançons melòdiques, valsos i peces per a corals destaquen les sardanes “Dels teus ulls la mirada”, “Perquè?” i “Dona’m la mà”, però fou popular per les havaneres, entre les que destaca “Mare, vull ser pescador”, i també “Barceloneta estimada”, La cançó del mestral, “Cercant un món millor”, “Clam a la Mare de Déu de la Candelera”, “Des de casa veig el mar”, “La taverna d’en Roc”, “El trist destí d’una barca abandonada”, etc., que foren interpretades per ella mateixa i per molts grups d’havaneres.

L’octubre del 2006 va rebre un concert d’homenatge al Palau de la Música de Barcelona i el 2012 en va rebre un altre a la taverna “La Bella Lola”, de Calella de Palafrugell. El 2008 li fou atorgat un dels premis 2 x 4 a ritme d’Havanera de la Fundació Ernest Morató. Va morir a l’Hospital del Mar als 86 anys, i l’Ajuntament de Barcelona li atorgà la “Medalla d’Honor de la Ciutat” l’any 2013, a títol pòstum, “per una vida dedicada a la poesia i la composició, en particular d’havaneres, i per la seva implicació en el barri de la Barceloneta”.





Paraules clau
Ciutat Vella/