Dilluns, 4 de novembre, a les 18 hores, al Saló de Cent, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, presidirà l’acte de lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica 2019 a l’escriptora xilena Isabel Allende. La periodista Ariadna Oltra farà la glossa de la guardonada.

El festival Barcelona Novel·la Històrica, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, arriba enguany a la seva 7a edició, i tindrà lloc entre 4 i el 9 de novembre, principalment a la Biblioteca Jaume Fuster. Aquesta edició, se centra amb la gran literatura inspirada en les petites històries quotidianes i acollirà 18 activitats en les que participaran un total de 33 convidats.

Els mitjans que vulguin assistir a l’acte de lliurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica cal que confirmin assistència a través del correu electrònic premsaicub@bcn.cat.

Dilluns, 4 de novembre, a les 19.30 hores, a La Central del Raval (carrer Elisabets, 6), l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, conversarà amb el periodista, filòsof i escriptor Josep Ramoneda, amb motiu de la presentació del llibre ‘Cataluña-España: ¿qué nos ha pasado?’.

Dissabte, 2 de novembre, a les 10:00 hores (Arc del Triomf de Barcelona) la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, assisteix a l’acte inaugural de la 9ª edició de l’Expolectric. L’esdeveniment també comptarà amb la presència de la Consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya,  Àngels Chacón i  el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Poveda.

L’Expoelectric, esdeveniment centrat en els vehicles elèctrics i les energies renovables, compta aquest any amb prop de 50 expositors.

Diumenge 3 de novembre a les 12.30 hores (església de Sant Jaume, c. Ferran, 28), el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Khalid Ghali, assisteix a la missa en honor a la Verge del Rocío, que serveix com a acte inaugural de la celebració dels 50 anys de l’Hermandad de Nuestra Señora del Rocío de Barcelona.

Actualment, la Verge del Rocío, que es troba al poble d’Almonte (Huelva) té 121 germandats, la majoria andaluses. La de Barcelona es va fundar el 1969 i la seva església parroquial és la de Sant Jaume, al carrer Ferran, on es custodia el ‘simpecado’, una insígnia amb la imatge de la Immaculada que la germandat guarda durant tot l’any i porten sobre un carro estirat per bous pel romiatge que celebren cada any el Dilluns de Pentacosta.

La missa en honor a la Verge del Rocío d’aquest diumenge serà oficiada per l’Arquebisbe Cardenal de Barcelona Joan Josep Omella.

Les activitats s’allargaran fins al 2021, quan es compliran 60 anys de l’aixecament de la barrera que va dividir la capital alemanya durant la Guerra Freda

El projecte “Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021” pretén vincular les dues ciutats a través de la reflexió al voltant dels murs i fronteres, tant visibles com invisibles

La proposta d’actes aniran des dels cursos i la formació fins a l’art, passant per cicles de cinema i debat, exposicions i ‘performances’, entre d’altres

El Born Centre de Cultura i Memòria impulsa “Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021”, un projecte plurianual (2019-2021), que durant dos anys esdevindrà un focus d’acció i pensament que vincularà les dues ciutats.

El 9 de novembre de 2019 es compleixen 30 anys de l’enderrocament del mur de Berlín. El 2021 farà 60 anys que es va començar a construir. Entre 1961 i 1989, el mur va marcar físicament la separació ideològica de la ciutat i del territori, i es va convertir en un símbol polític de la Guerra Freda. Icona del segle XX, la destrucció del mur de Berlín és el fet històric que identifica un canvi de paradigma en la memòria i en el món contemporani.

“Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021” compta amb la complicitat de diversos agents i institucions, i reuneix activitats de formats diferents per commemorar aquesta doble efemèride.

Reflexionar sobre l’impacte del mur a Europa és d’una gran significació, especialment en un període com l’actual en què la crisi democràtica profunda planteja múltiples interrogants i estimula la recerca de respostes.

Barcelona, ciutat oberta i acollidora, és també pionera en l’establiment de polítiques públiques de memòria, amb la voluntat de construir ciutadanies crítiques, compartir i intercanviar experiències i sensibilitats amb altres ciutats europees on els moviments civils s’han fet ressò dels debats sobre memòria pública.

El Born CCM, un espai patrimonial al servei de la ciutadania, és el lloc idoni per promoure la reflexió crítica sobre el paper de la memòria al món contemporani, és a dir, sobre la interpretació que els col·lectius socials fan del passat i quin impacte tenen aquests processos sobre el present.

Amb aquest projecte, ideat i coordinat per Kathrin Golda-Pongratz, El Born CCM proposa un seguit d’actes que conviden la ciutadania a pensar sobre les empremtes que va deixar la construcció i l’enderrocament del mur, sobre els conflictes locals i transnacionals que generen els murs, i sobre com es configuren i reconfiguren els relats polítics, culturals, socials i memorials.

 

Programa d’activitats

ARQUEOLOGIA A L’INREVÉS. IDEOLOGIES CONSTRUÏDES
Curs
Comissaria: Kathrin Golda-Pongratz
Participen: Xavier Monteys Roig i Rainer Huhle
31 d’octubre a 28 de novembre 2019

APPARATUS BERLÍN
Acció interactiva de Rimini Protokoll (Berlín)
9 de novembre 2019

LA XRCB S’INSPIRA EN “APPARATUS BERLÍN”
Podcasts (en col·laboració amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona)
Novembre 2019 / Gener 2020

ALL ALONG THE WATCHTOWER
Performance visual, musical i poètica (en col·laboració amb EUROM)
29 de novembre

BERLÍN – BARCELONA. MURS, MARS I ALTRES FRONTERES
Cicle de cinema (en col·laboració amb Goethe-Institut Barcelona)
Primavera- Estiu 2020

TRIÀLEGS CIUTAT I MEMÒRIA. II EDICIÓ
Jornades sobre “Berlín-Barcelona. Paradigma Mur” (en col·laboració amb la Universitat de Barcelona)
12- 14 de novembre 2020

UNBUILDING WALLS
Exposició
Dates a determinar

 

Més informació sobre les activitats al dossier de la programació de “Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021”.

La Guàrdia Urbana de Barcelona de la Unitat Territorial de Ciutat Vella deté una persona per un presumpte delicte contra la salut pública

Agents del Grup de Delinqüència Urbana de la Guàrdia Urbana de Barcelona a Ciutat Vella (GDU) i de l’Equip de la Policia de Barri del Raval van precintar ahir al vespre un establiment al barri del Raval que realitzava l’activitat d’associació cannàbica sense llicència.

L’operatiu es va iniciar quan agents del GDU van realitzar un seguiment a un captador als voltants de la Rambla i van observar com introduïa a una menor dins de l’establiment. Un cop fora, la menor va manifestar que li havien ofert una substància que semblava marihuana. El cos de policia barceloní va detenir al captador per un presumpte delicte contra la salut pública.

