Barcelona es dota d’una normativa pionera a tot l’Estat per destinar el 30% dels pisos nous a habitatge assequible : Servei de Premsa

Barcelona es dota d’una normativa pionera a tot l’Estat per destinar el 30% dels pisos nous a habitatge assequible

05/12/2018

La Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament l’MPGM que obliga les promocions residencials de més de 600 m2, siguin de nova creació o de reforma integral, a destinar un 30% de la superfície per a habitatge de protecció pública

La mesura ja ha superat tots els tràmits i entrarà en vigor en els propers dies, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)

Neix de de les demandes de la FAVB, PAH, Observatori DESC, ABTS i Sindicat de Llogaters de tirar endavant iniciatives per augmentar els pisos assequibles de la ciutat i garantir el dret a l’accés a l’habitatge

S’aconseguirà fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 330 pisos nous cada any i es garantirà la correcta distribució territorial dels pisos

En base als requisits d’accés que marca la normativa catalana, podrà sol·licitar els habitatges un 75% de la població de Barcelona, i els preus seran assequibles: segons el règim general, un pis de 80 m2 costa al voltant d’uns 510€ al mes si és de lloguer i 136.000€ si és de venda

També ha vist llum verda el planejament que declara tot el municipi com a àrea amb dret de tanteig i retracte perquè l’Ajuntament disposi de dret de compra preferent en la compravenda de determinats edificis o solars i evitar la gentrificació

La mesura per destinar a habitatge assequible el 30% dels pisos nous de Barcelona ja és una realitat. Aquest dimecres, la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament la Modificació de Pla General Metropolità (MPGM) impulsada per l’Ajuntament que obliga que un 30% dels habitatges nous que els promotors construeixin o reformin integralment a la ciutat siguin de protecció pública. Ara, l’instrument urbanístic ja ha superat tots els tràmits administratius i entrarà en vigor en els pròxims dies, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

 

L’alcaldessa, Ada Colau, i la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, han participat en la reunió de la subcomissió, celebrada a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat –l’òrgan depèn de la Generalitat–. A la sortida, Colau ha dit que el d’avui és “un dia històric que marca un abans i un després en la defensa del dret a l’habitatge i posa límits a l’especulació desfermada que s’ha patit durant massa temps a la ciutat i a l’Estat”.

“La ciutadania feia temps que deia que calien polítiques valentes”, ha destacat, i ha afegit que l’MPGM és també un “missatge molt clar” cap a qui es dedica al negoci immobiliari, que és “legal i legítim però s’ha de fer des de la coresponsabilitat”.

Es tracta d’una fita sense precedents a l’Estat espanyol, ja que Barcelona és la primera ciutat que implanta una regulació d’aquestes característiques, de forma similar a com ja s’ha desenvolupat amb èxit a ciutats com Nova York, París o Londres.

Aquesta és una de les mesures amb més pes sorgides de les demandes de les entitats socials per fer front al problema de l’accés a l’habitatge digne i protegir l’equilibri social dels barris. En concret, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i Sindicat de Llogaters.

En els últims mesos, el Govern municipal les ha treballat amb els col·lectius i amb els grups polítics per reflectir-les en el nou instrument urbanístic. I també amb el Departament de Territori per dur-lo a l’aprovació definitiva. Amb la seva implantació, l’equip de Govern vol, d’una banda, incrementar el parc d’habitatge assequible de forma ben distribuïda a tots els districtes. I, de l’altra, regular el mercat immobiliari i exigir als promotors privats que es coresponsabilitzin amb l’entorn urbà que atorga valor a les seves propietats.

 

Uns 330 habitatges assequibles nous l’any a les promocions privades

Concretament, l’MPGM aprovada avui estableix que les promocions residencials de més de 600 metres quadrats (m2) de sostre construït o per construir en un solar hagin de destinar un 30% de superfície a habitatges de protecció oficial.

