Barcelona lliura la Medalla de la Ciutat a Pompeu Fabra : Servei de Premsa

Barcelona lliura la Medalla de la Ciutat a Pompeu Fabra

03/12/2019

L’Ajuntament de Barcelona repara un greuge històric i lliura al net del filòleg, Peio Rahola Fabra, un reconeixement aprovat l’any 1938

Aquesta tarda, l’Ajuntament de Barcelona ha reparat una greuge històric amb Pompeu Fabra i ha lliurat al seu net, Peio Rahola Fabra, la Medalla de la Ciutat que el consistori va aprovar l’any 1938 i que no fou lliurada mai al filòleg. L’acte ha estat presidit pel primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, i hi han intervingut el filòleg expert en l’obra de Pompeu Fabra, Jordi Mir, la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ha fet la glossa del guardonat, i Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans. L’actriu Mercè Arànega ha llegit un text escrit per Pompeu Fabra de la sèrie “Converses filològiques”, publicat a “La Publicidad” el 3 de desembre de 1919 -fa exactament 100 anys- i un poema que Pere Quart va dedicar al filòleg l’any 1968. El Quartet de Corda del Conservatori del Liceu ha ofert una breu actuació musical.

 

 

 

 

La singularitat de l’acte fa que s’hagi encarregat de manera excepcional una Medalla que reprodueix el disseny fet per l’escultor Enric Casanovas i que és la mateixa que es va lliurar als guardonats als anys 30.

El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha assegurat que avui s’ha fet “un acte de justícia i de reparació històrica” i ha destacat la rellevància de l’obra de Fabra per dotar la llengua catalana de l’estatus de llengua moderna i equiparable a la resta de llengües. També ha destacat la seva vessant com a pensador i ciutadà compromès, com un dels màxims exponents de la cultura científica, racionalista i crítica que va emergir a Catalunya i Espanya a principis del segle XX, i ha posat en valor el seu republicanisme i compromís cívic a favor de les llibertats i la democràcia. Collboni, que ha definit Fabra com a barceloní universal i ciutadà excepcional, ha afegit que la d’avui és la medalla que hagués hagut de rebre fa més de 81 anys. “Ha arribat l’hora que la ciutat faci justícia i completi allò que la dictadura va interrompre”, ha reblat.

El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 3 de maig una declaració institucional per reconèixer i honorar el filòleg català Pompeu Fabra com un dels màxims exponents de la cultura científica, racionalista i crítica, que va emergir a Catalunya i Espanya a principis del segle XX i que va comptar amb el suport de les institucions públiques durant la Segona República.

L’acord del Consell Plenari fou un acte de justícia i reparació de la figura de Pompeu Fabra per lliurar a la família del filòleg la Medalla de la Ciutat que li va ser concedida l’any 1938 i que, per culpa de la Guerra Civil, la derrota de la República i el seu exili forçat a Prada de Conflent, no li va ser mai efectivament lliurada.

El Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió de 24 de febrer de 1938, va acordar per unanimitat honorar, amb la seva màxima distinció –llavors la Medalla de la Ciutat- la figura del Mestre Pompeu Fabra, del qual destacava el fet de ser «un dels forjadors dels nostre idioma literari i les seves activitats al camp del món científic de Catalunya». Ni les recerques d’alguns investigadors –tant en l’àmbit acadèmic, com en l’entorn familiar- ni l’hemeroteca de la premsa diària de l’època, com tampoc la consulta dels arxius municipals, han permès acreditar que aquesta Medalla fos efectivament lliurada al seu destinatari.

És versemblant concloure que la Medalla de la Ciutat mai no li fos lliurada materialment, ateses les circumstàncies tan convulses d’aquell moment, en plena Guerra Civil, a pocs mesos de la caiguda de Barcelona i de Catalunya i de l’exili del mestre Pompeu Fabra, que va durar fins a la seva mort el 1948 a Prada de Conflent, on és enterrat.

Ara, doncs, vuitanta anys mes tard, la ciutat de Barcelona repara un greuge històric amb el filòleg que va establir les bases de la normativa moderna de la llengua catalana.



Compartiu aquest contingut