A dia d’avui, la tasca inspectora que està duent a terme el districte de Ciutat Vella i la Guàrdia Urbana de Barcelona ha portat a actuar sobre els establiments relacionats amb l’activitat d’associació cannàbica sense autorització municipal. Les actuacions han resultat amb el tancament de 72 d’aquests espais mitjançant precinte del local, ja sigui judicialment o administrativa, o l’actuació municipal ha portat al cessament voluntari de l’activitat per part dels promotors de la mateixa.

Actualment hi ha 37 associacions i clubs cannàbics que continuen oberts a Ciutat Vella. D’aquests 37 clubs oberts, 30 tenen llicència i 7 no en tenen o fan una activitat diferent a l’autoritzada. Les tasques d’inspecció i control estan treballant en aquests 7 casos.

D’altra banda, el maig de 2016 es va aprovar definitivament pla especial urbanístic per regular les associacions cannàbiques, que estableix una sèrie de requisits de distància, superfície, ubicació i criteris tècnics per a les associacions. Aquesta és una eina al servei de les polítiques de salut que permet abordar el fenomen i regular-lo, també des de la perspectiva urbanística.

L’objectiu del pla és compatibilitzar el dret d’associació de les persones consumidores de cànnabis amb l’exercici d’altres drets fonamentals com són la protecció de la salut, la convivència i el gaudi d’un medi ambient adequat.

Pla d’inspecció per a la detecció i tancament de cannàbiques il·legals

En el cas de les cannàbiques il•legals, des del districte de Ciutat Vella s’està duent a terme un extensiu pla d’inspeccions que té com a principal objectiu el de detectar aquelles activitats d’associació cannàbica il·legal que tinguin lloc al territori i vetllar pel tancament de les mateixes, ja sigui de manera voluntària o mitjançant precinte.

Així, quan se sospita o es rep una denúncia d’una possible cannàbica il•legal, s’inicia la investigació per tal de comprovar-ho, ja sigui a través dels serveis d’inspecció del districte o de la Guàrdia Urbana. En cas que els promotors no permetin l’accés, l’Ajuntament de Barcelona ha de sol·licitar l’entrada al jutge per constatar que es fa aquella activitat.

En el cas del precinte, s’actua de la mateixa manera. En primer lloc s’intenta la via del precinte administratiu sense necessitat d’autorització judicial i, en cas que això no sigui possible perquè els promotors del negoci no permetin entrar els tècnics municipals, es demana l’autorització al jutge per tal de poder dur a terme el tancament per part del districte.

Aquests dos festius s’afegeixen als altres vuit festius establerts per la Generalitat de Catalunya

A l’any 2021, els dies festius d’obertura commercial locals seran el 5 i el 12 de desembre

Les dates dels festius d’obertura de comerços s’ha acordat amb les principals entitats representatives del sector comercial de la ciutat

Els dos dies festius d’obertura comercial de decisió local seran el 29 de novembre i el 27 de desembre durant l’any 2020. Aquests dos festius s’afegeixen als altres vuit festius establerts per la Generalitat de Catalunya per al proper any.

Els dies concrets s’ha treballat amb les principals entitats representatives del sector comercial de la ciutat: Barcelona Oberta, Fundació Barcelona Comerç, Consell de Gremis, Associació de Botiguers de Catalunya, Comertia, Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), Cambra de Comerç, Foment del Treball i Retailcat.

Així, els vuit dies festius d’obertura comercial per a l’any 2020 són:
• 5 i 12 de gener
• 5 de juliol
• 15 d’agost
• 12 d’octubre
• 29 de novembre
• 6,13, 20 i 27 de desembre

Per al 2021, els dos festius d’obertura comercials locals que s’afegeixen seran els dies 5 i 12 de desembre, de manera que els diumenges i festius d’obertura comercial a la ciutat de Barcelona seran els següents.
• 3 i 10 de gener
• 4 de juliol
• 1 i 28 de novembre
• 5,6,8,12 i 19 de desembre

La llei de Comerç, Serveis i Fires del Parlament de Catalunya estableix que els ajuntaments fixaran dos festius més a banda dels vuit dies fixats per a tota Catalunya en què els comerços podran romandre oberts.

L’Ajuntament destina 7,2 milions d’euros a subvencionar projectes de Cooperació i Educació per a la Justícia Global, 380.000 més que l’any passat.

És la primera convocatòria de subvencions que es fa en el marc del Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021.

Reben subvenció més de la meitat dels projectes que van ser admesos i gairebé un 60% dels projectes amb puntuació igual o superior a 50 punts.

En el Programa de Cooperació, la modalitat on s’han presentat més projectes és la de justícia de gènere, amb un 32%, i ha tingut molt bona acollida la nova línia d’assistència i protecció en frontera.

Un 21% dels projectes pluriennals subvencionats promou la coherència de polítiques publiques.

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat al BOPB la resolució definitiva de la convocatòria de subvencions de Cooperació per a la Justícia Global, que permetrà finançar 115 projectes dels 245 que s’havien presentat en aquesta convocatòria exclusivament telemàtica, on s’han rebut dos projectes més que l’any passat.

El pressupost total aplicat a la convocatòria d’ajuts duta a terme per la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional (en endavant, DJGCI) és de 7,2 milions d’euros (5,1 milions d’euros de pressupost 2019 i 2,1 milions d’euros de pressupost 2020 per donar continuïtat als projectes pluriennals), una xifra superior a la destinada l’any passat a finançar projectes de convocatòria (6,8 milions d’euros). Els 7,2 milions d’euros destinats a la convocatòria incorporen una ampliació pressupostària de 230.000 euros respecte del crèdit publicat inicialment.  Amb aquest volum de subvencions i les altres accions dutes a terme per la DJGCI, el Govern Municipal compleix de nou el compromís de destinar el 0’7% dels ingressos propis a la Justícia Global i Cooperació Internacional, fita ja assolida, per primera vegada, l’any 2015.

La DJGCI dedica el 67,40% del seu pressupost 2019 a finançar projectes de convocatòries públiques, concretament, 6,95 milions d’euros (5,1 milions corresponen als projectes anuals i les primeres anualitats dels projectes pluriennals de la convocatòria 2019; i 1, 85 milions, a les segones anualitats dels projectes de la convocatòria 2018).

Aquesta és la primera convocatòria de subvencions que es fa en el marc del Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021.Per tant, està alineada amb els nous objectius, fites i prioritats geogràfiques d’aquest Pla Director, que s’articula en torn a quatre fites: justícia econòmica, justícia ambiental, justícia de gènere, i el dret de les persones al refugi, a desplaçar-se i a migrar. Geogràficament, el Pla Director prioritza les ciutats següents: Amman, Saïda, Tetuan, Tunis, poblacions de Cisjordània i Franja de Gaza (Mediterrània i Orient Mitjà); Maputo i Dakar (Àfrica Subsahariana); L’Havana i les ciutats colombianes implicades en el procés de pau (Amèrica Llatina i Carib).

