Servei de Premsa
21/09/2024
Barcelona retirarà la medalla atorgada per l’Ajuntament franquista al dictador Francisco Franco
18/11/2018
Temps estimat de lectura: 4 minuts
El govern municipal inicia l’expedient per retirar 7 medalles atorgades per l’Ajuntament franquista a personalitats militars o a institucions com la “Sección Femenina de Falange Española”
La tramitació dels expedients culminarà amb una votació al Consell Plenari del 25 de gener, coincidint amb el 80è aniversari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes franquistes del dia 26
La iniciativa se suma a altres fites contra la impunitat, com son la revocació de les Medalles d’Or a l’exministre Rodolfo Martín Villa i l’alcalde Miquel Mateu Pla així o l’anul•lació dels expedients de depuració a més de 1.600 funcionaris municipals
Aquesta nota inclou material audiovisual relacionat
L’Ajuntament de Barcelona iniciarà l’expedient de retirada de 7 medalles o condecoracions atorgades per l’Ajuntament franquista a entitats i persones relacionades amb el règim franquista. Una d’elles, la més destacada, és la Medalla commemorativa de los XXV años de Paz, atorgada l’any 1964 al dictador Francisco Franco Bahamonde.
L’objectiu és recuperar la memòria democràtica de la ciutat, acabar amb la impunitat franquista i restituir la memòria de les víctimes del feixisme i persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975.
El govern municipal ha previst que l’expedient de revocació de les medalles es voti en el Plenari del 25 de gener de l’any vinent, coincidint amb l’aniversari de la caiguda de Barcelona, quan se celebren 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener del 1939, després de dos anys i mig de Guerra Civil i múltiples bombardejos.
A banda de retirar la Medalla al dictador Francisco Franco, l’Ajuntament de Barcelona proposa retirar, amb el vist i plau del Plenari les següents Medalles d’Or:
– General José Solchaga Zala (1881-1953).Va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939. Atorgada el 1949.
– General Agustín Muñoz Grandes. Ministre Secretari general del Movimiento, General en cap de la División Azul, Ministre de l’Exèrcit. Atorgada el 1969.
– Antonio Ibañez Freire. Va acabar sent Ministre de l’interior 1979-1980 Tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany atorgada durant la segona guerra mundial. Atorgada el 1966.
– Sección Femenina de Falange Española. Institució creada l’any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola Atorgada el 1966.
Així mateix, es preveu iniciar els tràmits de retirada de la Medalla de la Ciutat:
– Tercio de Requetes de Nuestra Señora de Montserrat. (Cròniques de l’Aj. P.169) Gaseta nº 14; 7 d’agost de 1939.
– Al General Serveriano Martínez Anido li retirem la Gran Cruz de la Beneficiencia que li va atorgar l’Ajuntament de Barcelona el 16 de juliol de 1929.
– No té medalla. Té un reconeixement. Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera, el General Martínez Anido va causar el terror entre els treballadors, sent un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats amb la policia amb la anomenada llei de fugues .(Cròniques… p.174) Gaseta nº 29, 22 de juliol de 1929.
Barcelona dona un nou pas en la lluita contra la impunitat franquista
La proposta de retirar aquestes medalles se suma a d’altres iniciatives que ha dut a terme el govern municipal contra la impunitat franquista i per restituir la dignitat de totes les víctimes del règim. El passat mes d’abril, el Plenari Municipal va revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul•lar els expedients de depuració de més de 1.600 treballadors/es municipals a fi de restituir la seva dignitat.
Un any abans, al març del 2017, va ser l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, qui va veure com el Consell Plenari li revocava la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona que se li havia concedit l’any 1976, a finals de la dictadura.
Així mateix el Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, ha fet aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge. Després d’elaborar un cens dels elements de simbologia franquista que perduraven a la via pública, es va procedir a retirar-los, donant compliment al que estipula la Llei de Memòria Històrica. En total s’han retirat prop de 1.100 plaques.
L’Ajuntament es querella contra els crims del franquisme
L’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.
Des de maig de 2015 el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals en l’etapa del tardofranquisme. A més, també ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.
A tota aquesta tasca s’hi suma la querella anunciada fa dues setmanes que el consistori ha interposat contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès amb la lluita contra la impunitat franquista i en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, apunta amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.
Enllaços relacionats
Paraules claucultura/ memòria/