L’Ajuntament requereix 14 grans tenidors propietaris de 194 pisos buits perquè els lloguin, amb l’advertiment de l’expropiació si no ho fan en un mes : Servei de Premsa

L’Ajuntament requereix 14 grans tenidors propietaris de 194 pisos buits perquè els lloguin, amb l’advertiment de l’expropiació si no ho fan en un mes

13/07/2020

L’objectiu del Govern municipal amb aquesta nova mesura de la Unitat Antiassetjament i Disciplina d’Habitatge és mobilitzar i donar un ús social tots aquells habitatges que es troben buits i que estan en mans de grans tenidors

La iniciativa ha començat per aquells habitatges que actualment es troben al registre oficial de la Generalitat de Catalunya d’habitatges buits, i s’adreçarà als 426 que hi consten al registre

L’Ajuntament farà extensiva posteriorment aquesta iniciativa a aquelles societats propietàries que tenen pisos buits però no els han registrat

L’Ajuntament de Barcelona ha enviat un total de 194 requeriments per carta a les propietàries de 194 habitatges que d’acord amb el Registre d’habitatges buits i ocupats de l’Agència de l’habitatge de Catalunya, del total de 426 que en aquests moments apareixen inscrits com a buits i sense l’ús social que els correspon d’acord amb la legislació.

És obligatòria la inscripció dels habitatges buits i ocupats en aquest registre, així com els habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació del deute amb garantia hipotecària que no disposin d’un contracte que habiliti la seva ocupació.

Es tracta d’una nova iniciativa de la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge que persegueix l’objectiu de mobilitzar i donar l’ús que els correspon a aquests habitatges. La greu crisi econòmica i social derivada de la situació de crisi sanitària ha agreujat l’emergència en l’habitatge que ja existia prèviament. Aquesta situació exigeix responsabilitat per part de tothom més que mai i per això l’equip de Govern ha posat en marxa aquesta nova croada contra pràctiques considerades “anòmales” i per tant contràries a dret que malgrat que no són la norma sinó excepcions en el mercat, la ciutat no se les pot permetre.

Les 194 cartes enviades corresponen a requeriments que es fan per 194 habitatges buits que són propietat de 14 societats grans tenidores d’habitatges. Algunes d’aquestes societats només han rebut 1 requeriment per un pis mentre que altres n´han rebut més d’un, fins a un màxim de 100 que són els que ha rebut la Sareb.

Pel que fa a la distribució territorial d’aquests habitatges buits sobre els quals s’ha fet ja requeriment és la següent:

 

 

En aquesta primera remesa de cartes, l’Ajuntament s’ha dirigit a les propietàries de 194 habitatges que consten en el Registre oficial de la Generalitat. Són les primeres que s’envien ja que en aquest registre hi consten un total de 426 habitatges buits a la ciutat de Barcelona, propietat de 24 societats diferents, algunes de les quals encara no han rebut cap carta però que també seran requerides en els mateixos termes.

Un cop hagin estat requerides les propietàries registrades, l’Ajuntament s’adreçarà també a aquelles que no es troben en registres oficials però que mantenen pisos buits. Aquesta acció va dirigida a grans tenidores d’habitatge i s’executa sota els paràmetres legals del que estableixen les lleis catalanes que protegeixen el dret a l’habitatge i que habiliten les administracions a intervenir de manera coercitiva en cas que no es compleixi l’obligació de la propietat de donar un ús social als habitatges (lleis 18/2007 de 28 de desembre, 4/2016 de 23 de desembre i 24/2015 de 29 de juliol), a partir de les modificacions i novetats aportades pel Decret llei 17/2019 i el Decret llei 1/2020.

L’Ajuntament ha donat un mes de termini als grans tenidors requerits per corregir la situació i perquè donin un ús als habitatges que es troben buits. En cas que no ho facin, la llei habilita l’Ajuntament a emprendre mesures sancionadores que poden ser, per una banda, multes coercitives i per altra banda, declarar formalment l’incompliment de la funció social de la propietat, pas previ a l’inici de processos d’expropiació forçosa del domini o l’ús dels habitatges, o de cessió obligatòria dels habitatges per part de les propietàries a l’administració.

L’incompliment dels requeriments enviats per l’Ajuntament constitueix, al seu torn, per si sol i a més a més, una infracció tipificada com a molt greu segons la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya.

 

L’Ajuntament ja ha executat 6 expropiacions

Les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona per corregir situacions anòmales en l’ús de l’habitatge no són noves, el que és nou és l’enviament sistemàtic i massiu d’aquests requeriments a grans tenidores a partir del tenor del nou Decret llei 17/2019 i els efectes que en deriven, ja que en aquest moment l’expropiació es pot estendre al domini del be i no només a l’ús, com passava fins ara, i el be es pot expropiar i obtenir amb una minoració del 50% del seu valor.

