Servei de Premsa
18/04/2024
Barcelona comparteix el model d’empadronament actiu amb municipis del Baix Llobregat
26/02/2020
Temps estimat de lectura: 3 minuts
L’Ajuntament ha compartit la política d’empadronament a la ciutat de Barcelona amb una vintena de municipis del Consell Comarcal del Baix Llobregat i professionals de la Xarxa d’Acollida i Inclusió del Baix Llobregat
Barcelona aplica des del 2016 un reforç dels circuits d’empadronament a la ciutat per protegir les persones en situació de vulnerabilitat i blinda el dret a l’accés als serveis bàsics
Barcelona ha compartit avui amb una vintena de municipis del Baix Llobregat el seu model d’empadronament actiu, una mesura per facilitar el tràmit del padró a totes les persones que viuen a la ciutat independentment de la seva situació administrativa.
El regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, ha compartit amb 40 representants de diferents municipis del Consell Comarcal del Baix Llobregat, una política d’empadronament que garanteix que totes les persones rebin la informació corresponent, coneguin el tràmit i s’empadronin a la ciutat d’acord amb el marc normatiu actual.
En aquest sentit, Serra ha felicitat el Consell Comarcal del Baix Llobregat “per la valentia d’obrir un espai de debat amb representants polítics de diversos municipis per tractar una qüestió tan important i fonamental com l’empadronament als municipis, que és la porta d’accés als drets més bàsics i que sovint no es prioritza deixant a molts veïns i veïnes en situació de vulnerabilitat i de vulneració de drets”.
La mesura d’empadronament actiu a Barcelona, que es va posar en marxa l’any 2016, posa especial atenció i reforça el circuit per acompanyar a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, ja sigui perquè no tenen un domicili fix o bé no poden acreditar la titularitat d’un domicili. El padró és un tràmit essencial per garantir els drets bàsics de la ciutadania com ara l’accés al sistema de salut públic o bé l’escolarització bàsica dels infants.
El padró municipal també permet justificar la residència habitual en un municipi determinat, i és un dels requisits essencials per a la majoria dels tràmits relacionats amb la Llei d’Estrangeria que permet demostrar l’arrelament social, accedir al reagrupament familiar, etc.
A banda de l’acompanyament en l’empadronament a aquelles persones que no tenen un domicili fix, la política d’empadronament actiu a Barcelona ha reforçat els circuits perquè aquelles persones que viuen en un domicili però no disposen de la documentació necessària també puguin empadronar-se a la ciutat, entenent que és un dret de la persona resident. L’Ajuntament de Barcelona, en aquests casos, fa les comprovacions necessàries de forma activa en cada cas per garantir el padró de la persona que ho sol·licita.
Per acompanyar tot el procés d’empadronament, l’Ajuntament també ha posat a disposició de la ciutadania tot un circuit comunicatiu perquè qualsevol persona pugui accedir a la informació sobre aquest tràmit. En aquest sentit, totes les oficines d’atenció a la ciutadania (OAC) disposen de tríptics informatius en diferents idiomes i a més, s’ha fet una formació als treballadors i treballadores dels diferents serveis d’informació i atenció ciutadana de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Barcelona ha compartit el seu model en una jornada sobre garanties i dificultats en el tràmit d’empadronament amb 18 municipis que formen part del Consell Comarcal del Baix Llobregat. La jornada ha comptat també amb representants de la Xarxa d’Acollida i Inclusió del Baix Llobregat (XAI) i de la Generalitat de Catalunya.
Paraules claudrets ciutadania/ empadronament/ OAC/ padró/