Això afecta tant les promocions de nova construcció com les de reforma integral. Els habitatges protegits seran de règim general i estaran sotmesos al dret de tanteig i retracte per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Així, es calcula que s’aconseguirà fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 334 pisos nous cada any, que és el 30% dels 1.114 habitatges nous que s’han construït cada any entre 2008 i 2016 en sòl urbà consolidat de la ciutat.

Introduint aquests mínims es garantirà la correcta distribució territorial del parc d’habitatges protegits i s’evitarà que es concentrin en determinats barris perifèrics on ja hi ha habitatge protegit. D’aquesta manera, més del 50% dels nous habitatges assequibles s’ubicaran en barris cèntrics, que són on fa més falta l’habitatge protegit i on s’està patint més la gentrificació i l’expulsió de veïnat.

 

El 75% de la població podrà accedir-hi

Als habitatges protegits hi pot tenir accés qualsevol persona que estigui inscrita al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). La Generalitat, a través del decret que regula el Registre, en determina els requisits d’accés.

Per optar-hi, s’ha de tenir uns ingressos inferiors a 5 IRSC (5,35 IPREM), que equival a 53.118,20 € per a unitats familiars d’un membre, 54.761,03 € per 2 membres, 57.116,34 € per 3 membres, i 59.020,22 € per 4 membres o més. Això vol dir que el 75% de la població de Barcelona podrà sol·licitar els habitatges protegits que es construeixin arran de la mesura.

Pel que fa als preus, que els fixa la Generalitat, per un pis de 80 m2 a data d’avui el preu de lloguer és aproximadament al voltant de 510 euros al mes, i el de venda, 136.000.

Es tracta d’una proposta ja prevista en la Llei d’urbanisme i al Reglament que la desenvolupa, i la Llei del dret a l’habitatge catalanes, que el consistori ha desenvolupat de forma innovadora per implicar els promotors privats en el retorn social de la construcció d’habitatge.

A més, es garanteix la viabilitat econòmica de les operacions privades, ja que es té en compte el diferencial entre el preu del moment de la compra del solar o edifici i el preu del moment de l’aprovació inicial de la norma.

En aquest sentit, l’obligació del 30% l’hauran de complir totes les noves llicències que es tramitin des de l’aprovació definitiva. No s’aplicarà a les llicències presentades durant els dos anys següents a l’entrada en vigor de l’MPGM que acreditin transaccions vinculades a la nova promoció fetes entre l’1 de juliol de 2016 i l’aprovació inicial de la mesura.

A les que acreditin una transacció entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2016 els serà d’aplicació el 30%, i podran presentar un estudi econòmic que justifiqui que destinar una part dels habitatges a protecció pública comporta la inviabilitat econòmica de l’operació. En aquest cas, l’Ajuntament validarà el document, i si conclou que un percentatge inferior al 30% fa viable l’operació, s’haurà d’aplicar aquest percentatge més baix, sempre i quan no doni lloc a una superfície d’habitatge públic més baixa que el que marquen els mínims de la llei catalana. En aquest cas, i si la inviabilitat està plenament justificada, la llicència quedarà exempta de l’aplicació del 30%.

 

Dret de compra preferent en determinades finques de tota la ciutat

A més de la mesura del 30% d’habitatge protegit, la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona també ha aprovat definitivament una MPGM que declara tot el municipi de Barcelona com a àrea amb dret de tanteig i retracte. L’objectiu és que l’Ajuntament disposi del dret de compra preferent en la compravenda de determinats immobles o solars que s’estiguin venent, i que els pugui adquirir per l’import registrat en la transacció.

La mesura s’aplicarà durant sis anys prorrogables a sis més, i inclourà edificis plurifamiliars, propietats verticals, terrenys sense edificar, edificacions en mal estat, habitatges sotmesos a l’impost d’habitatges buits i habitatges protegits.

Per tant, el nou instrument servirà per aturar operacions clarament especulatives que provoquin l’expulsió de veïnat i operacions al mercat negre, i per protegir els immobles de propietat vertical de l’adquisició per part de fons d’inversió. I es tindrà un millor coneixement en temps real de les transaccions que tenen lloc a la ciutat.



Compartiu aquest contingut