Reben finançament el 52,51% dels projectes valorats, és a dir, que van ser admesos per reunir els requisits administratius fixats a la convocatòria; i el 58,67% dels projectes amb puntuació igual o superior a 50 punts, puntuació mínima exigida per a rebre finançament.

La distribució per modalitats dels 115 projectes que rebran finançament de l’Ajuntament de Barcelona (7 projectes més que l’any passat) s’agrupa en tres programes:

-Programa de Cooperació Internacional per a la Justícia Global: 42

-Programa de Cooperació Internacional per a Ciutats Específiques: 15

-Programa d’Educació per a la Justícia Global: 58

Dels Programes de Cooperació, la modalitat que ha rebut més projectes és la de Justícia de Gènere, amb un 32% de tots els projectes presentats als dos Programes. Es financen 14 dels 35 projectes que s’hi han presentat.

D’altra banda, ha tingut molt bona acollida la nova modalitat orientada a donar suport en el terreny a projectes d’assistència i protecció en frontera i de respecte al dret a migrar. Dels 4 projectes presentats, se n’han subvencionat 3: un que promou la mobilitat segura de persones colombianes i veneçolanes a la frontera nord de l’Equador, un que aborda la protecció dels menors migrants a la ciutat fronterera de Tànger i, finalment, un altre que vol garantir el dret a la salut de la població refugiada (i local) al Líban, a prop de la frontera amb Síria.

Entre els projectes de Cooperació per a la Justícia Global que rebran finançament municipal aquest any, hi ha projectes vinculats a: la promoció dels drets LGTBIQ+ a Dakar i El Salvador, l’autonomia econòmica de les dones palestines, la protecció de defensor/es dels drets humans a Colòmbia i El Salvador, la malnutrició i el dret a la salut a la República Democràtica del Congo i Franja de Gaza, la capacitació del govern municipal d’Amman (Jordània) en equitat de gènere, les polítiques municipals de compostatge a Maputo i de mobilitat sostenible a L’Havana.

La distribució del pressupost per àrees geogràfiques, en els Programes de Cooperació Internacional i Ciutats Específiques, és la següent:

• Mediterrània: 30%
• Àfrica Subsahariana: 34%
• Amèrica Llatina: 36%

Són percentatges similars als de la convocatòria anterior, però destaca un increment del 5 % de recursos destinats a l’Àfrica Subsahariana.

Pel que fa a l’Educació per a la Justícia Global, es donarà suport  a iniciatives de sensibilització en l’àmbit de les finances ètiques, els determinants socials de la salut, la promoció de la cultura de pau i la protecció de defensores de drets humans; i a projectes educatius d’aprenentatge servei orientats a treballar la justícia de gènere, els drets humans, la resolució de conflictes i la sobirania alimentària. Així mateix, es finançaran projectes de denúncia i mobilització ciutadana en l’àmbit de la compra pública ètica, l’emergència climàtica, la banca armada i el dret a l’aigua i l’energia. També es donarà suport a projectes de visibilització de les persones refugiades i de la vulneració dels seus drets, així com de la militarització de les fronteres de la UE.

La resolució definitiva de la convocatòria de subvencions, publicada el 4 d’octubre, es pot consultar a l’enllaç següent: http://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/sites/default/files/publicacio_bopb_0.pdf​

Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, delega a Torres la presidència de l’Executiu del Consorci

El nou president, amb una visió territorial descentralitzada del turisme, seguirà treballant per potenciar el sector turístic més enllà de Barcelona i crearà sinèrgies amb la resta de recursos turístics de tot Catalunya

El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, passa el relleu com a president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona a Eduard Torres, Fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa i CEO de l’Hotel Duquesa de Cardona. Canadell va assumir el càrrec com a president de Turisme amb l’objectiu de buscar el perfil més adequat a la responsabilitat d’una de les institucions més dinàmiques de la ciutat.

L’empresari Eduard Torres representa una visió descentralitzada del sector del turisme, tal com ha defensat des del primer dia el president de la Cambra. Torres, com a representant de la Cambra de Barcelona a la institució, seguirà treballant en la mateixa línia per potenciar el sector del turisme més enllà de Barcelona, creant sinèrgies amb la resta de recursos turístics de tot Catalunya.

Eduard Torres és Fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa, formada per tres establiments a la província de Barcelona, dels quals n’és conseller delegat. Va ser també fundador de l’empresa de rehabilitació d’edificis Med-Building. Actualment és vicepresident coordinador del Gremi d’Hotels de Barcelona.

Els seus interessos i inquietuds culturals l’han dut a ser Patró de la Fundació Cardona Històrica, ens públic-privat que té com a objectiu promoure la dinamització turística de Cardona. Així mateix, és Secretari Patró de la Fundació Vila Medieval de Cardona, que té com a objectiu la preservació i la millora del patrimoni cultural de Cardona

D’altra banda és membre de la Fundació SHE, entitat liderada pel Dr. Valentí Fuster, que té com a objectiu promoure els hàbits saludables de les persones.

És llicenciat en ADE per l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE).

Dilluns 4 de novembre, a les 9:30 hores (C. Sancho de Ávila, 49), el tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, assisteix a l’obertura del “Digital Sales Centre” de l’empresa nordamericana de software VMWare, que s’instal·la al 22@ de Barcelo

Dimecres, 30 d’octubre, a les 18 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assistirà a l’acte acadèmic d’investidura com a doctora honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) de la professora Mary Beard, catedràtica de la Universitat de Cambridge, en reconeixement a la seva trajectòria acadèmica en història de l’antiga Roma.

Dimecres 30 d’octubre, a les 21:30 hores (Hotel Majestic, passeig de Gràcia, 68), el tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni, assisteix al lliurament de premis de reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Premi Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya i el Premi Jornada dels Economistes al millor treball de final de Grau, que tindran lloc durant el sopar anual dels Economistes organitzat també pel col·legi professional d’aquest gremi com a jornada anual.

La normativa busca protegir el teixit comercial dels barris, evitant que l’obertura d’aquest tipus d’establiments acabi desplaçant el comerç tradicional, amb els inconvenients que aquest fet també genera per la qualitat de vida dels ciutadans.

Els serveis d’inspecció de llicències del districte de Gràcia han obert una trentena d’expedients sancionadors a les botigues dels entorns del Park Güell i de la Casa Vicens que incompleixen amb la regulació del Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record a la ciutat de Barcelona.

