Servei de Premsa
26/04/2024
Una recerca inèdita treu a la llum els refugis construïts en època franquista a Barcelona
04/08/2019
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona ha participat en un projecte de recerca amb l’arqueòleg especialista en la Guerra Civil, Jordi Ramos Ruiz
L’estudi d’anys de documents i arxius conclou que fins ben entrada la dècada dels anys 50, el règim franquista va intentar recuperar els refugis antiaeris republicans, i també en va realitzar de nous
A partir del temor i pànic d’una intervenció aliada contra l’Estat espanyol, es va dictar el decret del 20 de juliol de 1943 sobre la construcció de refugis en les edificacions noves
Aquesta nota inclou recursos gràfics i declaracions
Actualment, com a idea errònia de caràcter general sobre els refugis antiaeris es considera que durant el franquisme es varen intentar d’amagar i fer oblidar. Lluny d’aquesta realitat, el règim franquista va intentar gestionar un nou pla de defensa passiva seguint el model republicà exemplar de la Junta de Defensa Passiva (1936-1939). Això és el que constata el projecte de recerca fet per l’arqueòleg especialista en la Guerra Civil, Jordi Ramos Ruiz en col·laboració amb Carme Miró, del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.
A grans trets, l’estudi d’anys de documents i arxius conclou que fins ben entrada la dècada dels anys 50, el règim franquista va intentar recuperar els refugis antiaeris republicans, i també en va realitzar de nous. També constata com, a partir del temor i pànic d’una intervenció aliada contra l’Estat espanyol, es va dictar el decret del 20 de juliol de 1943 sobre la construcció de refugis en les edificacions noves.
Els refugis antiaeris: vida més enllà de la Guerra Civil
A la ciutat de Barcelona, un cop acabada la Guerra Civil, en un primer moment, el més habitual va ser tapar les boques d’entrada i pous dels refugis existents a la via pública i recollir la runa dels carrers, amb la intenció de realitzar un estudi exhaustiu de tots els refugis i determinar així les reformes per a la seva reutilització o la seva inutilització.
La falta de mitjans econòmics i el fet que no es definia a qui pertocava la competència en qüestió de refugis i defensa passiva, que en el cas de Barcelona en el darrer moment va arribar a l’Ajuntament, varen impedir la realització d’aquest estudi.
Anys més tard, però, les factures presentades al règim franquista per al tancament d’accessos i pous, excavacions i transport de terres sobrants de refugis de l’any 1939, són de gran valor arqueològic i històric per estudiar els refugis antiaeris que es varen realitzar durant la Guerra Civil.
Durant l’època inicial del franquisme, el problema de Barcelona era evident ja que el seu cens era d’un total de 1.081.175 persones. No disposava de prou refugis antiaeris per a tots els seus habitants. Es va arribar a calcular que, en cas d’atac, a l’entorn d’un 60% de la seva població hauria de ser evacuada. Dels 1400 refugis que figuren a la Junta de Defensa Passiva, només es varen acabar 111, quedant 155 iniciats i en construcció en mina 606, essent la resta soterranis o plantes baixes habilitades o refugis no iniciats.
Els càlculs i les pretensions de l’administració franquista eren abismals, com ho era el cost dels materials i dels jornals de tot el que pretenien construir: 304 refugis en mina, de tres entrades i 400 cel·lulars amb 800 boques, restant els ja existents per a la protecció real de tota la població barcelonina.
A partir del temor i pànic d’una intervenció aliada contra l’Estat espanyol, es va dictar el decret del 20 de juliol de 1943 sobre la construcció de refugis en les edificacions noves. Segurament, amb la intenció d’anar avançant en la defensa passiva, ja que els costos econòmics de reutilitzar els refugis antiaeris republicans eren abismals.
Pànic d’un atac per part dels aliats durant la Segona Guerra Mundial
La historiografia referent als refugis antiaeris ha tractat de manera diferenciada els refugis republicans i els de l’època franquista. Recordem, que fins ben entrada la dècada dels anys 50, el règim franquista va intentar recuperar els refugis antiaeris republicans, i també en va realitzar de nous. Principalment, les noves construccions de refugis, per l’alt cost econòmic, es quedaven en projectes oblidats, però són els centres lúdics i fàbriques on es van dissenyar nous refugis davant el pànic d’un atac per part dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta afirmació es troba contrarestada en el següent document:
ORDEN de 18 de Octubre de 1943 por la que se determinan las poblaciones a las que es de aplicación el Decreto de 20 julio 1943 sobre construcción de refugios antiaéreos. A fin de dar cumplimiento a lo preceptuado en el Decreto de 20 julio de 1943 sobre construcción de refugios en todas las poblaciones del territorio nacional de más de veinte mil habitantes y en aquellas otras de menor importancia estratégica se presuma puedan ser objeto preferente de agresiones aéreas, a propuesta de la Jefatura Nacional de Defensa Pasiva. Esta Presidencia del Gobierno se ha servido disponer: / 1º. Las poblaciones a las que habrán de aplicarse los preceptos de dicho Decreto, son las siguientes: Barcelona: Barcelona, Badalona, Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Tarrassa, Igualada, Villanueva y Geltrú. / 2º. La Jefatura Nacional de Defensa Pasiva dictará las disposiciones necesarias para inspeccionar el cumplimiento del Decreto de 20 de julio de 1943 y la presente Orden. / Madrid, 18 de octubre de 1943 / P.D. El Subsecretario. LUIS CARRERO.
La Junta de Defensa Passiva franquista que encara funcionava amb els mateixos plantejaments que la republicana, va emetre un informe a les poblacions esmentades. La seva intenció era poder constatar quins eren els permisos d’edificacions del municipi, amb la pretensió de controlar o poder planificar els refugis antiaeris que s’estaven construint. A l’any 1962, l’Ajuntament de Barcelona realitzà un inventari d’un total de 153 refugis, amb nova numeració sense coincidir en el llistat realitzat durant la Guerra Civil.
La Carta Arqueològica de Barcelona quantifica en 1.273 els refugis antiaeris de la ciutat, una xifra mai definitiva, que sempre balla segons els llistats o la documentació consultada.
Recursos relacionats
Imatges i material complementari
Declaracions
Paraules clauguerra civil/ Memòria Històrica/ recerca/ refugis/