Servei de Premsa
20/07/2024
Barcelona considera l’accés a l’habitatge i la garantia d’ingressos els punts fonamentals del seu compromís amb el Pilar Social Europeu
29/01/2019
Temps estimat de lectura: 3 minuts
L’elecció es fa en el marc de la campanya Inclusive Cities for all que impulsa la Xarxa Eurocities i vol posar de manifest l’aposta estratègica de les ciutats en favor d’una Europa més cohesionada socialment
La reserva del 30% d’habitatge social en les noves promocions o el projecte B-Mincome són dos dels projectes que Barcelona exposa a Europa com a exemples d’una aposta estratègica per avançar en la construcció de societats més justes
L’Ajuntament de Barcelona ha escollit la renda bàsica, per una banda, i l’habitatge i l’assistència al sensellarisme, per l’altra, com els dos compromisos més destacables de la ciutat dins dels 20 principis que conformen el Pilar Social Europeu. El compromís amb aquestes principis l’ha formalitzat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, amb la signatura oficial dels documents. Aquest mateix pas l’estan fent altres ciutats europees, en el marc de la campanya Inclusive Cities for all que impulsa la Xarxa Eurocities, que serà presentada oficialment el proper 21 de febrer a Brussel·les en un acte que tindrà lloc al Parlament Europeu. A aquest esdeveniment està previst que assisteixi igualment Laia Ortiz, representant la ciutat de Barcelona i també com a presidenta del Fòrum Social de la Xarxa Eurocities durant dos anys i fins al passat mes de novembre. Durant aquest període, la tinenta d’alcaldia ha liderat les reivindicacions del moviment municipalista per fer del Pilar Social Europeu una eina efectiva que tingui repercussions palpables en la defensa dels drets socials a les ciutats.
El doble compromís de Barcelona (el principi 14 de la renda mínima i el 19 d’habitatge i assistència al sensellarisme) té a veure amb factors molt concrets i amb les polítiques socials impulsades durant els últims anys a la ciutat, com és el cas del projecte B-Mincome per testar l’eficàcia d’impulsar rendes mínimes, o bé la reserva del 30% d’habitatge social en les noves promocions i la inversió rècord fins als 35 milions d’euros anuals en l’assistència a persones en situació de sensellarisme. D’aquesta manera, Barcelona exposa i argumenta quina ha estat la seva aposta estratègica per abordar aquestes qüestions, així com l’esforç de planificació i pressupost que s’ha efectuat, amb el compromís últim de seguir treballant en aquesta línia i poder encoratjar d’altres ciutats del continent a prendre mesures similars.
El Pilar Social Europeu, aprovat pels dirigents europeus el novembre del 2017 a la Cimera Social de Göteborg, estableix els 20 principis i drets socials bàsics que haurien de guiar l’acció política a Europa per tal d’assolir mercats de treball i sistemes de protecció social el més equitatius possible. És la primera passa que ha fet la Unió Europea per tal de definir unes polítiques socials comunes i, des de la Xarxa Eurocities, Barcelona ha treballat intensament per aconseguir que el món local tingui un paper clau no només en la definició d’aquests principis, sinó també en la seva implementació. De fet, com a administracions més properes a les persones, les ciutats són en gran part les encarregades de posar en marxa les polítiques socials dissenyades a nivell supramunicipal. Per aquesta raó, Barcelona ha insistit en la necessitat que els principis del Pilar Social Europeu vagin més enllà d’una declaració no vinculant i s’acompanyin igualment d’una dotació econòmica extensa que en alguns casos pugui anar directament al món local.
Amb la campanya de les ciutats mostrant el seu compromís amb els principis del Pilar Social Europeu, la Xarxa Eurocities vol demanar igualment que els fons estructurals europeus a partir del any 2020 vagin destinats a reforçar les polítiques socials. Aquesta petició arriba en un moment molt concret, en què són a prop les eleccions europees del proper mes de maig, i davant de l’amenaça que representen determinats partits extremistes i antieuropeistes, amb discursos que van absolutament en contra del que representa la idea d’una Europa inclusiva i cohesionada.
Paraules clauDrets Socials/ Pilar Social Europeu/