Aquesta normativa afecta, principalment, els locals especialitzats en la venda de records. A mitjans d’aquest any, aquesta normativa es va modificar per incloure zones de Gràcia com els entorns del Park Güell. Aquest àmbit cobreix l’avinguda de Vallcarca, Passeig de la Mare de Déu del Coll, carrer Santuari i carrer del Portell, atenent el creixement i la modificació del flux d’entrada dels turistes.

La Casa Vicens, que es va obrir al públic el novembre de 2017, també es va  incorporar en aquesta modificació del Pla Especial ampliant l’àmbit al seu entorn delimitat pels carrers Gran de Gràcia, av. Riera de Cassoles i Rambla de Prat, atenent al recorregut dels visitants segons l’oferta i la proximitat dels transports públics.

Quan es va ampliar el Pla de protecció, enguany, els inspectors de la Direcció de Serveis d’Inspecció van dur a terme una campanya per informar els establiments afectats sobre les principals novetats de la modificació del Pla, que té com a objectiu per protegir el comerç tradicional i la vida de barri. La inspecció es va fer alhora a diferents districtes amb entorns turístics (Gràcia, Eixample, Horta-Guinardó).

Durant aquella primera inspecció es va lliurar un tríptic informatiu a tots els establiments  per tal que tinguessin coneixement del que poden i del que no poden vendre. Després de la segona inspecció, s’ha obert expedient sancionador a 30 establiments per incompliment d’aquest pla especial. De fet, només un parell d’establiments van corregir les deficiències detectades en la primera inspecció.

Aquest pla també afecta a aquells establiments que no destinin més del 20% de la seva superfície a la venda d’aquest tipus de producte, que tenen l’obligació d’agrupar els records o souvenirs en un espai degudament retolat, determinat i clarament diferenciat de la resta, amb l’objectiu de que aquests productes no puguin ser visibles des de la via pública. L’aparador d’aquests establiments s’ha de destinar íntegrament a l’exhibició del producte principal.

Les quantitats de les sancions són:

• 500€ per tenir productes a l’aparador, no estar agrupats o ser visibles des de la via pública.
• 3000€ per no tenir llicència.
• 6000€ per no tenir llicència i no ser legalitzable.

La modificació del Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de records té com a objectiu respondre a l’augment progressiu del turisme a la ciutat i la desaparició de l’estacionalitat fa necessari abordar una nova modificació del pla especial d’ordenació dels establiments de souvenirs per tal de millorar la coexistència de l’activitat turística amb l’activitat diària dels ciutadans que viuen i treballen en àrees amb un gran nombre de visitants.

També busca protegir el teixit comercial dels barris, evitant que l’obertura d’aquest tipus d’establiments acabi desplaçant el comerç tradicional, amb els inconvenients que aquest fet també genera per la qualitat de vida dels ciutadans.

El regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, participa fins al 4 de novembre a la III Cimera ReformBnB a Buenos Aires, Argentina, com a fòrum de participació i impuls de la veu del sector hoteler i de l’allotjament turístic mundial. En aquesta trobada, a Argentina, s’espera la participació de més de 55 associacions, gremis i entitats del sector, de 15 països diferents.

La cimera ReformBnB va celebrar la seva primera edició al 2018 a Nova York, i ja treballa per desenvolupar en aquest tercer encontre un observatori global, sota el paraigües de la OMT (Organització Mundial del Turisme). En les reunions anteriors, el grup va desenvolupar una guia amb vuit recomanacions als governs de tot el món, de cara a regular les plataformes d’allotjament turístic i l’activitat dels propietaris de pisos en lloguer turístic.

En aquesta edició, corganitzada per la Federación Empresaria Hotelera Gastronómica de la República Argentina (FEHGRA), l’Asociación de Hoteles Confiterías, Bares y Cafés, de la Ciudad de Buenos Aires (AHRCC), i l’Asociación de Hoteles de Turismo de la República Argentina (AHT), promouen una trobada estratègica dels referents de les principals entitats hoteleres del mon, que aborden les estrategies a prendre com a sector davant l’oferta dels allotjaments turístics temporals.

El festival del Decidim, la plataforma digital de participació ciutadana feta amb codi obert, debat durant tres dies sobre els reptes de les relacions i els desafiaments entre la tecnologia, la democràcia i el futur.

Dimecres 30 d’octubre, a les 9.30 hores, a la Fabra i Coats (carrer de Sant Adrià, 20), el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats i el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, participen a les jornades Decidim Fest sobre democràcia , tecnologia i futur.

El Decidim Fest és una trobada global sota el paraigua de Decidim, la plataforma digital de participació ciutadana feta amb codi lliure i obert. Es tracta d’unes jornades amb ponències, debats, tallers i instal·lacions per pensar en comunitat sobre els reptes de les relacions entre la tecnologia i la democràcia participativa.

Aquest festival Decidim, se celebra a la Fabra i Coats els dies 29, 30 i 31 d’octubre i comptarà amb la participació de veus clau per al debat de la democràcia participativa, les plataformes i les tecnologies obertes i els reptes de la societat xarxa.

Les temàtiques que es tractaran són:

• Les amenaces del capitalisme de dades i de vigilància
• L’auge de la ultradreta digital
• La potència del ciberfeminisme i la sororitat en xarxa
• La riquesa del programari lliure i el coneixement obert
• La democratització de les plataformes
• La democràcia econòmica en l’era digital
• Les dades i la intel·ligència artificial
• La realitat de la participació en múltiples ciutats i la centralitat de Decidim com a infraestructura i projecte tecnopolític

Més de 45 professionals amb expertesa en plataformes digitals, ciberfeminismes, seguretat i privacitat, democràcia radical o intel·ligència artificial compartiran les seves experiències en el marc del Decidim Fest.

Podeu consultar tota la informació i el programa al web.

Dimarts 29 d’octubre, a les 17:00 hores (recinte de Gran Via, Fira de Barcelona), el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, participa a la inauguració del Saló “INDUSTRY from Needs to Solutions”, sobre la indústria 4.0. Aquest certamen, que celebra la seva 4a edició del 29 a 31 d’octubre, pivota enguany sobre quatre eixos principals: la manufactura avançada, la ciberseguretat en l’àmbit industrial, la fabricació additiva i l’automatització i robòtica industrial relacionats amb el món universitari i de formació superior.

Smart City Week 2019 tindrà lloc entre l’11 i el 17 de novembre a Barcelona sota el lema ‘Ciutat en acció’.

Aquesta segona edició tractarà temes com la cultura, la participació ciutadana i la perspectiva de gènere dins l’ecosistema de les ciutat intel·ligents.

L’esdeveniment és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, coordinada per la Fundació BIT Habitat i la col·laboració d’ens públics, universitats, teixit empresarial, ciutadania i xarxes veïnals.

