L’Ajuntament i la Generalitat acorden incrementar les aportacions econòmiques a la ciutat de Barcelona en 64 milions d’euros per ampliar els pisos de lloguer assequible : Servei de Premsa

L’Ajuntament i la Generalitat acorden incrementar les aportacions econòmiques a la ciutat de Barcelona en 64 milions d’euros per ampliar els pisos de lloguer assequible

21/09/2018



Temps estimat de lectura: 5 minuts



La concreció d’aquest increment pressupostari es farà a través de quatre actuacions diferents: la mobilització d’habitatges buits de propietaris privats per destinar a la Taula d’emergències, la compra d’habitatges destinats a la Taula d’emergències i altres lloguers socials, la promoció del parc públic de lloguer, i l’expropiació de l’ús de fruit de pisos de grans tenidors

L’alcaldessa, Ada Colau, celebra l’anunci que ha fet la Generalitat de Catalunya que està treballant en un decret per evitar que l’habitatge de protecció oficial es pugui desqualificar per passar al mercat privat

Les dues administracions faran pinya davant l’Estat per recuperar la plena vigència de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, suspesa encara en part pel Tribunal Constitucional

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han acordat incrementar les aportacions econòmiques destinades a polítiques d’habitatge en 64 milions d’euros, en una sessió extraordinària de la Junta General del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, celebrada aquest matí i que ha estat presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Joaquim Torra.

 

 

Aquest acord es desglossa en quatre línies d’actuació concretes, que es desplegaran en el marc d’actuació conjunta del Consorci de l’Habitatge de Barcelona:

1. La Generalitat es compromet a participar en la mobilització d’habitatge buit per destinar-lo al lloguer assequible. Ho farà aportant 4,05 milions d’euros. L’Ajuntament per la seva banda, aportarà 15 milions més i amb aquests 19 milions d’euros se signarà un nou acord amb la Fundació Hàbitat3 que suposarà arribar a 350 pisos mobilitzats. Els 250 pisos ja mobilitzats per l’Ajuntament i 100 pisos més. Tots els habitatges mobilitzats es destinaran a atendre diferents programes de lloguer social. Fruit dels acords que estan vigents entre la Fundació Hàbitat3 i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, serà aquesta entitat del tercer sector qui buscarà aquests habitatges, els reformarà i els gestionarà perquè estiguin disponibles per a la Taula d’emergències. Fins ara, Barcelona estava exclosa dels recursos de la Generalitat per mobilitzar habitatge.

2. La segona línia d’actuació es concreta en un pacte en el qual l’Ajuntament de Barcelona assumeix el compromís de subscriure un crèdit de fins a 20 milions d’euros amb l’Institut Català de Finances (ICF). Aquests diners es destinaran a la compra d’habitatge, a través de l’exercici del dret a tanteig i retracte. El pacte amb la Generalitat de Catalunya consisteix en què l’administració catalana es compromet a igualar la xifra de compres realitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb aquest crèdit de l’ICF, però amb els seus recursos. Aquests habitatges també es destinaran de manera preferent a resoldre les necessitats de la Taula d’emergències, així com per altres programes de lloguer social. Amb la suma dels 20 milions d’euros del crèdit de l’ICF i els 20 milions que la Generalitat es compromet a aportar, es poden arribar a comprar fins a 400 habitatges. Fins ara la Generalitat no havia prioritzat la ciutat de Barcelona en les compres d habitatge. Dels 1.000 pisos comprats a Catalunya durant aquests anys només 5 es troben a Barcelona.

3. La tercera línia d’acció que resulta dels acords celebrats avui es desprèn que la Generalitat destinarà 5 milions d’euros procedents de les subvencions que rep directament de l’Estat a través del Plan Nacional de Vivienda, a subvencionar durant l’any 2018 les promocions que l’IMHAB (Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona) té en marxa. En anteriors exercicis, la Generalitat i el Ministeri de Foment havien aportat 31 milions d’euros al finançament de les promocions de l’IMHAB, però durant els darrers anys ni el govern central, ni la Generalitat havien destinat recursos . Fruit d’
aquest acord en sumaran 5 més, és a dir, 36 milions d’euros.

4. Finalment, el quart acord destacat que es desprèn de la reunió d’avui és l’expropiació de l’ús de fruit d’habitatges de grans tenidors, al qual es destinaran 350.000 euros per part de l’Ajuntament de Barcelona, i 350.000 euros per part de la Generalitat, una mesura que està prevista al Decret llei 1/2015 de 24 de març de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària.

Així doncs, el repartiment de la despesa destinada a diferents polítiques d’habitatge que es despleguen a la ciutat de Barcelona abans dels acords celebrats avui era:
– 84% de la despesa assumida per l’Ajuntament de Barcelona
– 16% de la despesa assumida per la Generalitat de Catalunya

I a partir dels acords d’avui queda de la següent manera:
– 81% de la despesa l’assumeix l’Ajuntament de Barcelona
– 19% de la despesa l’assumeix la Generalitat de Catalunya

Els acords permeten avançar en la corresponsabilització de la Generalitat en el desplegament de polítiques d’habitatge públic a la ciutat de Barcelona. Esdevenen un avenç que cal anar ampliant en el futur, ja que la situació actual està encara lluny del repartiment 60% Generalitat – 40% Ajuntament que hauria de ser d’acord amb la responsabilitat que assumeix cada administració en el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha celebrat aquest nou marc de col·laboració que s’ha obert avui en la reunió amb caràcter extraordinari de la junta general del Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Segons ha dit “ho veiem com un punt d’inflexió molt positiu” tot i que ha advertit també que “no és suficient perquè encara està lluny de l’objectiu del 60% d’aportació de la Generalitat i 40% d’aportació de l’Ajuntament”. En aquest sentit, Colau ha demanat que “sigui un canvi de tendència que agafi velocitat perquè la gent jove, o les famílies treballadores no hagin de marxar de la nostra ciutat”.

A la reunió d’avui també s’hi ha tractat altres temes sobre habitatge en els quals les dues administracions estan d’acord en treballar juntes i fent pinya. Un d’ells és la recuperació de la plena vigència de les lleis catalanes en matèria d’habitatge que van ser suspeses de manera parcial pel Tribunal Constitucional. Entre les quals, la 24/2015, un dels instruments amb els quals s’havia pogut dotar l’administració catalana justament per lluitar contra la situació d’absoluta vulnerabilitat que s’havia generat en algunes famílies arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. Ajuntament i Generalitat coincideixen en la necessitat de reclamar al Govern de l’Estat la recuperació de la vigència dels articles suspesos, a través dels quals es responsabilitza els grans tenidors d’habitatge perquè siguin ells els que tinguin l’obligació d’oferir lloguers socials a les famílies que perden la capacitat d’afrontar els pagaments dels seus habitatges.

 

Document relacionat



Compartiu aquest contingut

Paraules clau
habitatge/
Anar a l'inici d'aquesta pàgina