Servei de Premsa
26/04/2024
L’Ajuntament sancionarà el fons inversor Azora per no complir l’obligació de llogar 20 pisos protegits
18/06/2020
Temps estimat de lectura: 5 minuts
La infracció comesa per Azora està qualificada de molt greu i la forquilla de les multes que es podrien posar per aquest tipus d’infracció va dels 90.000 als 900.000 euros
La societat és propietària de l’edifici del carrer Alfons Comín 11-12, en el qual les famílies llogateres també denuncien abusos en els preus dels lloguers dels habitatges, que actualment es troben en règim concertat
L’Ajuntament demanarà a la Generalitat que dicti una ordre per modificar els preus màxims dels lloguers d’aquest tipus d’habitatges i insta a Azora a posar els pisos buits a disposició de la Borsa de Lloguer de Barcelona i a renovar els contractes de lloguer vigents.
S’inclouen Declaracions de Lucía Martín (Àudio, M4A)
L’Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador contra el fons inversor Azora Gestión Inmobiliaria SL en detectar que aquest fons d’inversió ha incomplert l’obligació de llogar un total de 20 pisos d’un edifici d’habitatges que va adquirir amb protecció oficial l’any 2010. Es tracta del bloc de pisos de la plaça d’Alfons Comín 11-12, a on aquesta societat a més a més, té un conflicte amb les famílies llogateres de l’immoble relacionat amb els preus dels lloguers. Sobre aquest conflicte, l’Ajuntament de Barcelona també ha fet indagacions i ha constatat que la companyia, tal com denuncien els veïns i les veïnes, manté pràctiques abusives amb els preus i amb algunes condicions dels lloguers. Per aquest motiu ha decidit adreçar-se a la Generalitat de Catalunya perquè intervingui, atès que té la competència per dictar una ordre del conseller que obligui a ajustar els preus.
L’edifici d’habitatges de la plaça d’Alfons Comín, 11-12 el va promoure la societat REGESA. Es tracta d’un edifici de 66 habitatges i 111 places d’aparcament no vinculades als habitatges. Es va construir per al lloguer i amb protecció oficial, durant els 10 primers anys, fins al juliol del 2018, es va mantenir en règim general. A partir d’aquella data, va passar al règim de preu concertat i aquest règim té una durada de fins a 90 anys.
L’any 2010 el fons d’inversió Azora va adquirir l’edifici i les queixes i el crit d’auxili d’un grup de famílies llogateres d’aquest edifici van arribar a l’Ajuntament a principis de 2019, quan van denunciar pujades de preus desmesurades dels lloguers i algunes pràctiques abusives per part del nou propietari.
Aquesta sanció s’emmarca d’una banda, en la denúncia dels propis veïns, i també en el pla d’inspecció del parc d’habitatge protegit de la ciutat en marxa des del desembre del 2017 precisament per detectar i corregir anomalies en l’ús del parc residencial privat que encara conserva la protecció oficial. Fins al moment, en el marc d’aquest pla s’han inspeccionat 3.550 habitatges amb HPO. De moment s’han incoat 115 expedients, i hi ha uns altres 73 casos més en els quals s’han obert diligències per fer comprovacions prèvies.
En el cas que ens ocupa la intervenció de la Unitat Antiassetjament de Disciplina de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació ha detectat la desocupació de 20 pisos, una infracció tipificada com a molt greu en matèria d’habitatge amb protecció oficial per la Llei 18/2007 de 28 de desembre del dret a l’habitatge, infracció presumptament comesa per la societat Azora al llarg dels anys en els quals ha estat propietària de l’immoble. La llei determina l’obligació de la propietat de mantenir la finalitat per la qual els habitatges han estat promoguts, que és satisfer la necessitat d’una residència habitual a persones usuàries i a realitzar totes les mesures tendents al compliment efectiu de destinar-lo a residència habitual i permanent de persones físiques. Per tant, la propietat té l’obligació de mantenir llogats els pisos.
La Llei pel dret a l’habitatge considera un incompliment de la funció social de la propietat d’un habitatge HPO que aquest no es destini a residència habitual i permanent de persones i ho tipifica com a infracció molt greu. A diferència dels pisos convencionals que només poden estar buits sense justificació durant 2 anys, en el cas dels pisos protegits el període màxim és de 3 mesos. Malgrat aquesta obligació legal, l’Ajuntament ha pogut constatar a través dels consums d’aigua, que al llarg dels anys 2016, 2017 i 2018 un total de 20 pisos d’aquest edifici han estat durant períodes de fins a 3 anys desocupats, és a dir, sense complir aquesta obligació i aquesta funció essencial dels habitatges.
La Llei del dret a l’habitatge estableix que les infraccions molt greus poden ser sancionades amb multes d’entre 90.001 i 900.000 euros. Això no obstant, fins a la resolució del procediment sancionador no es pot determinar la concurrència o no de la infracció i la responsabilitat i, si així s’escau, la quantitat definitiva de la multa.
Malgrat que les multes, en cas que finalment es posin, poden ser molt elevades, ja que es planteja d’entrada una possible sanció per cadascun dels pisos que la societat ha mantingut buits, l’objectiu de la Unitat de Disciplina de la Regidoria d’Habitatge i Rehabilitació no és recaptatori, sinó que el que busca és protegir la funció social que han de complir els habitatges. És per això que es proposa que els pisos que encara resten buits es posin immediatament a disposició de la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona.
Preus per sobre de l’índex de referència
La Unitat Antiassetjament de Disciplina de la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona també ha constatat arran de les diligències realitzades en relació amb el conflicte que el fons Azora manté amb les famílies llogateres de l’immoble, que els preus dels lloguers que està imposant resulten abusius perquè fins i tot estan per sobre del que indica l’índex de referència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Si bé durant els deu anys de règim general de protecció oficial els preus que pagaven les veïnes i els veïns eren els estipulats per aquest tipus d’habitatges en acabar aquest període de protecció i passar, al juliol de 2018, al règim de preu concertat, la propietat va triar aplicar als llogaters i les llogateres els preus més alts que marca la normativa, que fins i tot resulten superiors als preus de referència de l’índex de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és a dir, són més cars que pisos similars de la zona que no tenen protecció oficial. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona sol•licitarà a la Generalitat de Catalunya que intervingui en aquest conflicte i que dicti una ordre per modificar els preus màxims de lloguer per aquest tipus d’habitatges.
A banda d’aquesta situació el fons d’inversió Azora obliga en determinats casos a contractar, junt amb el lloguer de l’habitatge, el lloguer d’una plaça d’aparcament malgrat que aquesta no està vinculada a l’habitatge i no se sotmet a preus protegits. Aquesta pràctica vulnera la Llei que defensa els drets dels consumidors i les consumidores, segons la qual està prohibit imposar prestacions no sol•licitades.
Les famílies afectades han denunciat també que malgrat continuen complint els requisits per ser adjudicataris d’un pis protegit, el fons Azora no ha volgut renovar alguns dels contractes. Una situació que els serveis jurídics municipals consideren anòmala especialment si es tracta de lloguers d’habitatge protegit.
L’Ajuntament recorda que la creació de la Unitat de disciplina en matèria d’habitatge respon a la voluntat ferma de l’administració d’actuar amb molta contundència contra les pràctiques abusives, contra les operacions especulatives, contra la vulneració de drets, contra l’assetjament i contra la discriminació en matèria d’habitatge.
Enllaç relacionat
Declaracions de Lucía Martín (Àudio, M4A)
Paraules claufons inversor Azora/ habitatge/