Ca l’Alier, Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, acollirà la inauguració de la setmana el proper 11 de novembre a les 17:30h i serà la seu d’una gran part de les activitats programades

La Smart City Week és un espai de reflexió i diàleg sobre el model de ciutat al que aspira Barcelona. La setmana d’activitats pretén apropar a la ciutadania la noció d’una ciutat que fa servir les tecnologies i el coneixement acumulat per aconseguir un entorn urbà més sostenible, just i inclusiu.

El títol ‘Ciutat en acció’ respon a la necessitat de continuar avançant i passar des d’un estadi deliberatiu a un estat d’acció transformadora cap al model de smart cities. La SCW és la millor ocasió per conèixer tots els agents públics i privats que es dediquen a la conceptualització i implementació dels principis de la ciutat intel·ligent ja sigui de manera teòrica o pràctica.

Les activitats

Amb l’objectiu d’arribar a un públic més ampli, la SCW ha programat activitats de diversos formats com ara diàlegs, tallers, activitats culturals i de ciutat o activitats familiars. Aquestes poden ser itineraris, visites guiades, portes obertes, activitats escèniques, etc. Tot plegat per apropar perfils diversos a la noció de ciutat intel·ligent.

El contingut de les trobades versa sobre iniciatives innovadores que milloren la ciutat del present i del futur, activitats que tracten i sacsegen alguns dels fonaments sobre el que es construeixen les ciutats avui en dia i comporten millores de ciutat per un futur llunyà.

La Smart City Week proposa un programa basat en tres itineraris temàtics ordenats en una escala temporal: “Transformar la ciutat avui”, “Transformar la ciutat del demà” i “Transformar la ciutat del futur”.

Algunes de les activitats destacades del programa són ‘Diplomàcia científica per a ciutats sostenibles’, un diàleg sobre solucions als desafiaments globals en el marc de l’Agenda 2030 (12 de novembre al CIDOB); ‘Ciutat, tecnologia i imaginaris distòpics’, una conferència que reconstruirà les ciutats utòpiques i la distòpia en la ficció literària i cinematogràfica (13 de novembre a ELISAVA). També es realitzaran diverses activitats en col·laboració amb altres institucions acadèmiques com la proposada per GRECS-UB amb ‘Criminalització de la protesta a la Ciutat. Present i futur’ (15 de novembre al Campus Raval de la UB); ‘Las polítiques rares dels objectes de disseny’ (14 de novembre a càrrec de l’Institut de Política de Materials (IMP) en col·laboració amb el Centre Universitari de Disseny BAU.

La SCW també col·labora amb altres esdeveniments que tenen lloc a la ciutat de Barcelona, com el Responsive Cities Symposium organitzat per l’IAAC, i tindrà lloc els propers 15 i 16 de novembre, una trobada internacional bianual que enguany tracta temes al voltant del disseny circular i el futur de les ciutats. La SCW també s’ha aliat amb els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC amb ‘City Sound, La construcció sonora de la ciutat’, activitat organitzada per la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, en col·laboració de Radio Web MACBA (12 de novembre).

Ca l’Alier, centre neuràlgic de la SCW, acollirà diversos tallers com ‘Qüestionar o assumir el colonialisme digital?’ en col·laboració amb la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, que tindrà lloc el 13 de novembre o un taller per fer un kit d’autodefensa digital de la mà d’Ontologías Feministas, el 16 de novembre. L’antiga fàbrica també serà seu de la segona edició de la Citython, una iniciativa presentada per l’EIT Urban Mobility, evolució del concepte Hackathon i Datathon, que resoldrà reptes per a millorar la qualitat de la vida a la ciutat a través de l’elaboració de les dades urbanes. A banda, la Smart City Week també compta amb diversos tallers i activitats en col·laboració amb centres de proximitat (Mercats, Ateneus de Fabricació, Centres Cívics, Biblioteques, Districtes) de Barcelona.

La SCW també ha programat un recorregut itinerant amb perspectiva feminista al voltant de l’urbanisme del Poblenou (15 de novembre), l’activitat Cos, vulnerabilitat i cures a la ciutat del futur organitzat per l’associació Magrana i el Congrés No Monogàmies i Intimitats Contemporànies (12 de novembre) i un taller sobre el futur de l’alimentació en ciutats productives al Fab City Hub (14 de novembre).

Per últim, cal destacar l’’Smart City Slam’ una competició ràpida de poesia proposada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que se celebrarà a l’equipament Cal Ninyo de Sant Boi de Llobregat (14 de novembre).

La Smart City Week

La SCW treballa per un model de ciutat intel·ligent humana i democràtica, que utilitza la tecnologia com a mitjà per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania, tant a llarg com a curt termini. Amb un farcit programa d’activitats, la SCW connecta i visibilitza les experiències d’innovació de les ciutats amb el teixit veïnal per així fomentar entorns i contextos d’intervenció d’aquestes.

La Smart City Week comparteix el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. La celebració d’aquest esdeveniment contribueix a l’assoliment d’alguns d’aquestes fites com ara Educació de Qualitat, Igualtat de Gènere, Ciutat Sostenible o Pau, Justícia i Institucions Sòlides. Aquesta contribució es tradueix en què totes les activitats programades es relacionen amb algun d’aquests objectius.

La primera edició de l’Smart City Week va tenir lloc entre el 5 i l’11 de novembre de 2018 als 10 districtes de la ciutat. Sota el lema “Re-pensar la ciutat’ la SCW va acollir prop de 2000 assistents, 40 entitats col·laboradores, més de 50 activitats amb un total de 160 hores i 110 ponents participants.

L’epicentre de la programació de la Smart City Week és Ca l’Alier, una antiga fàbrica del Poblenou, re-convertida en edifici intel·ligent i nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona. Aquest equipament municipal és un lloc per compartir coneixement i experiències sobre smart cities i seu de la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat (BIT Habitat), coordinadora de la iniciativa, com també del centre de co-innovació CISCO, que enguany torna a col·laborar amb la Smart City Week.

El programa de la Smart City Week es pot consultar al web

Home original

Una gran oreneta és la forma que singularitza la zona lúdica del parc que ha estat renovada amb els criteris del Pla de joc a l’espai públic 2020-2030 impulsat per l’Ajuntament de Barcelona

També es posa en marxa un espai de joc singular al Parc Central de Nou Barris amb una estructura en forma de balena

Descarregar nota en format PDF

Dimecres, 30 d’octubre, a les 10.30 hores, a l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans (Torrent de l’Olla, 218. 4a Planta. Sala 3), el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, atendrà els mitjans de comunicació per explicar novetats en relació a les botigues dels entorns de Park Güell i Casa Vicens.