De fet, des de la creació de la Unitat de Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge, l’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona ha expropiat ja 6 habitatges que han passat a possessió de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) i que es gestionen com a lloguer assequible, i està tramitant 4 expedients més d’expropiació de l’ús.

Aquests procediments no es regeixen per la durada normal dels expedients sancionadors i la manca de col·laboració que normalment manifesten les propietàries els converteixen en processos molt llargs, de fins a un any de durada, per assolir la resolució. Per aquest motiu l’Ajuntament reclama més canvis legals que permetin reduir aquests terminis, així com reduir el temps durant el qual els habitatges poden restar desocupats sense que es consideri que estan buits, termini que actualment és de 2 anys i que l’Ajuntament vol que es redueixi a 6 mesos.

Durant anys, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat tot un seguit d’iniciatives per detectar pisos buits, identificar els propietaris i mobilitzar-los cap al lloguer assequible ja que la ciutat en cap cas es pot permetre mantenir sense motiu habitatges desocupats. El mandat municipal passat va ser una iniciativa pionera l’elaboració d’un cens totalment exhaustiu dels habitatges buits que hi havia a la ciutat de Barcelona. Aquest cens va donar com a resultat la descoberta que el nombre d’habitatges que es mantenien buits no era tan elevat com es pensava, només constituïa l’1,22% del parc residencial de la ciutat. Es van detectar un total de 10.052 pisos buits després de mesos de visites a centenars de milers de pisos on una tasca prèvia havia permès detectar que no hi havia consums d’aigua, cosa que podia fer pensar que es trobaven buits.

 

Facilitats per posar habitatges a lloguer

Abans de sancionar, l’Ajuntament de Barcelona ofereix sempre ofereix alternatives de foment per ajudar la propietat amb les seves obligacions. Per donar incentius i facilitar a petits propietaris perquè posin els seus pisos a lloguer té dos programes en marxa. Per una banda, existeix el programa de la Borsa de lloguer social, a través del qual qualsevol persona física o jurídica que tingui un habitatge i el vulgui llogar, ho pot fer a través d’aquesta borsa. Pel sol fet de llogar l’habitatge durant 5 anys, l’Ajuntament atorga ajudes de fins a 20.000 euros per fer les obres que calgui per posar a punt l’habitatge, a part d’altres beneficis com un incentiu econòmic per la inclusió de l’habitatge a la Borsa de 1.500€ si l’habitatge és buit, fins a 6.000€ per liquidar el deute en casos d’habitatges en procés judicial, una bonificació del 95% de l’IBI, la  garantia de cobrament perquè existeix un fons de garantia, el seguiment específic per verificar que el propietari percep el lloguer en cas d’impagament, o la garantia de manteniment de l’habitatge que disposa d’una assegurança multirisc de la llar sense cost.

Un altre mecanisme és el programa de captació d’habitatges buits de particulars per destinar-los a lloguer social que es desenvolupa a través del conveni amb la Fundació Hàbitat3. El Programa de Cessió d’Habitatges, en aquest cas, preveu que sigui la Fundació Hàbitat3 qui formalitzi la cessió de pisos buits amb els propietaris d’aquests pisos, propietaris que reben una contraprestació econòmica per aquesta cessió. La Fundació també gestiona el lloguer de l’habitatge cedit a famílies que se seleccionen mitjançant un procés tutelat pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona per tal que compleixin els requisits per poder accedir a un habitatge social.

El programa també inclou la possibilitat de rehabilitar els habitatges cedits, obres de les quals se n’ocupa la Fundació i que es repercuteixen sobre el cànon a pagar al propietari del pis, fins al 80% del cost de les obres. L’altre 20% l’assumeix el programa.

Aquest programa, per altra banda, dóna garanties als propietaris que cobraran les rendes pel lloguer dels seus pisos durant 36 mesos independentment de qualsevol circumstància, unes rendes que se situen gairebé al preu del mercat. També es dóna la garantia de retornar l’habitatge al propietari en les mateixes condicions en les quals el va cedir i que els costos de gestió no són repercutibles als propietaris ni tampoc cap de les incidències relacionades amb l’habitatge.

Per a les grans tenidores d’habitatges, l’Ajuntament ofereix sempre l’alternativa dels convenis de cessió dels pisos, per tal de posar-los a lloguer a preu assequible. En aquesta línia, durant el mandat passat, l’Ajuntament va signar convenis amb la Sareb i amb Buildingcenter que han permès l’adquisició de l’usdefruit de 213 habitatges, 100 dels quals es trobaven buits en el moment de la cessió.



Compartiu aquest contingut