Servei de Premsa
19/09/2024
Barcelona homenatja les Brigades Internacionals
26/10/2019
Temps estimat de lectura: 2 minuts
El monument als brigadistes al Carmel ha estat l’escenari un any més de la commemoració i l’agraïment a les persones d’arreu del món que van venir a combatre el feixisme durant la Guerra Civil
L’acte ha servit també per recordar Lluís Martí Bielsa, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, mort fa poques setmanes
El monument de David i Goliat en honor a les Brigades Internacionals, a la rambla del Carmel, ha viscut un any més l’acte i l’ofrena floral en homenatge als i les brigadistes, persones d’arreu del món que van venir a l’Estat a lluitar al costat de la República i contra el feixisme durant la Guerra Civil.
Durant l’acte, l’alcaldessa Ada Colau ha afirmat que “després de dècades de desmemòria institucional, actes com aquest ens connecten amb la defensa de la vida, la humanitat, els valors republicans i la lluita contra el feixisme”. “No hi ha democràcia sense antifeixisme”, ha reblat.
A l’acte al que hi han assistit la Regidora del Districte, Rosa Alarcón, i el Regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha estat conduït i presentat per Eduard Amouroux, secretari de l’Amical de les Brigades Internacionals, també hi han intervingut Isabel Ribas, que ha llegit les paraules amb les que La Pasionaria va acomiadar les Brigades; l’historiador nordcatalà i especialista en l’exili republicà, Grégory Tuban; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. El Quartet Brossa ha posat música entre els parlaments.
Record per a Lluís Martí Bielsa
L’homenatge d’enguany també ha servit per recordar el president de l’Amical de les Brigades Internacionals, Lluís Martí Bielsa, mort recentment, a qui Colau ha expressat públicament el seu reconeixement i agraïment i en honor del qual s’ha fet un minut de silenci.
Lluís Martí Bielsa va néixer el 1921 a Gallur (Saragossa) i va participar en la Guerra Civil com a responsable polític de les Joventuts Socialistes Unificades. Després de la guerra, va passar pels camps de concentració de la Catalunya Nord i va unir-se a la Resistència francesa contra l’ocupació nazi. Víctima de la repressió feixista, Bielsa va aconseguir evadir-se mentre era deportat al camp d’extermini de Dachau i va patir tortures i sis anys de presó després de tornar a Espanya un cop acabada la II Guerra Mundial.
Paraules claucultura/ història/ memòria/