Dijous, 31 d’octubre a les 9.30 hores (Auditori de la Casa Milà-La Pedrera, c/ Provença, 261) la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, participa la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). En concret, la regidora participarà en un debat dedicat a reflexionar sobre l’habitatge i la ciutat.

Podeu consultar el programa complet de la jornada en següent enllaç: http://housing.urv.cat/la-pedrera-habitatge-360/

Hi participen 20 companyies especialitzades, com Deloitte, Nestlé o Goo Apps, que realitzaran més de 180 entrevistes amb 60 candidats

Barcelona Digital Talent organitza un speed dating (30 d’octubre, d’11:00 a 13:30hores, Recinte Gran Via, Pavelló 3) on posarà en contacte talent digital amb empreses tecnològiques del sector de la ciberseguretat. Serà en el marc del Barcelona Cibersecurity Congress que se celebra al Recinte Gran Via 2 del 29 al 31 d’octubre (.

MItjançant un novedós format, Barcelona Digital Talent facilita el contacte entre empreses i candidats, que tindran uns minuts per conèixer-se, i decidir si volen establir una relació professional. 20 companyies especialitzades en ciberseguretat i d’altres sectors però amb necessitats en aquest àmbit, com Deloitte, Nestlé o Goo Apps, realitzaran més de 180 entrevistes buscant el millor talent entre 60 candidats.

Segons dades de Barcelona Digital Talent, en el seu darrer informe (Digital Talent Overview 2019), un 30% dels professionals tecnològics de Barcelona provenen d’altres ciutats i únicament un 22% d’ells són dones. Segons el mateix informe, Barcelona és un pol d’atracció de talent del sector digital. Per tecnologies, el 42’6% dels professionals que treballen en ciberseguretat a Barcelona, provenen d’altres països, una dada que demostra el gap de talent digital en aquest sector.

Aquesta iniciativa va en línia amb els objectius de Barcelona Digital Talent, una aliança impulsada por Mobile World Capital Barcelona, Cercle Tecnològic de Catalunya, Barcelona Tech City, 22@Network, Foment del Treball, Barcelona Global, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, que va nèixer al desembre de 2018 per convertir Barcelona en la capital del talent digital.

Dilluns, 28 d’octubre, a les 18 hores, al Saló de Cent, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, lliurarà la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al crític, comissari i director museístic Daniel Giralt-Miracle. La glossa del guardonat la faran l’arquitecte Juli Capella i la catedràtica d’Història de l’Art de la UB Mireia Freixes. A l’acte també hi intervindrà el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats.

La sessió plenària del Consell Municipal va aprovar el 22 de febrer passat atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Daniel Giralt-Miracle, figura cabdal en l’expansió del coneixement sobre el patrimoni artístic barceloní del segle XX gràcies a la seva tasca com a crític, comissari i director museístic. Investigador de primer nivell, la seva labor divulgativa ha servit perquè la ciutat s’hagi pogut conèixer millor artísticament, però també, i molt notablement, per contribuir a ressituar-la en el context internacional. El Plenari va reconèixer les seves aportacions sobre el patrimoni artístic barceloní, la significació dels seus estudis sobre Antoni Gaudí i Salvador Dalí, el seu paper bàsic en la configuració del MACBA i el seu compromís constant amb Barcelona, exemplificat amb la donació recent del llegat artístic del seu pare, Ricard Giralt-Miracle.

Dijous 31 d’octubre a les 12.00 hores (El Born Centre de Cultura i Memòria), el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, presenta “Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021”, un projecte d’El Born CCM a tres anys vista per commemorar la caiguda del mur de Berlín, ara fa 30 anys, enllaçant amb el 60 aniversari de quan es va aixecar, el 1961. També hi participaran la directora d’El Born CCM, Montserrat Iniesta, i la ideòloga i coordinadora del projecte, Kathrin Golda-Pongratz.

El 9 de novembre de 2019 es compleixen 30 anys de l’enderrocament del mur de Berlín. El 2021 farà 60 anys que es va començar a construir. Entre 1961 i 1989, el mur va marcar físicament la separació ideològica de la ciutat i del territori, i es va convertir en un símbol polític de la Guerra Freda.

En un període de crisi democràtica profunda en què el capitalisme i les seves conseqüències ecològiques i socials estan sent qüestionats, commemorar aquesta doble efemèride pretén reflexionar sobre el seu impacte i donar resposta a aquesta nova situació.

El projecte “Paradigma Mur. Berlín-Barcelona 1989-2019/1961-2021” reunirà a El Born CCM activitats de diversos formats i la complicitat de diferents agents i institucions.

Kathrin Golda-Pongratz és doctora en arquitectura, investigadora urbana i fotògrafa. Actualment és professora a la UIC School of Architecture de la Universitat Internacional de Catalunya. Investiga, publica i imparteix classes sobre desenvolupament territorial en contextos hispanoamericans i a escala global. Els seus camps de recerca són cultures urbanes i espai públic, memòria urbana, paisatges culturals, urbanisme informal, estratègies del placemaking i pràctiques urbanes col·laboratives; i la seva experiència s’estén cap a la transmissió cultural. És vocal de l’Institut dels Passats Presents de l’Ajuntament de Barcelona i membre del comitè d’experts del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del CCCB, del Deutscher Werkbund i de l’Academia Europaea.

Dilluns 28 d’octubre, a les 19 hores (Hospital de Sant Pau, Casa de la Convalescència, c. Sant Antoni Maria Claret, 171), el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Khalid Ghali, assisteix a la commemoració dels 200 anys del naixement a l’actual Iran del Báb (‘la porta’), nom adoptat per un dels dos fundadors de la fe Bahá’í.

El propòsit d’aquesta fe era el d’unir tots els pobles del món i aconseguir la pau i el progrés de la humanitat, i que Abraham, Moisès, Buda, Jesús o Mahoma són una única revelació de Déu que s’ha anat mostrant en diferents moments de la història.

A Barcelona, els seguidors d’aquesta religió apareixen el 1949, i actualment tenen un centre bahá’í al barri de les Corts.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al crític, comissari i director museístic

Aquesta tarda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat al Saló de Cent la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al crític, comissari i director museístic Daniel Giralt-Miracle. La glossa del guardonat l’han fet l’arquitecte Juli Capella i la catedràtica d’Història de l’Art de la UB Mireia Freixes. A l’acte també hi ha intervingut el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats.

La sessió plenària del Consell Municipal va aprovar el 22 de febrer passat atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Daniel Giralt-Miracle, figura cabdal en l’expansió del coneixement sobre el patrimoni artístic barceloní del segle XX gràcies a la seva tasca com a crític, comissari i director museístic. Investigador de primer nivell, la seva labor divulgativa ha servit perquè la ciutat s’hagi pogut conèixer millor artísticament, però també, i molt notablement, per contribuir a ressituar-la en el context internacional. El Plenari va reconèixer les seves aportacions sobre el patrimoni artístic barceloní, la significació dels seus estudis sobre Antoni Gaudí i Salvador Dalí, el seu paper bàsic en la configuració del MACBA i el seu compromís constant amb Barcelona, exemplificat amb la donació recent del llegat artístic del seu pare, Ricard Giralt-Miracle.

Els Serveis Socials municipals informen aquesta setmana a les 952 unitats familiars que han participat en el projecte dels serveis que poden utilitzar a partir d’ara

Els resultats preliminars demostren que tenir uns ingressos mínims garantits augmenta el nivell de benestar, felicitat i la participació comunitària de les persones, a banda de millorar el seu estat de salut i reduir el seu estrès

L’Ajuntament de Barcelona reitera la seva demanda a la Generalitat perquè desplegui de manera més efectiva la Renda Garantida de Ciutadania

L’Ajuntament de Barcelona informarà aquesta setmana a les 952 unitats familiars que han participat del projecte europeu B-MINCOME de la finalització de les transferències monetàries que estaven dissenyades en el programa. Aquest avís, tal com estava previst des del principi, comptarà també amb un acompanyament individual que durant els propers mesos faran els diferents Centres de Serveis Socials i l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques. La intenció és redirigir aquestes persones participants cap als recursos més adients en cada cas, així com assessorar-les en la sol·licitud de les prestacions a les quals puguin tenir dret. Les llars participants tenen fins al 31 de desembre d’enguany per fer front a les despeses que considerin oportunes, de la mateixa manera que ho han fet fins ara.

El consistori i les entitats participants del projecte (Ivàlua, ICTA-UAB, IGOP, NOVACT i The Young Foundation) iniciaran ara una avaluació detallada de tots els indicadors, una feina que esperen tenir completada durant el segon trimestre del 2020. El projecte pilot B-MINCOME s’ha desenvolupat en 10 barris de l’Eix Besòs, amb l’objectiu de testejar l’eficiència i l’eficàcia d’una política innovadora i integral que combina una transferència monetària amb quatre tipus diferents de polítiques actives d’inclusió sociolaboral. La recerca pluridisciplinar és significativa, en tant que no existeixen estudis d’impacte similars fets fins ara, i molt menys en el context del sud d’Europa. L’objectiu de l’avaluació que comença ara és aportar elements objectius per orientar les polítiques d’abordatge de l’exclusió social.

L’Ajuntament de Barcelona ha destinat durant els últims dos anys un total de 10,9 milions d’euros al desenvolupament d’aquest projecte pilot de lluita contra la pobresa i l’exclusió social: 8,4 milions per finançar l’anomenat Suport Municipal d’Inclusió (SMI) a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i 2,5 milions per sufragar els plans d’ocupació que ha desenvolupat Barcelona Activa. Al pressupost total, però, cal afegir els 4,9 milions d’euros concedits per la Unió Europea, a través del programa Urban Innovative Actions (UIA), per tal abordar el disseny, la implementació de diferents aspectes i l’avaluació d’un programa que ha generat un gran interès a nivell internacional.

La quantia de les transferències monetàries als 952 nuclis familiars (en el 84% dels casos amb una dona com a titular i que en total sumaven unes 3.700 persones) han variat en funció d’una estimació prèvia de cobertura de les necessitats bàsiques, d’habitatge i dels ingressos que disposaven prèviament cada llar. Per altra banda, el SMI ha anat acompanyat de quatre modalitats: condicionades o no condicionades a la participació en determinades polítiques sociolaborals, i limitades o no limitades a la possibilitat de la llar a obtenir nous ingressos addicionals. A la pràctica, les últimes transferències corresponents al mes d’octubre les rebran encara un 60% dels nuclis familiars participants. De mitjana, cada unitat familiar haurà rebut aproximadament 480 euros al mes durant els últims dos anys, unes quantitats que eventualment podrien seguir rebent a través d’altres prestacions ja existents.

Primeres conclusions

Entre les conclusions preliminars que s’han anat observant entre les persones que han participat d’aquest projecte pilot durant els últims dos anys, i que ara caldrà seguir investigant amb més de detall, destaquen:

• Un efecte significatiu en la millora del benestar i en la reducció de les privacions materials, tot i que no s’observen canvis significatius en la inseguretat habitacional ni en les situacions de pobresa energètica, degut principalment a factors externs com són el funcionament del mercat immobiliari i al model energètic actual.
• Una major satisfacció general entre les persones que han participat en les polítiques actives, atès que aquesta participació els ha permès reduir situacions d’aïllament social i ha incrementat la cohesió entre elles.
• Una reducció significativa de les situacions d’incertesa financera, especialment en les modalitats no condicionades i no limitades.
• No s’aprecia un canvi estadístic significatiu en la participació laboral, tot i que en aquest capítol és especialment prematur extreure conclusions robustes.
• Una reducció significativa de la probabilitat de patir malalties mentals, així com una millora de les relacions socials i familiars, fruit de la reducció de l’estrès financer.
• Un efecte positiu en la participació en activitats socials i comunitàries.
• Un increment de la felicitat i la satisfacció amb la vida i una reducció important d’aquest diferencial respecte a la població en general.

Tot i que la majoria d’aquests indicadors podrien semblar previsibles, el B-MINCOME ha permès anar molt més enllà i permetrà analitzar amb detall fins a quin punt és positiu el desplegament d’una política comunitària, d’una política de foment de l’emprenedoria en economia social o l’enfocament integrat propi de la política activa de formació i ocupació. A més a més, els plans d’ocupació de 12 mesos de durada han permès regularitzar la situació administrativa de persones sense permís de treball, que en alguns casos tenien càrregues familiars. També s’ha pogut constatar com la garantia d’un nivell d’ingressos mínims permet als Serveis Socials recuperar l’essència de l’atenció social vinculada a tasques de suport, acompanyament i orientació a la persona usuària, així com experimentar noves formes de relació amb les llars ateses. Igualment, i al contrari del que es podria pensar en un principi, la participació no ha tingut efectes estigmatitzants per a les persones usuàries, que s’han vist empoderades i reforçades, i han tingut la possibilitat d’incrementar els seus recursos relacionals i sentir-se part dels seus entorns de proximitat. Per exemple, han conegut i han començat a utilitzar equipaments i serveis que en molts casos els hi eren desconeguts.

Continuïtat d’algunes mesures

El B-MINCOME ha permès identificar també algunes mesures que l’Ajuntament, atenent a les seves competències, pot reforçar de manera immediata. Per aquest motiu, i de la mà del Pla de Barris, es reforçarà el desplegament de polítiques comunitàries als barris amb més desigualtat de la ciutat. Igualment, s’ha comprovat com el ‘big data’ social i l’automatització i desburocratizació de l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat ajuda a oferir una millor atenció i evita duplicitats. Addicionalment, es constata que les polítiques de formació i ocupació s’haurien d’adreçar prioritàriament als col·lectius amb més necessitats de recursos monetaris, atès que això els permet entrar en el circuit de prestacions estatals i actuen també com un mecanisme efectiu per regularitzar determinades situacions administratives que impedeixen treballar. Pel que fa al Recurs Econòmic Ciutadà (REC), i més enllà del B-MINCOME, es continuarà treballant perquè es consolidi el seu ús en els barris de l’Eix Besòs com un mitjà de pagament que enforteixi l’economia de proximitat.

Atès els resultats preliminars obtinguts i que l’establiment de rendes és una competència aliena als ajuntaments, el consistori reitera a la Generalitat de Catalunya la necessitat d’establir i desplegar amb més intensitat l’actual Renda Garantida de Ciutadania (RGC), a banda de l’aprovació definitiva d’un reglament que resta pendent des de fa més de dos anys. No només perquè tal com ha demostrat inicialment el B-MINCOME les transferències monetàries permetrien reduir les situacions de vulnerabilitat, sinó també perquè això afavoriria una transformació dels serveis socials cap a un model més centrat en l’acompanyament a les persones. De fet, la feina desenvolupada per l’àrea de Drets Socials ha permès constatar que la implementació de la RGC compta en aquests moments amb unes 2.800 llars beneficiàries a la ciutat, pràcticament el mateix nombre que hi havia abans de la seva entrada en vigor, molt per sota del que s’esperava quan es va aprovar la llei i també molt per sota de la mitjana d’expedients per aturat de la resta de Catalunya.

Dimarts, 29 d’octubre, a les 12:00 hores, tindrà lloc al Museu del Disseny la presentació de l’exposició temporal Victor Papanek: la política del disseny. La mostra és la primera gran retrospectiva centrada en aquest dissenyador, autor i activista, un dels pioners del disseny social i ecològic. A l’acte hi assistiran les comissàries de la mostra Alison J. Clarke de la Fundació Victor J. Papanek, Universitat d’Arts Aplicades de Viena i Amelie Klein, del Vitra Design Museum, i Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny.

Als anys seixanta Papanek planteja que el disseny és una eina de transformació política que ha de tenir punts de vista socials i ètics i fa una crida per a la inclusió, la justícia social i la sostenibilitat, uns temes que més que mai tenen gran rellevància per al disseny actual.

L’exposició Victor Papanek: la política del disseny és una col•laboració entre el Vitra Design Museum i el Museu del Disseny de Barcelona, juntament amb la Fundació Victor J. Papanek, Universitat d’Arts Aplicades de Viena.

La llicència d’ocupació de la via pública per a la venda de castanyes i moniatos es concedeix d’octubre fins al mes de març

L’Ajuntament de Barcelona ha concedit, fins divendres passat, un total de 34 llicències per instal·lar parades de castanyes i moniatos a la via pública. La llicència d’ocupació de la via pública per a la venda de castanyes i moniatos es concedeix d’octubre fins al mes de març.

Per districtes, els emplaçaments són els següents:

Ciutat Vella

• Avinguda de Francesc Cambó, 16
• Ronda de Sant Pau, 76
• Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona, 1
• Rambla, 120
• Ronda de Sant Antoni, 102
• Pla Boqueria, 3

Eixample

• Passeig de Sant Joan, 2
• Carrer d’Aribau, 2
• Rambla de Catalunya, 2
• Gran Via de les Corts Catalanes, 522

Sants-Montjuïc

• Carrer de la Creu Coberta, 24
• Plaça de Sants, 1
• Carrer de Vila i Vilà, 101

Les Corts

• Avinguda Diagonal, 589
• Avinguda Diagonal, 668
• Carrer Deu i Mata, 49

Sarrià-Sant Gervasi

• Plaça d’Adrià, 1
• Carrer Major de Sarrià, 1
• Plaça de Joaquim Folguera, 3
• Carrer Muntaner, 331

Gràcia

• Carrer de Bailén, 207
• Avinguda de la Riera de Cassoles, 66

Horta-Guinardó

• Carrer Tajo, 39

 Nou Barris

• Passeig de Valldaura, 183
• Plaça de Francesc Layret, 1
• Passeig de Verdum, 55
• Passeig de Fabra i Puig, 264

Sant Andreu

• Passeig de Fabra i Puig, 116
• Passeig de Maragall, 160

Sant Martí

• Carrer dels Enamorats, 154
• Avinguda Diagonal, 26
• Carrer de Pallars, 63
• Rambla del Poblenou, 57
• Rambla del Poblenou, 124

El monument als brigadistes al Carmel ha estat l’escenari un any més de la commemoració i l’agraïment a les persones d’arreu del món que van venir a combatre el feixisme durant la Guerra Civil

L’acte ha servit també per recordar Lluís Martí Bielsa, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, mort fa poques setmanes

El monument de David i Goliat en honor a les Brigades Internacionals, a la rambla del Carmel, ha viscut un any més l’acte i l’ofrena floral en homenatge als i les brigadistes, persones d’arreu del món que van venir a l’Estat a lluitar al costat de la República i contra el feixisme durant la Guerra Civil.

Durant l’acte, l’alcaldessa Ada Colau ha afirmat que “després de dècades de desmemòria institucional, actes com aquest ens connecten amb la defensa de la vida, la humanitat, els valors republicans i la lluita contra el feixisme”. “No hi ha democràcia sense antifeixisme”, ha reblat.

A l’acte al que hi han assistit la Regidora del Districte, Rosa Alarcón, i el Regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha estat conduït i presentat per Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals, també hi han intervingut Isabel Ribas, que ha llegit les paraules amb les que La Pasionaria va acomiadar les Brigades; l’historiador nordcatalà i especialista en l’exili republicà, Grégory Tuban; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. El Quartet Brossa ha posat música entre els parlaments.

Record per a Lluís Martí Bielsa

L’homenatge d’enguany també ha servit per recordar el president de l’Amical de les Brigades Internacionals, Lluís Martí Bielsa, mort recentment, a qui Colau ha expressat públicament el seu reconeixement i agraïment i en honor del qual s’ha fet un minut de silenci.

Lluís Martí Bielsa va néixer el 1921 a Gallur (Saragossa) i va participar en la Guerra Civil com a responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades. Després de la guerra, va passar pels camps de concentració de la Catalunya Nord i va unir-se a la Resistència francesa contra l’ocupació nazi. Víctima de la repressió feixista, Bielsa va aconseguir evadir-se mentre era deportat al camp d’extermini de Dachau i va patir tortures i sis anys de presó després de tornar a Espanya un cop acabada la II Guerra Mundial.